domingo, 14 de septiembre de 2014

Trobada una nova espècie de dinosaure


Un equip de científics ha descobert una nova espècie de dinosaure, el Spinosaurus aegyptiacus, un depredador més gran que el Tyrannosaurus rex, L'anàlisi d'ossos fòssils d'aquesta espècie va revelar que va tenir una sèrie d´adaptacions úniques que li van permetre estar a l'entorn aquàtic i al terrestre. Amb més de 15 metres de llarg, el Spinosaurus aegyptiacus va ser el primer dinosaure de la seva espècie capaç de viure i caçar a l'aigua. Aquesta espécie podia retreure les seves fosses nasals a una posició damunt del cap per facilitar la respiració quan estava parcialment submergit i tenia unes potes planes, possiblement palmípedes, amb les què es creu que es propulsava a l'aigua. Comptava amb unes obertures neurovasculars a l'extrem del musell, similars als quals tenen els cocodrils, amb receptors de pressió per detectar el moviment a l'aigua, i l'estructura de la seva cua li permetia doblegar-la per fer una ona, “El que ens va sorprendre més de la seva grandària van ser les seves inusuals proporcions. Hem vist aquestes proporcions d'extremitats en balenes primitives, no en dinosaures depredadors”, va indicar un dels investigadors.

jueves, 11 de septiembre de 2014

Investigacions amb simis per apropar-nos a véncer el càncer


El gibón,un petit simi que habita als boscos tropicals del sud-est asiàtic, s'ha convertit en 
l'eina que ajudarà als científics a entendre millor malalties com el càncer. Un equip internacional de científics ha seqüenciat el genoma complet d'aquest simi, El resultat de la recerca, que contribuirà a entendre millor com canvia l'ADN durant el procés evolutiu, s'ha publicat a Nature. "Durant 15 anys els científics hem estat seqüenciant el genoma dels individus vius més propers evolutivament a l'home. Comencem amb el ximpanzé i a poc a poc hem anat arribant als més llunyans. L'últim és el gibón, i amb ell tanquem un capítol en el procés de comprendre el genoma humà i començar a mirar amb detall les regions que són específicament humanes", explica Marquis-Bonet. "Aquestes regions òbviament podrien estar relacionades amb malalties que solament tenim els humans. Ara ens esperen anys i anys de treball per entendre els genomes.