Estudiant el tauró per seguir l´evolució dels sers vius

Una fita en l´evolució dels sers vius, és la invenció evolutiva dels gnatostomads, literalment els que tenen mandíbules a la boca), grup de vertebrats al que pertanyem, que inclou mamífers, aus, rèptils i la majoria dels peixos. Fins llavors solament hi havia agnads o vertebrats sense mandíbules. 

Des de l´origen, comptem amb una mandíbula mòbil molt útil sinó també amb aletes apariades a banda i banda del cos —després serien pels humans els nostres braços i cames— i un gran sistema immune basat en les immunoglobulines, els receptors de les cèl·lules T i un complex de histocompatibilitat que ha costat molt comprendre. Com l'evolució es basa en canvis en l'ADN, hauríem de seqüenciar el genoma del primer ser gnatostomad; però això és impossible avui en dia. La següent millor estratègia, que és la que han vingut aplicant els evolucionistes moleculars, seqüenciar el genoma de les espècies vives que provenen en línia directa dels primers representants de la família. Els primers, són els taurons: peixos que, malgrat explicar ja amb mandíbules, aletes apariades i sistema immune, encara no havien inventat l'os pròpiament dit, i posseïen un esquelet de cartílag. El primer genoma ha estat del tauró-elefant i ha estat presentat a la revista Nature amb l´objectiu de saber més de l'evolució dels ossos i el sistema immune. Com queda dit, els vertebrats amb mandíbules, o *gnatóstomos, són de dos tipus: els que tenen un esquelet de cartílag, com els taurons, i els que ho tenen d'os, com nosaltres. El genoma del tauró aclareix el que els faltava als primitius cartilaginosos: els gens de les fosfoproteínes que s'uneixen al calci. Els científics, coordinats pel premi Nobel Sydney Brenner del Laboratori de Genòmica Comparativa de Singapur ha demostrat que, si li lleves aquests gens a un vertebrat ossi com el peix zebra, el pobre animal perd l'os. Els taurons també manquen de gens essencials per al sistema immune. El genoma del tauró és el que mostra una evolució més lenta de tots els vertebrats, i —precisament per això— servirà com un model genètic ideal dels nostres ancestres del passat remot.