La dona recitava els riscos laborals que existeixen en treballar com a prostituta a Xina: clients que les maltracten, el fantasma del VIH, les mirades d'odi dels veïns. Però el que més tem és la visita de la policia. L'última vegada que la hi van portar a la comissaria local, va ser enviada a un centre de detenció a la veïna província d´Hebei, on va passar sis mesos fent flors de paper decoratives i recitant les normes que castiguen la prostitució. El seu empresonament en el Centre de Detenció i Educació d´Handan va acabar amb una última humiliació: va haver de reemborsar a la presó les seves despeses d'estada, uns 60 dòlars al mes. Els partidaris d'una revisió legal van alegrar-se després que el Govern xinès anunciés que aboliria la reeducació a través del treball, el sistema que permet a la policia enviar a camps de treball fins a quatre anys, sense judici, als delinqüents d'estar per casa i a les persones que protesten massa per les activitats il·lícites de les autoritats públiques. El sistema penal per a les prostitutes, detenció i educació, s'assembla sorprenentment a la reeducació a través del treball. En els centres dirigits pel Ministeri de Seguretat Pública es tanca a les dones fins a un dos anys, i sovint se'ls exigeix que treballin dur en tallers set dies per setmana sense sou, per fabricar joguines, escuradents d'un sol ús i bolquers per a gossos, alguns dels quals, segons diuen les dones, s'empaqueten per ser exportats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario