Investigant l´origen de l´aigua al nostre planeta

Els estels, objectes celestes de gel amb pols i roques, podrien haver portat l'aigua a la Terra

fa milers de milions d'anys. Però la signatura química de l'H2O captada per la nau espacial Rosetta que acompanya al cometa 67P/Churyamov-Gerasimenko, mostra gran diferència amb la del nostre planeta. Els científics, que porten temps investigant la composició de l'aigua en estels i asteroides per determinar quin va poder ser el dipòsit original, s'inclinen perquè siguin els asteroides la font original. 

La clau dels resultats està en la mesura directa de l'hidrogen i el seu isòtop deuteri realitzada in situ, en l'encara lleu embolcall gasós del cometa 67P/Churyamov-Gerasimenko, per l'instrument Rosina, un espectròmetre de masses que porta la nau Rosetta. Aquest cometa forma part de la família dels de Júpiter, així denominats perquè les seves trajectòries estan influïdes per la gravetat d´aquest planeta. La nau Rosetta, va arribar l'agost passat i dóna voltes al voltant fotografiant-ho, prenent dades de la composició, estructura, evolució, etc. El mes passat, la Rosetta va enviar al sòl del 67P/Churyamov-Gerasimenko el mòdul de descens Philae que, durant unes hores i abans de quedar-se sense bateries, va registrar informació des de la superfície del cometa. En algunes molècules d'aigua, el deuteri substitueix a un o els dos àtoms d'hidrogen corrents. El deuteri és un isòtop de l'hidrogen, de manera que en el seu nucli, a més d'un protó, hi ha un neutró. Com la proporció o abundància de deuteri i hidrogen corrent en l'aigua varia, els científics, analitzant aquesta signatura química en diferents objectes del Sistema Solar, poden rastrejar en diferents tipus d'objectes celestes l'origen de la major part de l'aigua oceànica terrestre. Les dades preses pel Rosina mostren que la proporció deuteri/hidrogen en l'embolcall gasós del 67P/Churyamov-Gerasimenko és tres vegades més alta que en l'aigua de la Terra i molt superior a la d'altres estels similars. Si els estels són boles de gel brut, els asteroides són roques del Sistema Solar

“L'origen de l'aigua i de complexos orgànics a la Terra i altres planetes del tipus terrestre s'ha vingut discutint des de fa molts temps sense haver-se aconseguit un consens”, expliquen Altwegg i altres científics a la revista Science. “Dades anteriors i el nostre nou descobriment suggereixen que hi ha un rang ampli de proporcions de deuteri/hidrogen en l'aigua de la família d'objectes de Júpiter i descarten la idea que aquests dipòsits siguin d'aigua com la de la Terra”.

Seguim l´aventura del Curiosity

Les dades recollides pel Curiosity revelen que la muntanya Sharp, formada dins del cràter Gale, podria estar formada pels sediments dipositats en el jaç d'un llac fa milions d'anys, segons ha informat avui la NASA. Membres de l'equip de l'equip investigador van assenyalar que aquestes troballes suggereixen que Mart va tenir un clima més càlid que va permetre que hi hagués sistemes d'aigua i llacs durant un llarg període de temps. Aquest temps va ser el suficient perquè els sediments formessin la muntanya, va indicar Michael Meyer, director científic del programa. Meyer va dir que pels investigadors és un repte el desxifrar com es va formar la muntanya composta per capes de roques. Curiosity està investigant les capes de sediments més baixes de la muntanya, una secció de roques d'uns 150 metres en l'anomenada formació Murray, que podrien ser sediments superposats transportats per rius i una vegada evaporada l'aigua modelats pel vent. L'altra pregunta per resoldre és si aquest aigua va existir el temps suficient com perquè es donés la vida microbiana.

Zano, un drone pel mòbil

Una empresa del Regne Unit s'ha llançat a la tasca de desenvolupar un dron petit, que voli solament, capturi imatges en alta resolució i les enviï directament al smartphone del seu usuari. Aquest dron, que ja existeix en el seu prototip, es diu Zano i està en fase de finançament en KickStarter. Zano és un drone ultra-portàtil dissenyat per a la fotografia aèria. Asseguren que és tan petit que cap en el palmell de la mà d'una persona, i és intel·ligent per la qual cosa pot volar solament, sense que el propietari hagi de maniobrar. Mesura 6.5cm x 6.5 cm i pesa 55 g. Té una càmera de vídeo de 5MP amb micròfon digital. Està equipat amb sensors d'infraroig, integra un sonar i un sensor de pressió d'aire per controlar l'altitud del dron i fa servir la xarxa Wi-Fi per enviar les imatges que grava directament al mòbil del propietari.

La missió Rosseta és un èxit

El mòdul d'aterratge Philae va aconseguir posar-se sobre la superfície del cometa 67P/ Churyumov-Gerasimenko, en el moment més important de la missió Rosetta, que es va llançar a l'espai fa més de 10 anys i que ha aconseguit per primer cop posar-se al damunt de la superfície d´un cometa al seu pas i dipositar en ell un mòdul científic per estudiar-ho. La sonda Rosetta acompanyarà al cometa durant un any i mig i el mòdul d'aterratge, si aconsegueix recarregar les seves bateries amb els panells solars dels quals està recobert, enviarà dades científiques els propers tres mesos. Després d´una sèrie de problemes tècnics, el mòdul d´aterratge Philae està subjectat a la superfície del cometa pels perns que van cargolar les seves potes a la superfície en tocar el sòl. La maniobra de l'aterratge va durar prop de set hores de caiguda lliure i a una velocitat d'un metre per segon. A les 09:35 del matí, el mòdul Philae va ser alliberat per la nau Rosetta per començar un llarg descens fins a la superfície del 67/P Churyumov-Gerasimenko. El contacte amb el cometa es va produir a les 16:38, gairebé exactament set hores després que Philae fos alliberat. La notícia que la missió havia estat un èxit va arribar a la Terra 28 minuts més tard.

Eric Betzig, William Moerner i Stefan Hell, nous Premi Nobel de Química

La Real Acadèmia de les Ciències Sueca va atorgar el Nobel de Química als americans Eric Betzig i William I. Moerner i l'alemany Stefan W. Hell, tres científics que van revolucionar el microscopi fins a arribar a la nanoscopia, que permet oferir imatges a nivell molecular. El nord-americà Eric Betzig, dirigeix actualment el Campus de recerca Janelia Farm en l'Institut Mèdic Howard Hughes, d´Ashburn i va ser el primer a captar la imatge individualitzada de molècules fluorescents en condicions ambientals i de determinar les seves posicions. Va inventar al costat d'un altre científic la tècnica de superresolució PALM. El segon premiat, William I. Moerner, a la Universitat de Stanford des de 1998 dirigeix el Laboratori Moerner al departament de Química. L'alemany Stefan W. Hell, es va doctorar a la Universitat d´Heidelberg i dirigeix l'Institut Max Planck de Química Biofísica on està al capdavant del departament de Nanobiofotònica. El premi Nobel de Química va ser concedit per haver perfeccionat la microscòpia òptica, fent-la més potent per observar el món infinitament petit de les molècules, crucial per al desenvolupament de la nanotecnologies. Els tres científics van aconseguir superar una de les barreres més antigues del microscopi de llum amb l'ajut de mol.lècules fluorescents: "Un treball pioner, que va portar la microscòpia òptica a la nanodimensió". Això permet observar, entre d´altres la manera en què les cèl·lules nervioses es relacionen entre si o veure amb detall com algunes proteïnes s'agreguen per formar les perilloses plaques responsables de malalties neurodegeneratives com el Parkinson o l'Alzheimer.

Trobada una nova espècie de dinosaure

Un equip de científics ha descobert una nova espècie de dinosaure, el Spinosaurus aegyptiacus, un depredador més gran que el Tyrannosaurus rex, L'anàlisi d'ossos fòssils d'aquesta espècie va revelar que va tenir una sèrie d´adaptacions úniques que li van permetre estar a l'entorn aquàtic i al terrestre. Amb més de 15 metres de llarg, el Spinosaurus aegyptiacus va ser el primer dinosaure de la seva espècie capaç de viure i caçar a l'aigua. Aquesta espécie podia retreure les seves fosses nasals a una posició damunt del cap per facilitar la respiració quan estava parcialment submergit i tenia unes potes planes, possiblement palmípedes, amb les què es creu que es propulsava a l'aigua. Comptava amb unes obertures neurovasculars a l'extrem del musell, similars als quals tenen els cocodrils, amb receptors de pressió per detectar el moviment a l'aigua, i l'estructura de la seva cua li permetia doblegar-la per fer una ona, “El que ens va sorprendre més de la seva grandària van ser les seves inusuals proporcions. Hem vist aquestes proporcions d'extremitats en balenes primitives, no en dinosaures depredadors”, va indicar un dels investigadors.

Investigacions amb simis per apropar-nos a véncer el càncer

El gibón,un petit simi que habita als boscos tropicals del sud-est asiàtic, s'ha convertit en 

l'eina que ajudarà als científics a entendre millor malalties com el càncer. Un equip internacional de científics ha seqüenciat el genoma complet d'aquest simi, El resultat de la recerca, que contribuirà a entendre millor com canvia l'ADN durant el procés evolutiu, s'ha publicat a Nature. "Durant 15 anys els científics hem estat seqüenciant el genoma dels individus vius més propers evolutivament a l'home. Comencem amb el ximpanzé i a poc a poc hem anat arribant als més llunyans. L'últim és el gibón, i amb ell tanquem un capítol en el procés de comprendre el genoma humà i començar a mirar amb detall les regions que són específicament humanes", explica Marquis-Bonet. "Aquestes regions òbviament podrien estar relacionades amb malalties que solament tenim els humans. Ara ens esperen anys i anys de treball per entendre els genomes.

Els núvols netegen

La superfície dels núvols produeix una quantitat de radicals hidroxil, una reacció química que actua com a netejadora de l'atmosfera en degradar els compostos orgànics que s'emeten a la troposfera segons una recerca de l'Institut de Química Avançada de Catalunya, que publica la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences. La investigació constata que sense aquests radicals produïts als núvols els nivells de contaminació serien insuportables. Els radicals hidroxil, són la forma neutra de l'ió hidròxid, molt reactius, de curta durada i es produeixen a partir de la descomposició d´hidroperòxids. Josep Maria Anglada, investigador de l´IQAC ha explicat que "l'ozó a l'estratosfera absorbeix la radiació solar i ens protegeix dels rajos ultraviolats nocius, però a la troposfera, l'ozó actua com a contaminant i és un gas d'efecte hivernacle: la interacció de l'ozó amb els rajos solars genera un procés fotoquímic que produeix els radicals hidroxil.

Batalla en el món de les ulleres intel.ligents

Les famoses ulleres de Google han despertat l'interès d'altres empreses de tecnologia i la companyia xinesa Lenovo, molt activa en tota la gama tecnològica, ha volgut fer un pas important en aquest mercat. Lenovo es va associar amb Vuzix per fer un prototip d'ulleres intel·ligents anomenat Lenovo C1, que està previst es presenti el proper mes d´octubre. Les Lenovo C1 incorporaran un sistema de reconeixement de veu, un panell tàctil per controlar les funcions, un processador de doble nucli a una velocitat d'1 G, una càmera de 5 megas, giroscopi, GPS, utilitzarà la versió del sistema operatiu Android 4.0.4, wifi i bluetooth. La batalla està servida.

Apple treballa per treure un rellotge intel.ligent

L´empresa Apple ha presentat una sol·licitud de patent per crear un dispositiu electrònic de mà, que podria encaixar perfectament amb les especulacions de l´esperat smartwatch de la companyia. Sembla doncs que està a punt de veure la llum el ja anomenat iWatch. El dispositiu amb el nom de iTime, seria com una polsera, amb pantalla tàctil i configurat per connectar-se de forma sense fil a un dispositiu mòbil com un telèfon intel·ligent. Però aniria més enllà i podria connectar-se a un iPhone o iPad, amb ordinadors amb unes corretges especials que integrarien sensors. Apple està apostant fort per un tipus de tecnologia "prêt-*à-*porter", de disseny com a la companyia li agrada, integrat a la roba o accessoris, com a ulleres, polseres i rellotges intel·ligents. La competència ja està en marxa, i Samsung o Sony s'han llançat de ple des de fa molts mesos a fabricar dispositius. L´iWatch, que podria presentar-se a final d'any, vindria en dues versions: un model amb pantalla d'1.6 polzades, mentre que un altre seria d'1.8.

La NASA ens apropa el futur més imminent

La Nasa té per davant un programa que inclou des de més missions orbitals fins a l'enviament d'una missió tripulada a Mart el 2030. L'Estació Espacial Internacional és la peça central de les missions tripulades en òrbita baixa de la Terra, va recordar l´actual director de l'agència Charles Bolden.

Alhora, la Nasa dissenya i construeix les capacitats per manar als humans en l'exploració del sistema solar amb la meta d'enviar tripulants a un asteroide capturat i resituat la propera dècada, i que els humans arribin a Mart el 2030. L'EEI, amb un cost de 100.000 milions de dòlars, orbita a una velocitat d'uns 27.000 quilòmetres per hora.Al juliol de 2015 la càpsula New Horizons, llançada el 2006, passarà més enllà de Plutó a 4.830 milions de quilòmetres de la Terra. Estats Units ja ha col·locat en Mart robots exploradors i al març de 2016 des de la base Vandenberg, un coet Atles V impulsarà la missió no tripulada InSight, una càpsula de 350 quilograms. Cap a finalitats de 2016 la càpsula Juno, llançada a l'agost de 2011 i que es desplaça a 108.000 quilòmetres per hora, s'aproximarà a Júpiter amb la missió d'estudiar la seva estructura. En 2017 la NASA llançarà des del Centre Kennedy, el telescopi espacial TESS dissenyat per a la cerca de planetes fora del Sistema Solar, i en 2018 la sonda solar Plus explorarà l'atmosfera exterior del Sol. En 2020 un altre robot explorador investigarà a Mart i la missió tripulada al 2030 amb l'esperança de portar a Mart als primers visitants humans.

Xiaomi llença el seu telèfon Mi4

L'empresa xinesa Xiaomi va presentar a Pequín el seu nou equip Mi4, el qual compta amb l'últim en tecnologia per a telèfons intel·ligents, amb el que intentarà rivalizar amb els principals fabricants del mercat. El nou dispositiu ofereix una pantalla IPS de 5 polzades amb resolució Full HD, a una resolució de 1920x1080 píxels. No ha fet el canvi a la tecnologia de qualitat QHD, però ha decidit posar la tecnologia OGS (One Glass Solution), la qual cosa li brinda una pantalla més fina.L'acabat és intercanviable, similar al proposat per OnePlus, per la qual cosa es podrà escollir entre una carcassa que simuli fusta o cuir. En el seu interior, un processador Qualcomm Snapdragon 801, el mateix que porta el Samsung Galaxy S5, amb el qual aconsegueix fins a 2,5 Ghz de potència acompanyat per 3 GB de RAM, que fins al moment, només té el Sony Xperia Z2. Aquest processador compta amb un GPU Adreno 330 i s'oferirà en dues versions en funció de la seva capacitat: 16 GB o 64 GB. Competència pura i dura pels amants de la telefonia,

Seguint la batalla contra el VIH

Un grup de científics ha aconseguit desallotjar el virus del VIH de les cèl·lules en les quals es refugia quan els pacients són tractats amb antirretrovirals, un nou avanç en la lluita contra la malaltia presentat a la conferència internacional de Melbourne. Aquest experiment, dut a terme amb sis voluntaris, té l'objectiu de desallotjar i eliminar el virus, un de les estratègies provades pels científics per trobar un medicament. Prendre antirretrovirals redueix la quantitat de virus a la sang a nivells indetectables i permet als pacients portar una vida gairebé normal. No obstant això, aquests medicaments han de prendre's tots els dies, són cars i tenen efectes secundaris. Si es deixen de prendre, el virus rebrota en amb prou feines unes setmanes i torna a infectar a les cèl·lules immunes. A la Conferència Mundial sobre la sida a Melbourne, un grup d'investigadors va presentar les seves conclusions: sis pacients tractats amb antirretrovirals van prendre romidepsin, un anticancerígen que fa que augmenti entre 2,1 i 3,9 vegades la quantitat del virus a la sang i en cinc dels sis pacients, el virus es va tornar llavors localitzable. Els investigadors tindran que determinar si tots els virus amagats van ser revelats i trobar una manera de matar a les cèl·lules refugi, on el virus es multiplica quan es deixa de prendre els antirretrovirals.

Tretze pacients s´atrinxeren a l´Hospital de Bellvitge

Tretze pacients de l'Hospital de Bellvitge de Barcelona es van "atrinxerar" a les seves habitacions, situades en plantespendents de tancament, per impedir que la direcció procedís al tancament previst. Hi va haver 7 pacients amotinats en la planta de Neurologia; 5 a la planta de Cirurgia Cardíaca i un jove a la planta de traumatologia. Els pacients protesten per la intenció del centre hospitalari de tancar plantes a l'estiu mentre en el servei d'Urgències hi ha malalts a l'espera de llits lliures per poder ingressar. És una mostra més de la difícil situació de la sanitat avui a Espanya. "Aguantaré en la meva postura precisament pel caos que es viu en urgències, no hi ha dret al fet que la gent hagi d'esperar dies per aconseguir un llit quan en aquesta planta totes estan buides", ha assenyalat Dani Sierra, únic pacient ingressat a la desena planta i que ha assegurat que continuar allí és la meva forma de protestar i d'actuar per evitar la privatització de la sanitat pública".

Presentat Takee, el primer mòbil que projecta imatges en 3D

La companyia xinesa Shenzhen Estar Displaytech, ha presentat el primer mòbil del món amb tecnologia hologràfica, capaç de projectar sobre la seva pantalla imatges tridimensionals. El mòbil s´anomena Takee i amb una grandària de 5,5 polzades, té l'aspecte de qualsevol smartphone però es diferencia en la capacitat de projectar sobre la seva pantalla feixos de llum que formen objectes en 3D que donen la sensació d'estar surant sobre l'aparell. L´empresa, fins ara especialitzada en la producció d'ulleres especials per a vídeo i jocs online ha decidit adaptar als mòbils la tecnologia 3D que ja feia servir en aquests productes. Aquesta tecnologia permetrà als usuaris gaudir millor de serveis via mòbil tals com a jocs, música, mapes i navegació.

L´escultor Etsuro Sotoo posa la seva emprenta a la Sagrada Família de Gaudí

La primera de les quatre portes de l'escultor japonès Etsuro Sotoo que formaran la façana del Naixement de la Sagrada Família ha estat col·locada. L'artista ha participat en la restauració i execució dels grups escultòrics del portal del Roser i de la façana del Naixement, que van ser destruïts durant la Guerra Civil. El grup narratiu de l'accés exposa esdeveniments dels primers anys de vida de Jesucrist, al voltant d'un conjunt escultòric i ornamental que recrea el naixement de Jesús enmig de la naturalesa. La porta, situada en el pòrtic central de la Caritat, és de bronze i té unes dimensions de més de 7 metres d'altura per 3 metres d'ample. Inspirades en la naturalesa, el color dominant és el verd, que s'ha aconseguit a partir del procés de corrosió del metall. El seu disseny representa un conjunt d'heura, fulles, flors de carabassa i flors de lliri. També hi ha diferents insectes com a escarabats, vespes, mosques, llagostes, papallones, centpeus, grills, abelles, marietes, erugues, aranyes, formigues i libèl·luleses. Des de l'any 2005 la façana i la cripta del temple formen part del patrimoni mundial de la Unesco. Es preveu que la seva instal·lació completa finalitzi en 2015.

Atapuerca excava cercant els dos milions d´anys

L´equip d´Atapuerca treballa per confirmar la presència d'homínids fa dos milions d'anys, la qual cosa igualaria l´antiquetat de les restes de la gola d´Olduvai (Tanzània), que està considerada el Bressol de la humanitat, ha avançat un dels codirectors dels jaciments. Carbonell va recordar que a Atapuerca s´han trobat restes de l'homínid més antic d'Europa, d'entorn a 1,2 milions d'anys, i vestigis de presència de fa més d'1,5 milions, encara que de moment no han aparegut fòssils d'ossos d'homínids d'aquesta antiguitat. En els propers anys s'ampliaran els sondejos a la serra d'Atapuerca, i es realitzaran treballs en nous jaciments com l'anomenada Cova dels Fantasmes, on esperen poder trobar restes que rondin els dos milions d'anys d'antiguitat. José María Bermúdez de Castro, un altre dels codirectors ha definit Atapuerca com una gran enciclopèdia en la qual es van ordenant les pàgines per capítols. Totes aquestes troballes s'aniran sumant al treball realitzat en 36 anys d'excavacions que permetran a l'equip de recerca completar un nou patró evolutiu que esperen presentar a la comunitat científica en els últims mesos d'aquest any, ha assegurat Juan Luis Arsuaga, un altre dels codirectors d'Atapuerca.

Kindle Unlimited, portal de lectura digital amb més de 600.000 obres

L´empresa Amazon està duent a terme una escalada important per situar-se com un referent de les compres per la xarxa. Ara a més trepitja un terreny que no és nou pel gegant empresarial amb una última iniciativa molt impactant,, la conquesta del mercat dels llibres electrònics. El servei s´anomena Kindle Unlimited i ja surt amb una aurèola per situar-se al capdavant de les empreses del sector. Amazon posarà a disposició dels clients ni més ni menys que accés il·limitat a més de 600.000 títols per un preu d´uns 10 dòlars, i en qualsevol dispositiu. És a dir, que simultàniament, podrem descarregar fins a deu llibres a través de les seves aplicacions per iPhone, iPad i Android. De moment seguirà el model marcat per la indústria i no n´hi hauran gaires novetats, seran títols populars, el més llegits. Sis-cent mil obres és molta lletra. Un aplaudiment pel portal.

Trobades restes d´una nova civilització al desert d´Atacama

Una cultura desconeguda ha estat descoberta al nord del desert d´Atacama, a Xile. Data d'entre els segles IV i VII d.C. i es una comunitat agrícola abans de l'expansió de la civilització Tiwanaku, segons arqueòlegs de la Universitat de Wroclaw. La troballa és un tant enigmàtica, amb més de 150 tombes que "s'havien cavat a la sorra sense cap tipus d'estructures de pedra, segons  Józef Szykulski, líder del projecte de recerca. Les condicions desèrtiques han conservat el contingut de les tombes, tombes de persones desconegudes, que van habitar la zona abans de l'expansió de la civilització Tiwanaku. Elements oposats a les tombes individuals indiquen que les persones ja tenien una clara divisió social. A les tombes els arqueòlegs han trobat objectes incloent forts tocats de llana de que podrien tenir la funció dels cascos. Alguns dels cossos estaven embolicats en estores, uns altres en cotó, i altres en xarxes, la qual cosa significa que una de les formes de l'activitat de la cultura era la pesca.

Investiguen el llenguatge dels ximpancés

Un equip de primatòlegs anglesos està desxifrant un repertori de 66 gestos que els ximpanzés utilitzen per comunicar-se. El llenguatge gestual especialment de mans i braços, s'empra per a missatges quotidians com "dóna'm" o "presa". L'estudi l´han realitzat Catherine Hobaiter i Richard Byrne, investigadors de la Universitat de St Andrews, amb un grup de 80 ximpanzés de la selva de Budongo, a Uganda.Els resultats augmenten l'antiga creença que els nostres parents vius més propers tenen un propòsit de comunicació És sabut des de fa temps que els simis usen gestos per comunicar-se, S'ha comprovat que no cessen de gesticular fins que aconsegueixen el seu propòsit o que, en cas contrari, van provant gestos alternatius fins que ho aconsegueixen."Des de fa més de 30 anys sabem que els ximpanzés es comuniquen coses concretes, però, per estrany que sembli, ningú ha tractat de respondre a la pregunta òbvia: què estan tractant de dir?", comenta el professor.

Entre els significats descoberts van trobar que quan un ximpanzé copeja a un altre significa "deixa de fer això", mentre que rosegar les fulles a petites bocades és una incitació a una trobada sexual. També s'ha observat que les mares ensenyen una pota posterior per dir a les seves cries que es pugin a la seva esquena per portar-les a coll. Com succeeix amb els humans, estendre una mà s'empra per demanar alguna cosa.

Projecte Venomics

El Projecte Venomics és una iniciativa amb financiació de la UE, que vol generar fàrmacs que facilitin la cura de malalties, explorar i explotar els verins dels animals com un recurs per desenvolupar medicaments innovadors. Venomics se centra en el verí d'animals, en el qual espera trobar la clau per optimitzar la salut humana en un futur proper. S´ha de tenir en compte que hi ha més de 170.000 animals verinosos i que el verí animal incorpora una col·lecció de més de 40 milions de compostos, dels quals només aproximadament uns 5.000 són actualment coneguts i han estat estudiats. L'equip de científics ha viatjat a diferents zones del món (especialment a la Guayana francesa) per recollir les mostres, moltes d'elles mai abans analitzades ni caracteritzades. 

Hipòtesi sobre la formació del rostre humà

Dos científics de la Universitat d'Utah, han proposat la idea que la lluita pot haver modelat la mà humana i que potser el rostre masculí va evolucionar per reduir l'efecte dels cops de puny. En un article que publica Biological Reviews, David Carrier i el físic Michael Morgan, sostenen que entre els homínids australopitecos el rostre va evolucionar per minimitzar les lesions en les lluites per les femelles, els recursos i altres disputes.

La hipòtesi contrasta amb la creença compartida fins ara per la majoria dels científics segons la qual l'evolució de rostres robusts entre els ancestres dels humans va ser resultat de la necessitat de mastegar aliments durs com la fruita seca. "Els australopitecos es van caracteritzar per un conjunt de trets que poden haver millorat la capacitat per a la baralla, incloses les proporcions de la mà que permeten la formació del puny, la qual cosa converteix el sistema muscular i esquelètic de la mà en un garrot eficaç per a la lluita", va assenyalar Carrier. En un article que van publicar en 2012 a Journal of Experimental Biology, Carrier i Morgan van observar que els parents més propers dels humans, els ximpanzés i els bonobos, no formen un puny amb les seves mans, i que quan flexionen els dits formen una mica més semblat a un cercle.

Lluita contra el càncier

Els investigadors de l'Institut Nacional del Càncer d'Estats Units han descobert com apagar els anomenats punts de control immunes, que són un dels primers objectius de les cèl·lules canceroses. Aquests punts de control són les encarregades d'emetre els senyals que prevenen al sistema immune que s'estan atacant teixits sans. Han aconseguit apagar els punts de control a través d'uns fàrmacs que aconsegueixen que les cèl·lules canceroses no els ataquin i, d'aquesta manera, s'enforteix a les cèl·lules T -o limfòcits T-. L'equip de científics van descobrir els factors que intervenen en el control d'aquesta resposta immune i van trobar un subconjunt de cèl·lules denominades supresores mieloides. En els tumors dels ratolins, els investigadors van comprovar com aquest tipus de cèl·lules alteren el microambient tumoral de tal manera que impedien que les cèl·lules T es transformessin en malignes per al cos. Van aconseguir bloquejar aquestes cèl·lules gràcies a una família molecular cridadea quimiocines CXCR4, que milloren la funció de les cèl·lules T i estimulen la reducció del tumor.

Vehicles sense conducció

Google ha anunciat que començarà a fabricar cotxes no tripulats amb l'objectiu d'augmentar la seguretat en la carretera. Google vol construir centenars de nous cotxes que es manegin per si sols, sense volant ni pedals, només un botó per avançar i un altre per aturar-se. Fonts de la companyia manifesten molta emoció amb aquest vehicle, és alguna cosa que ens permetrà anar cap a endavant en la tecnologia de conducció automàtica i entendre les limitacions. El cotxe tindrà capacitat per a dues persones, elèctric i comptarà amb una velocitat màxima de 40 quilòmetres per hora per ajudar a garantir la seguretat, transformant la manera de traslladar-se.

El poder de les formigues

Les formigues són capaces de complexes estratègies de resolució de problemes que poden aplicar-se com a tècniques d'optimització. Una formiga individual busca aliment caminant de forma caòtica, mentre que la cerca col·lectiva de menjar es fa de forma ordenada, segons revela un estudi matemàtic que es publica a la revista especialitzada Proceedings of the National Academy of Sciences. La dopamina converteix a les formigues en súper-formigues per lluitar. Entendre aquest pas del caos a una autoorganització eficaç podria ajudar a analitzar fenòmens similiares com la forma en la qual els éssers humans naveguen per Internet. "Les formigues tenen un niu pel que necessiten alguna cosa així com una estratègia per portar a casa el menjar que troben", argumenta Lixiang Li, afiliat al Centre de Seguretat de la Informació i el Laboratori Estatal de Xarxes i Tecnologia de Commutació de la Universitat de Beijing, a Xina.

Investigació sobre l´energia al nostre planeta

Una parella d'emprenedors americans vol aprofitar la xarxa de carreteres per transformar el model energètic del planeta. Han dissenyat uns panells solars fotovoltaics que, instal·lats com a reemplaçament de l'asfalt, poden aportar electricitat als habitatges propers i als vehicles que circulin sobre ells. Encara que encara estan en una etapa experimental, ja han rebut finançament per posar a prova la viabilitat del seu projecte. Cada panell té el seu propi microprocessador amb el qual es comunica sense fil, amb els de el seu al voltant. Els panells de Solar Roadways estan pensats per implantar una xarxa de carreteres intel·ligent. Incorporen els circuits que cal per connectar-se els uns als altres, i per reprogramar-los a través d'internet, i poden portar lluems LED que permeten crear senyalitzacions durant la nit, i escalfadors per evitar que es formi neu i gel sobre ells durant els mesos d'hivern. Els automòbils no circularien directament sobre les cèl·lules fotovoltaiques, sinó que aquestes estan recobertes per un vidre d'alta resistència, capaç de suportar 113 tones de pes sense trencar-se.

L´Antàrtida en perill

Un nou estudi realitzat per la NASA i la Universitat de Califòrnia, ha trobat una secció de l'Antàrtida en ràpid desglaç, que sembla haver aconseguit ja un estat irreversible, sense res que impedeixi que les glaceres en aquesta àrea acabin fonent-se en el mar. L'estudi presenta diverses línies d'evidència, amb 40 anys d'observacions que indiquen que les glaceres al sector del Mar d´Amundsen de l'Antàrtida occidental han passat el punt de no retorn, segons Eric Rignot. El nou estudi ha estat acceptat per a la seva publicació en la revista *Geophysical *Research *Letters. Aquestes glaceres ja contribueixen de manera significativa a l'augment del nivell del mar, alliberant gairebé la mateixa quantitat de gel a l'oceà anualment que tota la capa de gel de Groenlàndia. Contenen suficient gel per elevar el nivell global del mar en 1,2 metres i s'estan fonent més ràpid que la majoria dels científics esperaven. Tres grans línies d'evidència apunten a l'eventual desaparició de les glaceres: els canvis en les velocitats de flux, la quantitat de cada glacera que sura en l'aigua de mar i el pendent del terreny que estan fluint i la seva profunditat sota el nivell del mar.

Científics descobreixen una proteïna de la joventut

La proteïna GDF11, s'ha mostrat capaç de rejovenir el cervell i els músculs. És el resultat d´una investigació coordinada per la Universitat d'Harvard. L'equip ha anunciat la intenció d'iniciar assajos d'un fàrmac basat en aquesta proteïna en persones en un termini de tres a cinc anys. Aquests assajos aniran dirigits a persones que sofreixin malalties associades a l'edat. Entre les possibles candidates, els investigadors citen malalties com l'alzheimer i la insuficiència cardíaca. Si es confirmen l'eficàcia i la seguretat del tractament, els assajos es podrien ampliar més endavant a la prevenció de l'envelliment en persones sanes. Les recerques s'han inspirat en experiments anteriors de parabiosi en els quals es van unir els aparells circulatoris de dos ratolins d'edats diferents. En aquests experiments es va observar que els ratolins més vells recobraven el vigor que havien perdut, la qual cosa feia suposar que hi havia alguna cosa a la sang dels ratolins més joves que tenia l´efecte de rejovenir l´animal. L'investigador Lee Rubin, ha observat que la proteïna afavoreix el creixement de noves neurones i gots sanguinis en el cervell.

Investigació sobre la longevitat

Els gens de 894 ancians de més de cent anys a Espanya i Japó han desvetllat que el secret d'una vida llarga, està darrere d'una variant en el cromosoma 9p21.3, que abans s'havia associat amb el risc de malalties cardiovasculars. Les persones que arriben a centenàries tenen una vida quinze anys més que un ciutadà occidental mitjana. Hi ha diverses variants de gens que són candidats a posseir les claus d'una senectud saludable. Per exemple, una variació en la seqüència de l'ADN en el cromosoma 9p21.3 es relaciona amb dolències cròniques associades a l'envelliment. L'al·lel C és la còpia d'aquest gen relacionada amb un major risc. Per esbrinar si aquest polimorfisme també s'associa amb la longevitat extrema, investigadors espanyols han analitzat tant per la geografia com per l'ètnia, les freqüències d'aquest polimorfisme entre centenaris i adults sans. La mostra estudiada comptava amb 152 espanyols d'entre 110 i 111 anys i 742 japonesos d'edats entre 100 i 115 anys. "Aquesta variant pot associar-se amb la longevitat extrema, sobretot a la població espanyola", explica Alejandro Lucía, autor principal i investigador de la Universitat Europea.

Popularitat a Instagram

El doctor Aditya Khosla ha desenvolupat un algorisme que li permet predir la popularitat que una foto tindrà a Instagram, fins i tot abans de compartir-la a la xarxa social. L'algorisme té en compte factors socials com a quants seguidors té l´usuari, el nombre d'etiquetes de la foto i la longitud del títol, la textura, el color, el degradat i els objectes presents a la foto per determinar el nombre aproximat de visites per dia. L'investigador del MIT —que fa un temps va participar en el desenvolupament d'un algorisme per saber com havia de ser la forma i posició del cap per fer-la més memorable— ha publicat a la seva pàgina web una eina que mesura la popularitat potencial d'una fotografia d'una escala d'1 a 10. "Si el resultat és 5, se suposa que és 2 elevat a 5, és a dir, 32 visites per dia; si és de 6, 2 elevat a 6, és a dir, 64. No obstant això, el mesurament no és enterament precisa i el més important és la puntuació relativa. Per exemple, si la foto A puntua més alt que B, és la que més visites se suposa que tindrà".

Un equip mesura el dia d´un exoplaneta

Un equip holandès ha aconseguit per primera vegada mesurar la durada d'un dia a l'exoplaneta Beta Pictoris, total vuit hores, utilitzant el famós Very Large Telescope. Els exoplanetes són planetes identificats fora del Sistema Solar. La NASA va estimar al febrer que ja hi ha 1.700 identificats. Fa poc es va confirmar la troballa del primer exoplaneta de la grandària de la Terra on existiria aigua en estat líquid. Fent servir el Very Large Telescope del Turó del Paranal a Xile han mesurat la durada d'un dia en un d'aquests exoplanetes. A més, té una massa 3.000 vegades major que la Terra i gira a una velocitat de 100.000 quilòmetres per hora. 

Google ens permet veure el pas del temps

El Google Street View mostrarà els canvis en alguns llocs gràcies a l'arxiu que té Google des del 2007, quan es va començar a fotografiar carrers i carreteres del món. Street View, permet a més a l'usuari donar un recorregut complet en el lloc que busca. L´empresa ha destacat que els vehicles de google van fer una repassada arreu del món i el resultat es pot veurea l´aplicació. 

Google Maps t'ofereix l'opció de retrocedir en el temps de la mateixa forma que si estigués en un film de ciència ficció i prement l'opció de viatjar al passat per veure els carrers tal com eren fa uns anys. Cal deixar clar, que l'aplicació nova incorporada al servei de Google solament abasta fins a 2007, però el fet de traslladar-ho ja és un món. 

Lingüística per la robòtica

L'investigador del Basque Center on Cognition, Blair Armstrong, ha publicat cinc recerques basades en una combinació de neurociència, psicologia i computació amb l'objectiu que els ordinadors entenguin la ironia del llenguatge humà. Aquesta nova aproximació, ciència computacional cognitiva, servirà perquè els ordinadors entenguin millor els equívocs, dobles sentits i ironies de la comunicació entre humans. 

Armstrong, becat amb el Marie Curie, proposa una nova aproximació: sumar la psicologia, la neurociencia i la ciència de computació amb l'objectiu que els avanços en aquesta combinació de disciplines permetin a les màquines comunicar-se amb els humans de la mateixa manera en el qual aquests ho fan. Entre altres aplicacions, aquestes recerques suposen un nou pas en la creació de la web semàntica en la qual els cercadors seran més capaços d'entendre els equívocs i ironies de la manera natural de comunicació entre humans.

Nous avenços per tractar la diabetis

Investigadors americans han aconseguit que una cèl·lula obtinguda de la pell d'una malalta es transformés mitjançant una tècnica de clonació i després de cultiu especialitzat en cèl·lules mare productores d'insulina, donant un pas més cap al tractament de la diabetis de tipus 1. Les cèl·lules obtingudes tenen el mateix ADN que la donant. Les persones amb diabetis de tipus 1, malaltia autoinmune que sol manifestar-se en la infància o la joventut i que es caracteritza per la mort de les cèl·lules beta productores d'insulina en el pàncrees, necessiten de forma constant un subministrament artificial de l'hormona per controlar el nivell de sucre en la sang. El nou treball és un avanç cap a la provisió de cèl·lules de reemplaçament genèticament compatibles per a trasplantaments, segons han manifestat fonts de la investigació. Abans els científics ja havien obtingut cèl·lules productores d'insulina que coincidien genèticament amb les dels pacients, per la qual cosa la nova recerca ha d'observar-se com una alternativa. La clonació ha tornat a la palestra de la mà de Shoukhrat Mitalipov, de la Universitat d'Oregon, que va millorar els nutrients per als òvuls i el moment adequat per iniciar la divisió.

L´impacte de l´home als oceans

Una investigació patrocinada per les Nacions Unides confirma que cada any 6,4 milions de tones d'escombraries acaben als oceans de tot el món. Aus, tortugues i mamífers moren en ingerir o embullar-se en objectes de plàstic, xarxes i altres residus. La degradació d'alguns d'ells genera plàstics petits que poden contaminar tota la cadena alimentosa. L'impacte més visual d'aquesta brutícia marina són les gegantesques illes de plàstic que suren en diversos oceans, com l´abocador marí al Pacífic al que se suposa una superfície d'entre tres i set vegades Espanya. Diversos equips d'investigadors han estat més d'una dècada prenent mostres a 32 punts de l'Atlàntic, l'Àrtic i el Mediterrani. I han trobat que les escombraries generades per l'home està a tot arreu: des de les platges fins als fons marins més profunds i més remots. Llocs tan recòndits que ni tan sols s'havien explorat fins llavors. “En molts casos, aquestes han estat nostres primeres visites. Ha estat sorprenent comprovar que les nostres escombraries ha arribat allí abans que nosaltres”, han citat diverses fonts.: bosses de plàstic, ampolles, xarxes de pesca, fusta, vidre i tot tipus de metalls van aparèixer en profunditats que van dels escassos 35 metres del Golf de León fins als 4.500 del canó submarí de Cascais.

Avenços en la investigació contra la malaltia de l´Alzheimer

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han aconseguit revertir la pèrdua de memòria als estats inicials d'Alzheimer mitjançant una teràpia gènica aplicada en ratolins. La troballa, publicada a la revista The Journal of Neuroscience, es basa a la identificació d'una proteïna que, si es bloqueja, impedeix la consolidació de la memòria. La teràpia gènica consisteix a la injecció a l'hipocamp d'un gen que provoca la producció d'una proteïna bloquejada en els pacients amb la malaltia, la "Crtc1". La proteïna restituïda per la teràpia gènica permet desencadenar els senyals necessaris per activar els gens implicats a la consolidació de la memòria a llarg termini.

La justicia europea sentencia la norma de retenció de dades personals de les trucades

Retenir els detalls de les comunicacions electròniques dels ciutadans fins a un màxim de dos anys atempta contra els drets fonamentals. El Tribunal de Justícia europeu ha tombat la directiva comunitària que obliga a les telefòniques i empreses de comunicacions a emmagatzemar les dades personals dels ciutadans per motius de seguretat. La Comissió Europea veu així anul·lat el text en constituir una ingerència greu en els drets fonamentals. El tribunal amb seu a Luxemburg fa caure una norma considerada abusiva des de la seva creació. Malgrat la rotunditat del judici, les conseqüències resulten molt ambigües. Fonts comunitàries aclareixen que la sentència invalida la directiva europea però no les lleis nacionals que es van elaborar per aplicar-la. És a dir, els Estats membres poden seguir mantenint el seu esquema legal d'emmagatzematge de dades. Són els contrasentits de la burocràcia i de la política. L´últim sempre, els drets.

Brot d´ébola a l´Àfrica

Un brot de febres del virus ébola ha portat la por a tota Àfrica occidental i s'ha cobrat 96 morts a Guinea, Libèria i Sierra Leone. S´ha sabut també que ara és Mali qui ha anunciat tres casos sospitosos i un mort a Libèria que no tenia relació amb l'origen del brot a Guinea. L´increment de casos a Guinea i l´afectació a la capital, Conakry, i la seva extensió als països veïns, estan portant les alarmes a la regió i ha provocat també l´alarma internacional. No podem deixar de pensar en el film Estallido, film protagonitzat per Dustin Hoffman, i on es desenvolupa un cas d´epidèmia per ébola i que ens va instruir de la virulència d´aquesta malaltia i les dificultats tan grans per poder aturar la seva expansió. Molt de compte i molta feina al continent africà perquè no es dugui per davant molts ciutadans.

Avenços en la investigació del càncer

Un equip d'investigadors d´Universitats sueques, estan treballant amb una nova forma de tractar el càncer. La revista Nature es fa ressó i el treball es basa en la inhibició d'un enzim específicMTH1, que les cèl·lules de càncer requereixen per sobreviure, de manera que sense ella, els nucleòtids oxidats s'incorporen a l'ADN, formant ADN letal de doble filament que es trenca en les cèl·lules canceroses. "Per accelerar el desenvolupament d'aquest principi del tractament i procedir amb els assajos clínics en els pacients el més ràpidament possible, estem treballant amb un model d'innovació oberta" ha manifestat el director de l'estudi, Thomas Helleday. L'equip de recerca mostra que tots els tumors de càncer d'investigats necessiten l'enzim MTH1 per sobreviure, de manera que les cèl·lules canceroses són diferents de les cèl·lules normals, que no necessiten aquest enzim. Molta sort.

Implanten un crani de plàstic fet en 3D

Una noia de 22 anys s'ha convertit en la primera persona al món a rebre un implant complet de crani fabricat amb tecnologia d´una impressora 3D amb un plàstic compatible amb l'organisme. La jove patia una dolència dels del seu cap i al llarg de 23 hores va ser operada a l'Hospital d´Utrecht per Bon Verweij i Marvick Muradin, que li van implantar la pròtesi creada a la seva mesura gràcies a una impressora 3D. L'operació es va produir fa tres mesos, i ara, s'ha donat a conèixer. La pròtesi del crani complet va des del naixement del pèl a la part superior del seu coll i d'una orella a l'altra. Fins ara, els implants cranials amb pròtesis a partir d'impressores 3D havien estat parcials i temporals. Els polímers biomèdics que s'usen en substitució de l'os substitueixen al titani i a l'acer anoxidable.

Trobat minerals amb aigua provinents del mantell

Una petita mostra d'un mineral en un diamant confirma les prediccions de Julio Verne conforme a les profunditats de la Terra hi ha una enorme reserva d'aigua. En el seu llibre "Viatge al centre de la Terra" escrit al 1864, va imaginar un oceà a l'interior del planeta. Aquestes noves informacions diuen que encara que no en forma líquida, l'aigua podria estar atrapada en minerals de l'escorça terrestre, entre els mantells superior i l'inferior, a una profunditat d'entre 410 i 660 quilòmetres. Ningú fins ara havia pogut demostrar l'existència d'aquest mineral conegut com ringwoodita, format a alta pressió i que fins ara solament s'havia trobat en meteorits. Però ara investigadors de la Universitat d'Alberta han identificat una mostra de ringwoodita dins d'un diamant trobat a Brasil. El diamant, que es va trobar enterrat en el jaç d'un riu, hauria estat «empès» a la superfície de la Terra per una roca volcànica anomenada kimberlita, la més profunda de totes les roques volcàniques. L'autor principal d'aquesta recerca, Graham Pearson ha manifestat que "aquesta zona en particular a la Terra, la zona de transició, podria tenir tanta aigua com tots els oceans del món junts".

Trobada una talla que mostra l´evolució del món simbòlic

Un equip internacional d'investigadors liderat pel CSIC ha descobert al jaciment arqueològic de Tell Qarassa (Síria) un os tallat en què apareixen dues cares humanes. El fòssil, té 10.000 anys d'antiguitat, i reflecteix l´ evolució de l'art figuratiu i el canvi de mentalitat de les primeres comunitats d'agricultors i ramaders respecte als últims grups de caçadors recol·lectors. L´estudi han estat publicat a la revista Antiquity. La talla mesura 51 mil·límetres de llarg, 17 d'ample. Està fabricada a partir d'una costella de bòvid, probablement un uro euroasiàtic, i datada al voltant de l'any 8200 abans de la nostra era. Les dues cares mostren les mateixes característiques: front alt i buidat, arcs superciliars, ulls tancats, nas llarg i recta connectada amb el front, boca petita feta amb una incisió curta i recta i barbeta corba.

Empreses de l´estat col.laboren a la construcció del telescopi més gran del món

Empreses espanyoles han construït l'armadura del telescopi solar més gran del món i aspiren a fabricar un altre tres vegades més gran que se situarà al desert d´Atacama a Xile. La localitat de Basauri ha estat la seu de lliurament de l'armadura amb destinació a l'illa Maui, a Hawaii. L'enginyera Idom va encapçalar la construcció de l'armadura d'aquest telescopi solar amb un diàmetre de 26 metres, una alçada de 24 i un pes de 600 tones. Finalitzada ja la seva construcció a Espanya, l'armadura d'aquest telescopi serà ara desmuntat i traslladat amb vaixell a Estats Units, en 60 contenidors. A l'octubre començarà el muntatge. El giny, que se situarà a Atacama, està projectat per ser el més i millor telescopi' que des de la Terra rastrejarà l'Univers a la recerca de vida en altres mons.

La intel.ligència dels elefants

Els elefants salvatges poden distingir el parlar de les persones i saber si una veu és d'un home, una dona o un nen, segons una investigació de la Universitat de Sussex. Els científics, van dur a terme un estudi al Parc Nacional d´Amboseli a Kenya i van observar que els elefants són capaços de reconèixer als éssers humans per la seva veu. L'estudi es va fer amb famílies d´elefrants quan es produïa la veu de dos grups ètnics de la zona, els Masaai i els Kamba. Els Kamba són agricultors i no sofreixen cap amenaça per als elefants, el Masai és un poble ramader que de vegades es baralla per la terra amb els elefants per accedir als recursos naturals. La recerca va revelar que aquests mamífers són capaços de distingir a les persones de diferents ètnies segons el llenguatge, a més de poder diferenciar sexe, edat i intenció de qui parla.

El posicionament de Getty Images a la fotografia

Les imatges, igual que la música i el vídeo, es troben en una situació complicada en relació als drets d'autor a la Web. En un intent per aconseguir un control més estret sobre el seu contingut, Getty Images ha habilitat l'accés gratuït a una bona part del seu gran catàleg, amb certes condicions. Les caigudes de Napster i Audiogalaxy, el tancament de Megaupload, les acusacions de pirateria de YouTube, demandes d'artistes contra persones que usen la seva música en vídeos casolans, l'escanejat de llibres… tot això és una fracció petita del conflicte. En el seu moment, Google no només va tenir problemes per la digitalització de llibres en el seu sistema Google Books, sinó per les imatges que apareixien en aquests llibres. Publicar una fotografia a la Web és lògic si la intenció és donar-se a conèixer, però a l'hora de comercialitzar-ho, la cosa canvia. Ara, Getty Images han decidit permetre l'accés a 35 milions de fotografies gratis. 

Els interessats no tenen la possibilitat de descarregar una còpia, sinó que poden integrar-les a les seves pàgines Web utilitzant codi d´embedding, que inclou un marc d'atribució. Un altre requeriment addicional és que les fotografies gratuïtes no poden ser usades amb finalitats comercials. Imagino que si vull a una d'aquestes imatges per a una campanya publicitària, o simplement vendre-la com un quadre o una estampa, necessito adquirir la llicència.

Regular la dieta segons l´edat

Una dieta amb molta carn i formatges pot ser molt nociva, però un consum moderat de proteïnes és saludable després dels 65 anys d'edat. Així ho revela una recerca que vincula el consum elevat de proteïnes a una major mortalitat i risc de càncer en l'edat adulta. Segons la recerca, diversos treballs científics han recolzat les recomanacions. Dos nous estudis realitzats per grups de recerca diferents van més enllà i apunten que controlar la quantitat de proteïnes animals al llarg de la vida, és molt important per la nostra salut: poques quan encara som joves i més en la vellesa. Els treballs publicats suggereixen que les proteïnes tenen un efecte diferent a l'organisme segons l'etapa de la vida en la qual es prenguin. Però quan se superen els 65 anys i ens apropem a la vellesa es produeix l'efecte contrari, llavors menjar més proteïnes i reduir els hidrats de carboni pot perllongar els anys de vida saludable.

Cargols de seda per fer implants ossis

Investigadors de la Universitat de Tufts a Massachusetts, han desenvolupat cargols i plaques per a ús quirúrgic usant la proteïna de seda pura derivada de capolls de cucs. Es tracta oferir una forma més eficaç de reparar les fractures dels ossos. El desenvolupament permet que la curació de l'os sigui més efectiva, no obstant això, aclareixen que el seu avantatge principal estaria en què aquest material es degrada en el cos, eliminant la necessitat d'extirpació que implica una segona intervenció quirúrgica.

A diferència del metall, la composició de la proteïna de seda és similar a l'òssia i manté l'estabilitat estructural baix molt altes temperatures. A més les plaques i els cargols poden contenir antibiòtics per prevenir infeccions, fàrmacs per millorar la regeneració de l'os i altres productes terapèutics per recolzar la curació. Per provar el material de seda com a implant van posar 28 cargols en sis rates de laboratori. La inserció va ser senzilla i van realitzar avaluacions a les quatre i vuit setmanes de la cirurgia. “Cap dels cargols va fallar”, van explicar.

La lluna Tità té 11 vegades més aigua que el nostre planeta

Un estudi sobre l'aigua al Sistema Solar ha assenyalat que l'aigua no és una característica única de la Terra i que llunes com Europa o Tità, satèl·lits de Júpiter i Saturn, tenen majors quantitats d'aigua líquida que el nostre planeta. Els investigadors han destacat que Europa té el doble i Tità fins a onze vegades la quantitat d'aigua que posseeix la Terra. El treball destaca que l'aigua és el compost més abundant en l'Univers ja que es compon dels elements més abundants, l'hidrogen i l´oxigen. El que sí és una característica especial de la Terra és l'aigua en estat líquid. En el Sistema Solar és més comú veure-la en forma de vapor o gel. Els científics han explicat que després de la formació del Sistema Solar la major part de l'aigua va acabar en els cossos planetaris més llunyans en forma de gel, perà a la Terra en estar més prop del Sol té menys aigua i la majoria a la seva superfície.