Investigant sobre la cèl.lula mare

La Universitat Internacional de Catalunya ha patentat el mètode d´extracció de la cèl.lula mare adulta dels queixals i que és capaç de regenerar ossos i neurones. Els científics de la Universitat de Catalunya han aconseguit aillar una cèl.lula mare extreta del queixal i que pot regenerar teixits ossis, hepàtics i neuronals. La investigació ha estat liderada pel doctor Maher Atari i dirigida per Lluís Giner i publicada a la revista Journal of Cell Science http://jcs.biologists.org/. El centre ha patental el mètode d´extracció que té un alt potencial terapèutic en l´àmbit clínic. L´equip ha fet servir el tercer queixal (del seny), ja que és l´últim que es desenvolupa als humans i està en fase més primerenca de desenvolupament i per tant pot oferir una quantitat òptima de teixit de pulpa dental per a l´aïllament de les cèl.lules mare adultes.

Innovacions a Google Maps

Google Maps s´actualitza amb una nova funcionalitat que mostra un mapa interior dels edificis, concretament de més de 10.000 edificis al món, entre ells aeroports, universitats, museus i centres comercials. De moment correspon a 9 països -Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Japó, Anglaterra, Nordamerica, Suècia i Suïssa, malgrat és segur s´extengui a més edificis i estats. L´aplicació es diu Indoor Maps, que fins i tot destaca planta a planta on es situen els ascensors o les sortides d´emergència. Per accedir als mapes només s´ha de fer zoom a l´edifici que estigui en pantalla, restant les rutes i guies marcades a l´interior dels edificis. De moment, només està a Android.

Avenços a la investigació cel.lular

Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra han descobert com les cèl.lules es protegeixen davant les agressions ambientals. S´han descobert que davant l´agressió externa adopten una estratègia en què resten en mode stand by i no continuen la seva tasca de creixement fins que ha passat l´acció dels agents externs. Una errada d´aquest mecanisme afavoreix l´acumulació de mutacions a l´ADN i fer que les cèl.lules sanes  es converteixin en cancerígenes i, al contrari, pot estimular el mecanisme que frena la multiplicació d´aquestes cèl.lules fa preveure que es pugui desenvolupar medicaments contra el càncer. L´equip d´investigadors s´ha especialitzat a estudiar com les cèl.lules detecten i responen a canvis de l´entorn. Ja se savia que en situacions d´agressió, els gtens produeixen proteïnes que defensen la cèl.lula. Segons els resultats aconseguits i presentats a la revista Nature, la resposta està en la fabricació d´una proteïna -anomenada Hog1-, que s´activa en situacions d´estrès cel.lular. En situacions de conflicte, aquesta proteïna interactua amb una altra, anomenada Mrc1 que regula la multiplicació cel.lular i aturar el procés de còpia d´ADN.

Investigacions sobre la grip

Un equip d´investigació dirigit per Jaime Martín Benito del Departament d´estructura de Macromol.lècules i Juan Orytín de Biologia Molecular del Centre Nacional de Biotecnologia ha aconseguit apropar-se a definir l´estructura del cor del virus de la grip. El cor del virus té vuit segments d´ARN que componen el seu codi genètic. Diverses proteïnes associades són les encarregades de la replicació del virus i fer nous que ajuden a escampar la grip. El treball de l´equip investigador, amb més de 10 anys de feina, ha estat revelar l´estructura tridimensional en doble hèlix i descrirure com és la interacció entre ARN, proteïnes i polimerasa a l´interior de la seva maquinària. El treball, de gran importància, ha estat publicat a Science Express.

Tendències a les xarxes socials

N´hi han xarxes socials que estan promovent contactes d´ordre personal, com per exemple Meetup. És una xarxa social dissenyada per facilitar la localització d´altres interessades en els mateixos temes i que visquin a prop.  Es tracta de veure´s, de comunicar-se, reunint grups de persones que es trobin i vulguin compartir les seves experiències sobre un tema. Té com a característica l´organització per interessos, el què serveix alhora per compartir informació i guanyar experiència. A Meetup no n´hi han restriccions per proposar una trobada ni tampoc per tipus de tema i l´objectiu és només conversar, incrementar la formació o fer negocis. Altres webs promouen altres contextos :trobar parella o amics, com Match o només trobar-se per fer amistat, negoci o guanyar calers com meetin.org. Són altres formes de conèixer gent, d´establir una relació personal o professional i té l´aventatge de saber primer que n´hi ha un interès.

Nova descoberta a l´univers

Un equip d´astrònoms ha descobert un nou planeta que ha sorprès pel seu tamany, ja que està considerat un planeta gegant. Té un diàmetre 10 vegades més gran que el planeta Júpiter. Està al voltant de l´estel Kappa Andromedae, a uns 170 anys llum de la Terra, i per aquest motiu se l´ha anomenat Kappa Andromedae b. L´observació s´ha fet de forma directa, observació que s´ha fet molt poques vegades. Està ubicat a una distància del seu estel semblant a la distància del planeta Neptú respecte al Sol. Al marge del seu tamany, l´altre característica destacada és el seu pes: té una massa 12,8 vegades més gran que Júpiter, el més pesat dels del Sistema solar. Aquest factor, ha fet que els astrònoms estiguin encara dubtant si realment el nou planeta és tal o més bé es tractaria d´un estel marró de massa inferior. Per explicar-ho breument, els models de referència planetària diu que el nou planeta està una mica per sota de la capacitat de generar energia per fusió, cosa que el situaria i faria considerar com un estel nan marró en lloc d´un planeta. Els planetes massius irradien escalfor de la seva pròpia formació (Júpiter, per exemple, ho fa en un volum de dues vegades l´energia que rep del sol). Si l´objecte és massiu,  és capaç de generar energia internament fusionant una forma pesada d´hidrògen anomenat deuteri.

Badalls fetals

Curioses han estat les imatges que hem vist aquests dies arrel de la investigació de les Universitats de Durham i de Lancaster que han portat a terme l´estudi dels fetus i descobrir que aquests també poden badallar. Els científics van fer servir exploracions en 4 dimensions de 15 fetus sans a les últimes setmanes de gestació. Després d´uns quants escànners han distingit el que era un badall d´una obertura de boca normal, basant-se en la durada de l´obertura bucal. Interpreten a partir de l´estudi que més de la meïtat de les obertures bucals són en realitat badalls, arribant a contabilitzar sis a l´hora. A més van descobrir que a partir dels 7 mesos de gestació, aquestes obertures, siguin badalls o normals, van minvant de forma clara.  L´estudi ha estat publicat a la revista "PloS ONE".

Cors cibernètics

Una nova investigació ha pogut desenvolupar un nou robot biològic a partir de cél.lules del cor de rates i materials sintètics. Per crear el cos del robot, l´equip d´investigació va fer servir una impresora 3D que crea objectes sòlids establint les successives capes de materials suaus que es fonen i endureixen. Les cèl.lules del cor van poder aconseguir-se a partir de bocins i fragments de cor de rates que es van anar afegint al cos del robot. Al cap de pocs dies van començar a bategar i els robots van començar a moure´s. Ara per ara el robot biològic ha de submergir-se en un fluïd ric en nutrients per mantenir viu el cor, però en un futur podia viure amb un sistema vascular igual que els humans. Amb aquesta fusió de material sintètic i material orgànic natural, els científics esperen donar a aquests robots, capacitats biològiques, cosa que avui per avui no tenen els robots purament mecànics. Els investigadors diuen que no n´hi ha límit en els usos potencials d´aquest descobriment. Ja abans havien treballat creant una medusa artificial. De mica en mica..., el futur està aquí.

Investigadors fan caminar a un gos paralític

Investigadors de la Universitat de Cambridge han fet proves amb un gos, Jasper, que tenia parlítiques les extremitats posteriors, raó per la qual havia d´arrossegar-se i ser ajudat. Els científics, després d´injectar a la seva medul.la espinal un cultiu de cél.lules procedents de mol.lècules del seu musell, han pogut sis mesos més tard aconseguir que el gos mogués amb agilitat les potes del darrere. Els resultats han estat publicats a la revista Neurology Journal Brain. Per l´ocasió es van agafar 34 gossos en aquest estat, i 23 d´ells van poder gaudir d´una milloria evident. Aquesta investigació dóna il.lusió i esperança als humans, malgrat que la tècnica trigarà a aplicar-se als lesionats medul.lars.

Dinosaures a Sòria

Un poble de Sòria d´uns 50 habitants, Fuentes de Magaña, ha presentat una rèplica d´un dinosaure, considerada la més gran del món i que representa un apatosaure. L´alcalde de Fuentes de Magaña, Dionisio Martínez, va fer aquesta actuació per col.laborar en el turisme paleontòlogic, ja que la comarca a què pertany el poble, Tierras Alatas, és una zona on es conserva una de les millors col.leccions d´icnites -petjades de dinosaure- de l´estat espanyol. La maqueta de l´apatosaure, dinosaure que va viure als finals del Juràsic, s´ubica al jaciment d´icnites de Miraflores, on n´hi han petjades de fins a 120 cm. de llargada. La maqueta, amb una cúa de 19 metres, ha tingut un cost econòmic de 59.000 euros.

La vida als oceans

Segons una investigació internacional en què ha col.laborat el CSIC, els oceans estan plens d´una biodiversitat molt extensa. Sembla ser que la xifra d´espècies diferents es mouria al voltant de les 980.000 espècies. Així ho han afirmat uns 270 taxòmans d´arreu del món en un estudi que mostra les seves conclusions a la revista Current Biology, estadística que ha sorgit de l´experiència de cada especialista i de les seves estimacions. Segons Xavier Turon, del Centre del CSIC a Blanes, coneixem al voltant d´una tercera part de les espècies. Malgrat que no existeix una xifra màgica, es creu que el nombre d´espècies que habiten la superfície terrestre, podria ser 10 vegades superior a la biodiversitat del món oceànic.

Call of Duty Black Ops 2

Poques vegades en aquest blog fem referència a qüestions alienes a temes científics, d´investigació, de l´univers o de salut. Però de tant en tant és interessant entrar en altres terrenys, també molt interessants per un elevat nombre de persones. És el cas avui d´un dels millors videojocs dels últims anys: Call of Duty. I ho fem amb motiu del llançament del Call of Duty Black Ops 2, l´última entrega del videojoc, desenvolupat per Treyarch. Call of Duty és una sèrie de videojocs en primera persona, d´estil bèlic i creada per Ben Chichoski. La sèrie està ambientada en la Segona Guerra Mundial amb personatges i combats que transcorren al llarg del conflicte bèlic. A les diverses actualitzacions ja s´han posicionat en ambientacions contemporànies i fictícies. Amb Call of Duty Black Ops 2 torna a la guerra freda, amb novetats en el tractament de la història, en el mode multijugagor, una ambientació futurista i més opcions al mode zombi.

Felicitats per tots els jugadors de Xbox 360, PlayStation 3 i PC, amb aquest fenomen de masses. I.. a jugar!.

La ciència al rescat

El neurocientífic Adrian Owen ha estat el protagonista d´un programa a la BBC en relació a la feina que està portant a terme amb el seu equip. El seu treball ja és famós des del 2010. Ara ha tornat a sortir als mitjans mercès al treball que està fent amb Scott Routley. Scott va patir un gran accident de cotxe fa més de 10 anys quan es va estavellar contra un altre vehicle. L´accident va ser fatídic i va propiciar que restés en estat vegetatiu, conectat a una màquina que escaneja els seu ritme vital, postrat a un llit d´un hospital d´Ontario al Canadà. No pot parlar ni reaccionar davant cap estímul. Però mercès al treball del doctor Owen, s´ha captat que sent el que passa al seu voltant. Amb l´escanner han vist la seva activitat cerebral i ha estat possible establir comunicació amb ell, mitjançant el seu pensament. El patró de l´activitat cerebral demostra que està contestant a les preguntes que li fan. Per llegir la ment dels pacients, Owen fa servir la imatge per ressonància magnètica funcional (fMRI), procediment que permet mostrar imatges de les regions cerebrals on s´executen les tasques; així permet detectar la consciència que queda en alguns pacients per obrir canals de comunicació.

Aposta per vida a Mart

Segons ha manifestat Jim Adams, nomenat subdirector de Tecnologia de la NASA, la capacitat d´explorar està escrita als nostres gens i al destí del ser humà, que és anar més enllà. Ha participat en més de 25 missions espacials i creu que el millor arribarà. Un dels seus principals objectius és enviar sers humans a Mart. Però aquest ambiciós professional també va més enllà ja que segons ha explicat, el propòsit final d´aquests viatges és poder respondre a algunes de les preguntes fonamentals sobre l´origen i final del nostre planeta i veure si estem sols a l´univers o no. Estan convençuts a la NASA que la causa de l´existència del metà al planeta vermell passa per l´existència de vida que produeix i el genera. Altres propòsits de la NASA són enviar un submarí a la lluna Europa de Júpiter i aterrar en un asteroide. Però de moment allò que també els està excitant i molt, és que la sonda Voyager, que porta ja ni més ni menys que 35 anys a l´espai, ha arribat ja al límit del Sistema Solar, allà on les baixes pressions són com a la resta de la galàxia. Màxima emoció pel que n´hi haurà...

14 de novembre, Dia Mundial de la Diabetis

El 14 de novembre es celebra cada any el dia mundial de la diabetis. Serveix per generar arreu del món, una més gran conciència del problema i conseqüències d´aquesta malaltia, malaltia que està augmentant de forma exponencial la seva presència arreu. No només s´incrementa, sinò que s´ha incremetat també la taxa de mortalitat. Aquest dia es celebra per iniciativa de la Federació Internacional de la Diabetis i l ´OMS, i es fa justament el 14 de novembre per commermorar l´aniversari del naixement de Frederick Banting, que juntament amb Charles Best, va descobrir el 1922 la insulina, hormona que permet tractar als diabètics i salvar-los la vida. L´OMS estima que en al món n´hi han 346 milions de persones amb diabetis i es calcula que al 2030 s´haurà duplicat.

Setmana de la Ciència

Com a tots els anys, el mes de novembre es celebra la Setmana de la Ciència arreu de l´estat espanyol. És un gran aconteixement a nivell de comunicació social de la ciència i la tecnologia. Passa en un moment en què tota la comunitat científica està molt indignada pels efectes de les retallades sobre el sector de ciència i investigació. Malgrat això, amb la voluntat de fer arribar al públic el món científic, museus, universitats, centres d´investigació, parcs tecnològics i empreses, organitzen exposicions, cursos, visites, tallers, taules rodones, conferències amb aquest objectiu per apropar als ciutadans els aspectes més importants i més desconeguts de la ciència. A Madrid per exemple des del 5 fins al 18 de novembre i a Barcelona del 17 al 25 de novembre. Els temes centrals de l'edició d'enguany són l'energia sostenible, la neurociència i l'envelliment actiu amb motiu de la celebració, aquest 2012, de l'Any Internacional de l'Energia Sostenible. Continuarem parlant.

Proves amb la vacuna de la malària

Primers problemes per la vacuna que prova l´espanyol Pedro Alonso contra la malària a Mozambique. Els resultats d´aquests anys feien tenir esperances i es confiava que la vacuna desenvolupada per l´empresa GlaxoSmithKline (GSK), fos la per frenar les prop de 700.000 morts a l´any que pateix l´Àfrica per aquest paràsit. Els resultats parcials de l´assaig clínic que és primordial perquè l´OMS decideixi si el fàrmac pot ser aprobat i fer-se servir a gran escala, només ha aconseguit reduïr el risc de contraure la malaltia en un 31%, després de ser provada en 6.537 nounats d´entre sis i dotze setmanes de vida. Aquets resultats estan lluny del que s´esperava i són realment pobres si es comparen amb els obtinguts a l´assaig clínic anterior, assaig que es va fer amb nens d´entre 5 i 17 mesos, eficàcia que llavors va pujar fins al 50 %. Malgrat tot està lluny del 90 % d´èxit que tenen vacunes contra el tetanus o el xarampió. L´epidemiòleg Pedro Alonso, un dels pares de la vacuna ha reconegut certa decepció. Malgrat tot ha manifestat que continuaran investigant per resoldre totes les preguntes i dubtes generades a partir dels resultats.

Molta sort Pedro! Això sí que és important.

La fi dels maies

Un equip d´investigadors han dut a terme un estudi que ha estat publicat a la revista Science, que els canvis climàtics -en aquest cas una brutal sequera- van propiciar el declivi d´una  de les civilitzacions més extraordinàries, la cultura maia. La fi d´aquesta civilització ha estat de sempre un enorme misteri. El seu imperi, amb un cicle clau des de l´any 300 fins l´any 1000, es va estendre pel territori que avui ocupen Guatemala, Honduras, El Salvador i Belice. Segons l´estudi relacionat, un episodi de sequera que es va allargar uns 100 anys, va propiciar la fragmentació social i el col.lapse polític. La investigació ha pres com a punt de partida de l´estudi les estalagmite4s de 2000 anys d´antiguetat de la cova de Yok Balum a Belice. Mesurant els isòtops d´oxígen que es troba a les estalagmites i que viatgen amb la pluja, reflexen les precipitacions que van caure a la superfície terrestre. Amb lògica els períodes de pluja correspon als cicles expansius de la civilització, amb gran producció agrícola i demogràfica. El posterior període de sequera va ser l´inici de la fi dels maies, sobretot als anys 1020 i 1100. L´estudi l´han complementat amb observacions realitzades amb satèl.lits de la NASA i que va concloure que el polen dels arbres va anar desapareixent en el període de declivi i va ser substituït per polen de males herbes, i la desforestació va propiciar un increment de la temperatura a la regió d´uns sis graus, cosa que va afectar a al qualitat de les terres i canviant els patrons de pluja.

Veure a més http://www.slideshare.net/Rosa_Lara/los-mayas-breve-historia , o http://www.historialuniversal.com/2010/10/civilizacion-cultura-maya.html .

Les armes dels primers humans

Nous descobriments a la costa de Sudàfrica permeten als investigadors concloure que fa 71.000 anys els nostres avantpassats ja eren capaços de construir i afilar projectils per caçar animals o matar els seus enemics. Aquesta troballa comporta l´existència d´un patró de comportament complex en homínids anterior al que es pensava fins ara. Les armes descobertes són llargues i fines fulles de pedra amb les que es tallaven esquerdes en pedra i ossos que servien de suport per a projectils que podien convertir-se en armes mortíferes i ser llançats a una distància considerable amb un arc primitiu, element que va suposar un avanç significatiu sobre la caça amb llances. Tot això demostra que els primers humans moderns van evolucionar en aquesta localitat costanera i mostra a Àfrica com a bressol de la nostra espècie. Els investigadors assenyalen que la complexitat tecnològica d´aquests homínids va ser la clau de la seva dominació sobre les altres espècies, aconseguint una capacitat de comportament cooperatiu molt gran.

Desapareix Messenger

Microsoft http://www.microsoft.com/es-es/ farà realitat allò que és un rumor des de fa mesos: Messenger http://messenger.es/ , tanca. La resposta davant la força i potència amb què WhatsApp ha entrat a la vida de milions d´usuaris, ha estat abandonar al llarg del primer trimestre del 2013 Messenger i substituir aquesta antiga i història plataforma per l´Skype. Els usuaris de Windows i Mac ja estan en disposició d´identificar-se i fusionar els seus comtes. És l´aposta per tenir una missatgeria multiplataforma. Skype és la plataforma de videotrucades que emprea Facebook, empresa que també és participada per Microsoft. Messenger ha estat un programa de missatgeria instantània que va ser creat el 1999 dissenyat per sistemas de Windows i després en Mac. A partir del 2006 va ser anomenat dins d´una cadena de canvis Windows Live Messenger i han estat milions les hores i missatges al món que han tingut aquesta plataforma com a referència de comunicació.

Peter Higgs ens explica la partícula de Déu

L´Institut de Fisicas d´Altes Energies i l´Obra social La Caixa han convidat al professor i científic Peter Higgs a explicar en primera persona la història del bosó de Higgs, aquesta famosa partícula que ens fa entendre perquè la matèria té massa. En directe i per streaming també, La vanguardia.com oferirà aquesta conferència extraordinària. Peter Higgs, ha estat el físic de l´any quan el 4 de juliol s´anunciava la descoberta d´una nova partícula, el bosó. Aquesta partícula era pura teoria  i la seva existència es va postular fa quasi mig segle. La demostració de l´existència del bosó de Higgs amb una probabilitat més elevada del 99.99%, és la peça clau que faltava al Model Estàndar de Física per explicar la matèria de la massa. Higgs va proposar la seva existència en un treball inicial publicat el 1964 i just aquest any, els experiments duts a terme pel LHC, el més gran accelerador de partícules del món, li han donat la raó.

Curiosity continua el seu viatge

La NASA ha publicat una sèrie d´imatges d´alta resolució que van ser preses per la càmera que porta al braç robòtic del Curiosity. El rover té 17 càmeres i la NASA s´assegura que prengui tantes imatges de les diverses àrees del planeta. El Curiosity ha iniciat la inspecció del que resta de l´atmosfera de Mart per determinar la causa de la seva pèrdua pràcticament total. L´actual atmosfera del planeta és cent vegades menys densaque la de la Terra i les primeres conclusions indiquen que la pèrdua d´una fracció de l´atmosfera ha estat factor decisiu de l´evolució i configuració del planeta i resultat d´un procés físic que afavoreix la retenció dels isòtops més pesats de certs elements. Els resultats preliminars de les anàlisi detecten que n´ hi ha poc o gens de metà al planeta.

Expedició del Curiosity

El Curiosity ja ha completat els primers experiments que havia de dur a terme a Mart. Les primeres conclusions quant a les roques i la mineralogia, és que és semblant als terres basàltics d´origen volcànic de Hawaii. Curiosity va fer servir el seu instrument de química i mineralogia, CheMin, per obtenir uns resultats que estan confirmant les estimacions anteriors sobre la composició de pols i terra fi de Mart. La identificació dels minerales a les roques i el sól és bàsic per avaluar les condicions del seu passat (això és pot fer perquè cada mineral registra les condicions en que es va formar). Al llarg de la missió, els investigadors faran servir 10 instruments del Curiosity per investigar si les àrees del cràter Gale van oferir condicions per a la vida microbiana.