Menjar a poc a poc redueix la sensació de fam

Una nova recerca està investigant la capacitat de controlar el consum d'energia del cos i conclou que aquesta es pot veure afectada per la velocitat a la qual mengem. Així, reduir la velocitat de la ingesta d'aliments suprimeix la sensació de gana i ajuda a consumir més aigua durant el menjar. L´equip d'investigadors del Departament de Kinesiología a la Universitat Cristiana de Texas, va analitzar com la velocitat de l'alimentació afecta les calories consumides durant un menjar. Els investigadors també van recopilar dades sobre les sensacions de gana i sacietat abans i després dels menjars a ritme ràpid i a ritme lent i el consum d'aigua durant aquestes ingestes de menjar. Tots els subjectes van prendre un menjar a una velocitat lenta, pel que se'ls va ensenyar a pensar que no tenien limitacions de temps, prendre bocades petites, mastegar a fons i fer una pausa i deixar la cullera entre mos i mos, i un segon plat a una velocitat ràpida, pel que se'ls va demanar que pensessin que tenien una restricció de temps, prenguessin grans bocades, masteguessin ràpidament i no es detinguessin ni deixessin la cullera en cap moment. En concloure l'estudi, els autors van trobar que només els subjectes de pes normal van tenir una reducció estadísticament significativa en el consum de calories durant el menjar lent en comparació de la ràpida: 88 quilocalories menys del grup de pes normal enfront de només 58 kcal menys en els de excés de pes.

El millor de la ciència 2013

Les dues revistes més importants del món com a referents de la ciència, Nature i Science, han recopilat les fites científiques del 2013.

Per la revista Nature, el referent de l´any és Fen Zhang, un investigador de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, doncs ell i el seu equip van demostrar que el sistema CRISPR, és el mètode que utilitzen bacteris i arqueges per localitzar i tallar seqüències d'ADN. La tècnica es basa en el mateix mecanisme per modificar el material genètic, i permetrà dissenyar tractaments mèdics personalitzats. Per la revista Science la millor fita l´encapçala l´últim treball en immunoteràpia contra el càncer, un camp de la medicina on els tractaments estan dirigits a estimular la capacitat del sistema immunitari per lluitar contra la malaltia. Ambdues publicacions destaquen l'obtenció de cèl·lules mare embrionàries amb la mateixa dotació genètica que un adult, és a dir, clonades. La generació de plaques solars a partir de perovskita,´és també destacat per les publicacions esmentades: a l'agost, el físic de la Universitat d'Oxford Henry Snaith va desenvolupar una de les més prometedores cèl·lules solars a partir d'aquest material, molt més barat i eficient que el silici utilitzat habitualment. 

Science destaca també el sistema d'imatges CLARITY, "claredat": a l'abril, un grup d'investigadors de la Universitat de Stanford donava a conèixer aquest nou mètode que permet veure a través dels teixits biològics com si fossin transparents. També es destaquen una vacuna contra el virus sincital respiratori que és la principal causa d'hospitalització de nens, i la creació de miniòrgans; els primers a arribar van ser els minicervells a l'agost i al novembre un equip d'investigadors amb participació del Centre de Medicina Regenerativa i l'Hospital Clínic de Barcelona anunciava l'obtenció de minirunyons a partir d'un cultiu de cèl·lules d'aquest òrgan.

Fer fotografies amb una picada d´ullet

Google ha presentat un nova funció a les seves famoses Google Glass, que ha fet tremolar les xarxes socials: la novetat permet als usuaris prendre fotos amb una picada d'ullet. Segons Google, aquesta funció és més ràpida que el botó de la càmera o el reconeixement de veu i funciona fins i tot quan la pantalla està apagada. L'actualització de Google Glass també agrega un bloqueig de pantalla i la capacitat de carregar i compartir videos a YouTube. Les signatures tecnològiques estan ansioses per capturar el mercat dels artefactes portàtils, considerats per molts com un àrea clau per créixer. Google va indicar que aquesta característica permet pensar en diversos usos en el futur: pagar un taxi parpellejant, comprar en una vitrina per al seu lliurament a domicili, etc.

Primer quiròfan oncològic amb navegador del món

Un equip d'investigadors del Gregorio Marañón, GMV i la Universitat Carlos III de Madrid han engegat el primer quiròfan oncològic amb navegador del món. L'avanç permet amb una pantalla en tres dimensions que els metges puguin guiar-se dins del cos intervingut a través de les pantalles d'alta definició. Aquesta innovació s'usarà en cirurgia de càncers tractats amb radioteràpia intraoperatòria amb l'objectiu d'aconseguir una major precisió en la radiació dels teixits amb risc després de l'extirpació del tumor. La tecnologia que permet el desenvolupament d'aquesta tècnica és la mateixa que s'utilitza al cinema i videojocs per traslladar el moviment dels actors o jugadors a un personatge virtual. L'equipament és, a més d'innovador amb pantalles d'alta definició i vuit càmeres infraroges per a la navegació en temps real que enfoquen de forma directa a tot l'entorn de l'operació. El més important és que el navegador del quiròfan permet la interacció amb el pacient i amb l'aplicador de radioteràpia a la zona a tractar en temps real. 

Troben diamants a l´Antàrtida: comença el desastre!

A l'Antàrtida, sembla que el seu interior amaga un tresor que ha estat descobert recentment: el diamant, pedra preciosa molt valorada amb finalitats comercials va ser motiu pel qual terres africanes o australianes fossin sotmeses a l'explotació amb la finalitat d'extreure la major quantitat de diamants possible. Els diamants es formen a partir de carboni pur sotmès a una calor extrema, pressionat a una profunditat d'uns 150 quilòmetres sota la superfície de la terra. Un equip internacional de científics ha detectat la presència de kimberlita en muntanyes gelades de l'Antàrtida, concretament en els vessants de la Muntanya Meredith (zona aquest). Quan surt a la llum un nou jaciment de diamants, es corre la veu; no obstant això, els diamants trobats en l'Antàrtida estan protegits pel Protocol sobre Protecció del Medi ambient del Tractat Antàrtic, i la troballa no podrà extreure's per cap fi comercial fins almenys 50 anys. No obstant això, s'està plantejant la possibilitat que es modifiqui aquesta nor mativa, amb la finalitat d'aprofitar tan valuós descobriment.

Oxitocina, clau en la fidelitat masculina

L'oxitocina, una substància coneguda com l´hormona de l'amor, té un paper clau en la fidelitat masculina i la monogàmia segons un estudi d´investigadors de la Universitat de Bonn. Els científics van descobrir que els homes amb elevades quantitats d'oxitocina en el cervell veuen a les seves parelles més atractives que aquells amb nivells més baixos. Per aconseguir aquests resultats van subministrar oxitocina mitjançant un esprai nasal a un grup de quaranta homes heterosexuals que vivien amb la seva parella i van descobrir que aquesta hormona s'ocupa d'activar el centre de gratificació en el cervell masculí, enfortint d'aquesta manera els comportaments monògams en els homes. "Aquest mecanisme biològic actua de manera molt semblant a una droga, explica el director de l'estudi, René Hurlemann. Hurlemann recorda que l'home constitueix una excepció, ja que la monogàmia no és un patró de conducta molt estès entre els animals salvatges.

Troben a Papúa, artefactes de 6000 anys d´antiguetat

Arqueòlegs australians han trobat una sèrie d'artefactes de 6.000 anys d'antiguitat que poden donar pistes sobre l'origen i la història d'una de les civilitzacions més antigues del Pacífic. Els artefactes fabricats a força de vidre volcànic negre o obsidiana, tenen forma fàl·lica i probablement eren utilitzats durant cerimònies i rituals. Són molt grans d´uns 20 centímetres de llarg, plans i tenen molt tall. Se sap que no és una eina funcional sinó alguna cosa gran i vistosa que busca atreure l'atenció i clarament la seva forma és una forma de donar un missatge a la gent. Els artefactes daten de temps anteriors a la cultura Lapita, que es creu va ser el primer assentament humà del Pacífic Sud, per la qual cosa poden donar pistes sobre els orígens i la història d'aquesta civilització. L'arqueologia considera que els lapita, poble d'exploradors marins, provenia de Nova Guinea o d'alguna altra regió de Australàsia, i que després es va disseminar per les illes Salomón, Fiji, Tonga i a la resta de Polinèsia, entre l'1.600 i l'1.000 abans de Crist.

Invents per salvar la vida dels ciclistes

Malgrat les diverses campanyes realitzades, molts ciclistes urbans no utilitzen el casc perquè els resulta incòmode o per una qüestió estètica. Però el casc pot salvar la vida. Dues estudiants sueques de disseny han trobat una solució al p: acaben de treure al mercat un casc invisible per a bicicletes que solament apareix quan es necessita, en cas d'accident. La intenció d'aquestes joves era construir un casc còmode, segur, un casc que la gent volgués posar-se sense témer tenir aspecte de «formiga atòmica». Les inventores van recórrer a especialistes en traumes cerebrals per conèixer les lesions més comunes i dissenyar la forma més convenient per al seu enginy. Així va néixer Hövding, una barreja de bufanda o collet i coixí de seguretat, i es porta com una bufanda al voltant del coll. La bufanda conté una borsa d'aire que s'inflarà i protegirà el cap com un casc inflable en cas de detectar un canvi abrupte en la velocitat, en l'altura i en l'angle gràcies a una sèrie de sensors. 

Científics desenvolupen dispositius per ajudar als malalts de Parikinson

Amb el nom de robots vestibles, un grup d´investigadors de bioingeniería del CSIC, ha desenvolupat uns dispositius robotitzats que ajuden a reduir el tremolor en patologies com el Párkinson, l´ictus, l'apoplexia o la paràlisi cerebral. Eduardo Rocon, investigador del Centre d'Automàtica i Robòtica del CSIC-UPM, ha estat guardonat amb el premi Juan López de Peñalver 2013 de la Real Acadèmia d'Enginyeria. Els robots s'usen en rehabilitació per ajudar a persones amb discapacitat, i concretament a les persones que sofreixen tremolors, el 6% de les persones amb més de 60 anys. Moviments senzills de la vida diària, com beure un got d'aigua, poden convertir-se en alguna cosa molt complicat a causa dels tremolors. Fa deu anys, va desenvolupar en la seva tesi un exosquelet que permetia separar els tremolors dels moviments voluntaris amb l'objectiu de controlar el tremolor i permetre dur a terme certs moviments. Posteriorment, amb el seu grup d'investigadors han creat neuroprótesis i sensors que es poden integrar en tèxtils. Aquests són capaços d'eliminar els tremolors incontrolats que provoca el Párkinson o altres malalties neurològiques.

Piercings per millorar la vida dels discapacitats

Un equip de científics americans han desenvolupat un pírcing per a la llengua que ha permès a una persona controlar un computador i una cadira de rodes amb l'ajuda de sensors que detecten el moviment de la llengua. Els científics creuen que aquesta tècnica pot transformar la manera en què les persones interactuen amb la resta del món després d´una paràlisi. Sembla ser que n´hi ha una secció del cervell dedicada a controlar la llengua pel seu rol en la parla i és espectacularment flexible. A més, tampoc es veu usualment afectada per danys a la medul·la espinal a causa de la seva connexió directa amb el cervell. El pírcing produeix un camp magnètic que canvia a mesura que es mou la llengua, el que és detectat amb l'ajuda de sensors en les galtes que detecten el més mínim moviment. Els científics van programar sis posicions en la boca per manejar una cadira de rodes o un computador.

Els medicaments perden eficiència en els humans

Mercedes Nieto, membre de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries ha manifestat que un greu problema de salut es detecta a escala mundial amb conseqüències greus per als pacients, perquè ens quedem sense opcions de tractament o amb la necessitat d'utilitzar diversos antibiòtics simultàniament, amb el que el problema segueix augmentant”. El problema augmenta perquè l'ús excessiu dels antibiòtics ha pogut ser una de les causes principals que els bacteris hagin desenvolupat resistències, i aquest increment de resistències no s'acompanya del desenvolupament de nous antibiòtics per combatre-les. 

La Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries, compta amb un grup científic específic, el Grup de Treball de Malalties Infeccioses i Sèpsies amb experiència científica en aquest camp. Els seus dos últims projectes, Bacteriema Zero i Pneumònia Zero, van aconseguir reduir molt significativament els casos d'infeccions relacionades amb l'ús dels catèters venosos en un 47% i de les derivades de la ventilació mecànica en un 43%. El seu proper projecte, Resistència Zero, té per objectiu reduir els casos d'inoperància antibiótica davant les infeccions.

Descobreixen un gen que actua contra l´envelliment de les neurones

Investigadors del Cicle Cel·lular i Oncologia de la Universitat de Santiago i de la Unitat de la Universitat de València han descobert que un gen que actua com a fre sobre la proliferació excessiva té també la funció de reprimir el mecanisme que fa que envelleixin les cèl·lules mare neuronals. "La majoria de les cèl·lules neuronals van morint i no es renoven, però hi ha dues colònies concretes d'aquestes cèl·lules que sí poden fer-ho", concreta Anxo Vidal, director del grup que participa en aquest estudi, que coordina Isabel Fariñas. Els investigadors van descobrir en ratolins transgènics que l'absència de dichogen, denominat p21, causa l'esgotament i la desaparició de les cèl·lules mare neuronals. La troballa d'aquest mecanisme biològic, obre la porta per frenar la deterioració de les cèl·lules mare durant el seu envelliment. Pot tenir aplicació en un futur en qualsevol teràpia que necessiti el reemplaçament de cèl·lules neuronals. 

Nova família de partícules composta per 4 quarks

Un experiment dut a terme per un equip internacional de físics de la Universitat de Hawái i del Colisionador d'Electrons-Positrons II de Pequín, ha descobert una nova partícula subatòmica denominada Zc(4020) i composta per quatre quarks. El nou descobriment suggereix l'existència d'una nova família d'aquests components de la matèria. Els quarks, dels quals existeixen sis tipus, no es presenten aïllats en la naturalesa, sinó que es combinen en grups per formar hadrons. Fins avui es coneixen únicament grups de dos quarks, anomenades fondes, i de tres, que formen els barions. Entre aquests últims es troben els protons i els neutrons, components que integren la major part de la massa de la matèria visible. 

Els científics van fer col·lisionar electrons i positrons a una energia de 4260 megaelectronvoltis que correspon a la massa d'una partícula anòmala trucada I(4260) la naturalesa exacta de la qual encara no s'ha determinat. A continuació van estudiar els productes de la desintegració d'aquesta partícula mitjançant l'experiment BESIII. Entre els subproductes d'I(4260), els físics van aconseguir observar per primera vegada la partícula Zc(3900) la passada primavera, a la qual s'uneix ara la Zc(4020), composta també per quatre quarks. En les desintegracions va aparèixer a més una partícula elèctricament neutra cridada X(3872), detectada experimentalment per primera vegada fa més de deu anys.

Segons Frederick Harris, professor de física i astronomia de la Universitat de Hawái i portaveu de l'experiment aquests resultats estan obrint ràpidament el camí a un nou tipus de matèria de quatre quarks.

Orina pels nous robots

Fa anys que els científics es van adonar del valuosos que són les deixalles per produir energia. Residus i bacteris han estat ja utilitzats per fabricar biocombustibles amb major o menor èxit i les deixalles del cos humà també estan al punt de mira: els científics han trobat en els mecanismes amb els quals la naturalesa ha dotat als éssers vius una inspiració per desenvolupar robots i diversos dispositius. Ambdues línies es combinen en un estudi publicat aquesta setmana enBioinspiration and Biomimetics, revista especialitzada. A un equip de científics britànics se'ls ha ocorregut utilitzar l'orina per alimentar als robots del futur. Segons detallen han desenvolupat un dispositiu que imita a un cor humà i és capaç de transformar l'orina humana en electricitat. El seu objectiu és aconseguir que produeixi energia suficient per proveir a robots que puguin treballar de forma autònoma. En el laboratori els científics ja han aconseguit, per exemple, generar electricitat per recarregar un telèfon mòbil utilitzant bacteris que es nodreixen d'orina.

Es prova una vacuna contra la sida en micos al Brasil

La vacuna contra la sida que està sent desenvolupada per la Facultat de Medicina de la Universitat de Sao Paulo ha començat a ser provada amb micos. Als simis ja se'ls ha inoculat la vacuna que conté parts del virus. Després, rebran una malaltia modificada que causa el refredat com a part dels estudis per desenvolupar la seva immunització. Els responsables de la recerca han informat que el que diferencia a aquesta vacuna és l'ús de parts del virus que no són alterades. Un dels grans problemes de fer un remei contra la sida és que aquesta malaltia és molt variable. A més de per la seva escassa variació, aquestes parts del virus van ser seleccionades per la forta reacció que provoquen en la majoria de les persones. Segons fonts de la investigació, després d'experimentar en els quatre micos, tres nous virus modificats amb parts del VIH, seran experimentats amb 28 nous simis. "Les combinacions d'aquests tres virus són, fins avui, les millors combinacions per generar les millors respostes en primats. Aquella que doni el millor resultat, serà testada amb éssers humà", han manifestat els investigadors.

Un iceberg com l´illa de Menorca avança per l´Antàrtic

Un iceberg d'uns 720 km quadrats més gran que l'illa de Menorca, es mou a la deriva per l'Oceà Antàrtic, posant en perill la navegació si segueix a la deriva. La mole gelada es va desprendre el juliol passat de la glacera de Pine Island, el més llarg de l'Antàrtida i el que sembla fondre's a més velocitat. Els científics esperaven aquest nou despreniment des del 2011, quan una expedició de la NASA va observar una espectacular esquerda a la seva superfície. Trencar-se per complet li va portar dos anys. En l'actualitat, el bloc sura a pocs quilòmetres de la glacera i se separa cada vegada més. Investigadors britànics de la Universitat de Sheffield i la de Southampton seguiran l'iceberg durant sis mesos per conèixer el seu estat i poder predir el seu camí a través de l'oceà per evitar que els vaixells que travessen les rutes marítimes de la zona es trobin en perill.

Ordinadors invisibles

Des del popular canal de YouTube Brusspup. S´ha de retirar el filtre polaritzat del teu monitor, fabricar unes ulleres especials i només un pot visualitzar els continguts que apareixen en el monitor. En més d'una ocasió, hem tingut la temptació o el desig d'ocultar la informació que estem visualitzant a la nostra pantalla d'ordinador. Bé sigui navegant per la web i visitant pàgines que no ens agrada que els altres sàpiguen que ens interessen, bé sigui veient documents confidencials que volem ocultar a la resta de persones, la solució a aquest problema ha vingut de les mans de Brusspup amb la publicació d'un fascinant vídeo en el qual mostra com convertir un monitor tradicional en un altre que sigui invisible als ulls de mirades alienes. Per aconseguir-ho, només necessites un vell monitor LCD, filtres polaritzats, unes ulleres 3D, tisores, eines o tornavisos per desmuntar el monitor i un cúter. El primer que cal fer és extreure el filtre polaritzat que ve integrat de sèrie en la pantalla del nostre monitor. Una vegada fet, utilitzant les ulleres, llevem els cristalls 3D i tallem amb la mateixa forma que tenen aquests un parell de trossos de filtre polaritzat que, posteriorment, exganxem a la montura. Quan encenguem el monitor, no veurem res més que una pantalla en blanc, hem fet desaparèixer el contingut, però, si ens posem les nostres ulleres polaritzades, començarem a visualitzar tota la informació que s'està reproduint en el monitor.

Un xip per recuperar la visió

Diversos anys d´investigació han fet que la nano-retina estigui a punt per ser provada en humans. El xip imita la funció de la retina transmetent senyals visuals per impulsos elèctrics Un petit xip desenvolupat per una empresa israeliana és capaç de retornar la visió a pacients amb ceguesa per degeneració de la retina, malaltia que pateixen aproximadament uns sis milions de persones al món occidental. La companyia israeliana Bio-Retina va començar a desenvolupar el xip anomenat Nano Retina, el 2009 i després de diversos anys de recerca en ratolins. El xip s'implanta en la retina i imita la seva funció transmetent senyals visuals per crear les imatges en el cervell. Desafortunadament el xip no serveix per a aquelles persones que han nascut cegues o tenen un altre tipus de malaltia ocular que no sigui degeneració de la retina. 

El telescopi ALMA sondeja els misteris dels dolls de forats negres

Dos equips internacionals d'astrònoms han fet servir les capacitats del telescopi ÀLMA per estudiar els dolls que emeten els enormes forats negres del centre de les galàxies i observar com afecten al seu entorn. Gràcies a aquest treball han aconseguit la millor imatge obtinguda fins al moment del gas molecular que envolta a un forat negre proper i han captat un centelleig de la base d'un potent doll proper a un forat negre distant. En el centre de gairebé totes les galàxies de l'Univers n´hi han forats negres supermassius --amb masses de més milers de milions de vegades la del Sol--, fins i tot a la Via Làctea. En un passat remot, aquests estranys objectes eren molt actius, engolint enormes quantitats de material del seu voltant, amb una lluentor cegadora i treient fraccions d'aquesta matèria mitjançant dolls extremadament potents. A l'Univers actual, la major part dels forats negres són molt menys actius que a la seva joventut, però la interacció entre els dolls i el seu entorn encara segueix modelant les galàxies.

Els coneixements dels neandertals

Un estudi científic ha demostrat que els neandertals usaven escuradents per calmar el dolor d'algunes patologies dentals, com la inflamació de les genives. Una recerca de l´Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona ha documentat el cas més antic de tractament pal·liatiu associat a una dent. S'ha observat aquesta patologia periodontal en un fòssil pertanyent al jaciment de Cova Foradà d'Oliva, a València. Es desconeixia fins ara l'ús d'escuradents a la Prehistoria. Els neandertals eren una espècie amb una gran capacitat d'adaptació al mitjà i amb recursos fins i tot en el camp de la medicina pal·liativa. L'eliminació de restes de menjar entre dents estava documentada en dentadures d´Homo habilis, que va viure fa 1,9 i 1,6 milions d'anys.

Suicidis d´indígenes en defensa de la seva terra

Brasil viu una onada de suïcidis sense precedents. Es tracta de la desaparició dels guaranís, l'ètnia més gran del país i la primera que va prendre contacte amb els europeus a la seva arribada al continent fa més de 500 anys. Cada setmana almenys un dels seus integrants més joves es lleva la vida davant la impossibilitat de recuperar les terres despullades per empreses estrangeres, terratinents nacionals i pels continus atacs per part de pistolers contractats. Així ho denuncia l'ONG Survival en un informe en el qual es demostra com els Guaranís han aconseguit un nivell de suïcidi 34 vegades superior a la mitjana nacional. Els protagonistes d'aquesta epidèmia són joves entre 15 i 29 anys, però la víctima més jove de la qual es té constància tenia solament 9 anys.

"Abans érem lliures; ara ja no som lliures. Per això els nostres joves miren al seu al voltant i pensen que no queda gens i es pregunten com poden viure. Se senten i pensen, obliden, es perden i al final se suïciden”. L'escriptora i investigadora Joanna Eede explica que la pèrdua i la destrucció de les seves terres està a l'origen del sofriment mental d'aquests indígenes. Pels guaranís, com per a la majoria dels pobles indígenes tribals, la seva terra ho és tot. Els dóna aliment i refugi, modela les seves llengües, les seves cosmovisions i la seva identitat. També és el lloc on estan enterrats els seus avantpassats i l'herència dels seus fills. Simplificant: la terra és el que són.

Eclipsi de sol híbrid és podrà veure a l´estat

El primer eclipsi total de Sol de l'any tindrà lloc el 3 de novembre, i es podrà veure a l´estat espanyol. Serà un eclipsi híbrid, és a dir, que en alguns moments serà anul·lar mentre que en uns altres és total. Aquest fenomen ocorre 10 vegades en un segle. Al sud d'Europa, l'eclipsi podrà veure's com a parcial. El màxim de l'ocultació ocorrerà sobre les 13.30 a Sevilla i 13.50 a Barcelona, sent el millor lloc per observar-ho, en tot el continent, Canàries. Malgrat ser un dels fenòmens celestes més espectaculars no és fàcil veure un eclipsi total de Sol, doncs succeeix en una estreta franja sobre la superfície del Planeta. Per això, el projecte europeu GLORIA (Xarxa Global de Telescopis Robòtics), realitzarà una retransmissió en directe del fenomen des de Kenya, a través de la web 'gloria-project.eu'.

Troballes de eines de pedra i fòssils a Prades de 15.000 anys d´antiguitat

Les muntanyes de Prada de Conflent han esta l´escenari de la troballa de més de 2.000 restes d'eines de pedra i fauna d'uns 15.000 anys d'antiguitat. És el resultat de tres anys de treballs a la Balma de la Vall, a Montblanc, a càrrec de l´Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (*IPHES). El total de fòssils descoberts durant les tres excavacions es va donar a conèixer durant una conferència pels codirectors del projecte, Maria Soto i Josep Vallverdú, al Museu Comarcal de la Conca de Barberà.

El conjunt, confirma l'ocupació per part de grups de societats caçadores i recol·lectores de la Balma de la Vall fa uns 15.000 anys. D'altra banda, destaca la baixa densitat de restes de fauna recuperats, al voltant d'un centenar d'elements, amb la presència de cabra, cérvol, linx i conill.

Descobertes 400 noves espècies a l´Amazonas

Científics responsables de l'organització WEF han comunicat la troballa d'altres 400 noves espècies d'animals i plantes en un recòndit racó de la selva de l'Amazonas que romania encara verge i que ha mantingut i preservat veritables meravelles de la naturalesa com un mico, diverses espècies de serps, salamandres, granotes, piranyes i una llarga llista de plantes exòtiques. Espècies, l'estudi de les quals servirà per conèixer una mica més de nosaltres mateixos i de la nostra evolució i que potser ens ajudin a trobar remeis per a algunes malalties o necessitats de tota la humanitat. Hi ha espècies de tot tipus entre les descobertes: un mico que emet una mena de soroll similar al dels gats fins a serps de colors, i una espècie de piranya vegetariana. Són varietats endèmiques de l'Amazones i que no es donen en cap altre lloc del món. Insisteixen igualment sobre la importància de preservar la selva sud-americana com a patrimoni de la humanitat i vetllar per la seva supervivència com a pulmó i motor de l'ecosistema de la terra.

Treballant contra l´Alzheimer

Es calcula que a Espanya hi ha 800.000 persones amb alzheimer. L'any 2050 es preveu que la malaltia arribi a 1,5 milions de pacients a Espanya i 113 milions a tot el món a causa de l'envelliment progressiu de la població. La ciència busca respostes a una malaltia creixent. I una resposta està sent investigada per un grup a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que han desenvolupat un fragment d'anticòs capaç d'actuar contra l'alzheimer en ratolins. Seria necessari l'ús de fragments per evitar la inflamació del cervell. Els ratolins malalts, amb una sola injecció de l'anticòs a l'abdomen i després de cinc dies, milloren la memòria i la capacitat d'aprenentatge, gràcies a l'eliminació d'agregats tòxics i a l'augment del nombre de neurones, segons es desprèn del treball que s'ha publicat. Els científics, de la Unitat de Biociències del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, han testat un fragment d'anticòs contra els agregats solubles d'un pèptid associat a la toxicitat i mort cel·lular pròpies de l'alzheimer.

Salut física, igual a salut mental

Ja havíem sentit allò de mens sana in corpore sano. Ara, investigadors han identificat una molècula anomenada irisina que es produeix al cervell durant l'exercici de resistència i té efectes neuroprotectors, confirmant el conegut llatinisme. Els científics van aconseguir augmentar artificialment els nivells de irisina a la sang per activar els gens que participen en l'aprenentatge i la memòria, una troballa que pot ser útil per dissenyar fàrmacs que usin aquesta molècula per protegir de malalties neurodegeneratives i millorar la cognició en l'envelliment de la població. Ja se sap que l'exercici pot millorar la funció cognitiva i disminuir els símptomes de les malalties neurològiques, però els mecanismes subjacents a aquests efectes no estan clars. Es creu que un jugador important és un factor de creixement anomenat factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF) .

Malgrat la manca de recursos, els nostres investigadors segueixen marcant ritme

Investigadors del Centre Nacional de Recerques Oncològiques han completat la primera seqüenciació de l´exoma, part del genoma que conté la informació per a la síntesi de proteïnes, del càncer de bufeta no infiltrant, el tipus més freqüent de càncer de bufeta. Els resultats, publicats a la revista 'Nature Genetics', revelen noves vies genètiques involucrades en la malaltia, com la divisió cel·lular i la reparació de l'ADN. El càncer de bufeta representa un greu problema en molts països, especialment a Espanya, on es registren 11.200 nous casos cada any. La majoria d'aquests tumors cursen amb un bon pronòstic (70-80% de supervivència als cinc anys del diagnòstic) i no infiltren el múscul de la bufeta en el moment del diagnòstic. Però, malgrat això, molts dels tumors tornen a sortir de forma recurrent, la qual cosa exigeix una estreta vigilància. El treball ha consistit en l'anàlisi de l´exoma de pacients diagnosticats de càncer de bufeta i la posterior validació dels resultats mitjançant l'estudi d'un grup específic de gens.

Planetes surant per l´Univers

Un equip d'astrònoms ha descobert un planeta jove que no orbita cap estel sinó que sura lliurement. El planeta, anomenat PSO J318.5-22, es va formar fa 12 milions d'anys, es troba a 80 anys llum de distància de la Terra i té una massa tan sols sis vegades la de Júpiter. Les observacions van mostrar també que té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbitan al voltant d'estels joves. No obstant això, es mou per si mateix, sense un estel mare. Mai abans s'havia vist un objecte surant lliurement en l'espai que se sembli a això. Té totes les característiques dels planetes petits que es troben al voltant d'altres estels, però està a la deriva. Durant l'última dècada, els planetes extrasolars han estat descoberts a un ritme ràpid, amb prop d'un miler oposats per mètodes indirectes. Segons ha explicat l'autor del treball,publicat en Astrophysical Journal Letters, amb les observacions a aquest nou objecte s'aconseguirà una visió sobre el funcionament intern dels planetes gasosos.

Nova proposta blogurera de discapacitats intel.lectuals

Tres persones amb discapacitat intel·lectual, usuaris de FEAPS La Rioja (Federació de La Rioja d'Organitzacions a favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual), han presentat el seu blog. 

El blog Autogestors FEAPS La Rioja, http://feaps-autogestoresdefeapslarioja.blogspot.com.es/, va sorgir l'any 2008 amb la intenció d'involucrar-se a les xarxes socials, per transmetre les seves inquietuds i fer sentir la seva veu més enllà del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual. Les persones que ho porten, ajudats per un educador, són els autogestors, un grup de persones amb discapacitat intel·lectual que es reuneixen periòdicament per tractar assumptes de la seva vida diària que els preocupen i els afecten i tractar-los en comú. Mitjançant el blog, aquestes persones amb discapacitat intel·lectual parlen de temes que els inquieten com Què serà de nosaltres quan els nostres pares no estiguin, la sobreprotecció, Viure una vida independent, Dret al vot, Oposicions per a discapacitats, Experiència laboral, etc.

Ralentint l´envelliment

El pas del temps es pot ralentir mitjançant un control exhaustiu dels telòmers, estructures d'ADN en els extrems dels cromosomes que són els biomarcadors més sensibles del procés d'envelliment de l'individu. L'escurçament dels telòómers té una influència del 30 % en el procés d'envelliment de l'individu, segons el doctor Ángel Durántez, especialitzat en aquesta nova tècnica mèdica que aborda d'una manera integral i científica l'envelliment, restablint el balanç metabòlic i endocrí per prevenir les malalties relacionades amb l'edat. Segons l´investigador, no és una medicina estètica ni cosmètica i té un efecte directe sobre la bellesa. L'escurçament dels telomers i la seva reducció exposa a les cèl·lules a mutacions i, per tant, a l'aparició de malalties.

Google compra la tecnologia de reconeixement gesticular Flutter

Google compra la startup Flutter. La notícia saltava i Flutter la confirmava poc després. Amb aquesta operació Google afegirà la tecnologia de reconeixement de gestos de Flutter, prestacions similars a les de Kinect, el popular sensor de moviments de Microsoft, utilitzat en múltiples aplicacions. En realitat la companyia té un únic producte, una app que possibilita la detecció i reconeixement de gestos des de webcams. Una solució que seguirà operativa després de la compra. La startup estava desenvolupant un altre producte que tenia previst llançar. La tecnologia de detecció de moviments i gestos està de moda. A més del popular Kinect de Microsoft, existeixen Leap Motion o Omek.

Guanyant la partida a la infertilitat

Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, han identificat una forma d'induir als ovaris d'algunes dones infèrtils per produir òvuls. Amb la seva tècnica, metges de l'Escola St. Marianna de la Universitat de Medicina a Kawasaki, Japó, van recollir òvuls viables de cinc dones amb insuficiència ovàrica primària, una de les quals ha donat a llum un bebè sa i una altra està embarassada, segons anuncien els investigadors. Vint-i-set dones a Japó van participar en l'estudi experimental, de les quals els investigadors van ser capaços de recollir òvuls madurs per a la fecundació in vitro de cinc d'ells. Malgrat no ha estat provada en dones amb altres causes d'infertilitat, els científics planegen investigar si la tècnica també pot ajudar a les quals tenen menopausa precoç causada per la quimioteràpia i les infèrtils de 40 a 45 anys. La tècnica, que els investigadors criden activació in vitro o IVA, requereix extreure un ovari de la dona, tractar-ho fora del cos i després tornar-ho a implantar prop de les seves trompes de Fal·lopi. A continuació, es tracta a la dona amb hormones per estimular el creixement de les estructures especialitzades dels ovaris que es denominen fol·licles, que es desenvolupen en òvuls.

Atorgats els Premis Nobel de Medicina

Els nord-americans James I. Rothman i Randy W.Schekman i l'alemany Thomas C. Südhof han estat guardonats amb el Premi Nobel de Medicina pels seus estudis sobre el transport de molècules dins de les cèl·lules, que han servit de base per a tractaments contra la diabetis, el tètanus i altres malalties.

El Comitè Nobel va atorgar aquest guardó pels descobriments de la maquinària que regula el tràfic vesicular, un sistema de transport essencial. Els guardonats han resolt el misteri de com la cèl·lula organitza el seu sistema de transport intern i han detallat els principis moleculars que expliquen per què aquest sistema és capaç de lliurar les molècules precises en el lloc i el moment adequat. El químic de la Universitat de Yale James I. es va graduar en 1971 en Física abans de doctorar-se en Química Biològica en 1976 per la Universitat d'Harvard. El professor Rothman va descobrir la clau de la maquinària molecular encarregada de la transferència de materials entre els diferents compartiments a l'interior de les cèl·lules. Randy W. Schekman, de la Universitat de Califòrnia, va doctorar-se treballant en Stanford.

Investigant contra la SIDA

Un grup d'experts de la Universitat de Drexel, a Filadèlfia, afirma haver descobert una molècula que pot acabar amb la Sida. En el comunicat, els investigadors assenyalen que l´anomenada Doble Acció Inhibidora Virolítica (Davei) podria posar-li fi a aquest virus que amenaça a la raça humana i que s'ha propagat alarmantment per tot el món. La molècula és capaç de destruir les cèl·lules infectades amb el VIH sense danyar les sanes, i va poder ser trobada gràcies a la combinació de components modificats de la immunitat del VIH amb una proteïna que redueix les defenses del virus. La meta dels especialistes és aconseguir comercialitzar aquesta molècula com a antídot en un futur proper.

Nova missió cap a Mart

L´agència americana de l´espai, la NASA, té previst llançar a l'espai la càpsula Maven, que des de la seva òrbita estudiarà el planeta Mart. El llançament està previst pel 18 de novembre. Si no pot efectuar-se al llarg del mes de novembre, aquesta missió s´hauria d´ajornar fins el 2016 quan la Terra i Mart tornin a alinear-se de manera apropiada. De moment la NASA ha determinat que la càpsula Maven és força important com a enllaç de comunicacions entre la Terra i els robots Curiosity i Opportunity. La càpsula Maven i els seus instruments estan dissenyats perquè els científics investiguin com l'atmosfera tènue de Mart composta de diòxid de carboni, ha canviat amb el temps i com aquests canvis poden haver afectat la capacitat del planeta per sustentar la vida.

La salut del nostre cervell

Fugir de la rutina, no acostumar-se a realitzar les tasques de forma automàtica, incorporar activitats com la lectura, passejar, fer exercici, seguir una dieta variada, dormir bé i exercitar la ment amb passatemps, jocs de taula, xerrades etc, són els consells que donen els neuròlegs per cuidar el cervell, claus per evitar que s'atrofiïn certes parts del nostre cap i retardar l'aparició de dolències. El cervell és un òrgan oblidat i no se sap d´ell fins que ja és massa tard. Són bons hàbits per un òrgan clau en la nostra vida que s'encarrega de dirigir la resta del cos. Ara, amb motiu de la setmana del cervell ens proposen la necessitat d´exercitar-ho, i també de procuar-li un bon descans, una correcta alimentació o fer exercici. Una de les claus per mantenir el cervell en forma és fugir de la rutina, realitzar qualsevol activitat ja que les neurones han de pensar com fer-ho.

La primera cama biònica

Investigadors americans han presentat la primera cama biònica. A les proves realitzades la cama biònica ha interpretat correctament el que vol fer el pacient el 98,2% dels casos. En la majoria de les errades, es tracta de moments d´interpretació, però en d´altres casos, ha provocat situacions de desequilibri que requereixen millores. La prova més dura a la qual s'ha sotmès la cama ha estat pujar fins dalt de la Willis Tower de Chicago amb 108 pisos i 442 metres. La cama biònica ofereix prestacions inimaginables en una pròtesi de cama, contruida i programada de forma que aprèn a reconèixer els patrons de com camina el pacient, que aquest pot fer transicions fluïdes entre estar assegut, aixecar-se, caminar, pujar i baixar rampes o escales. A més, la cama s'adapta a la velocitat a la qual es desplaça la persona. Comparada amb altres cames robòtiques, la nova pròtesi té l'avantatge que interpreta automàticament els senyals que el sistema nerviós transmet als músculs de la cuixa i que aquests transmeten als elèctrodes del giny. Encara que és experimental, els científics són prou orgullosos dels avenços duts a terme.

La nit dels investigadors

El passat 27 de setembre més de 350 ciutats de 32 països europeus van fer un altre any, la Nit dels Investigadors, una activitat promoguda per la Comissió Europea que se celebra cada any. A la Nit dels Investigadors, aquestss són els protagonistes i es pot conèixer de prop com són, els seus treballs, els seus assoliments i l'impacte que la seva recerca. La Nit dels Investigadors culmina amb interessants aportacions ciutadanes a l´IESA-CSIC. La Nit dels Investigadors és un projecte europeu de divulgació científica emmarcat al Programa PEOPLE del 7º Programa Marc de la UE, que té lloc simultàniament en més de 300 ciutats europees des de 2005. El seu principal objectiu és apropar els investigadors als ciutadans perquè coneguin el seu treball, els beneficis que aporten a la societat i la seva repercussió a la vida quotidiana.

Tot això en el marc d'activitats festives i lúdiques, els protagonistes de les quals són tant els ciutadans com els investigadors. Durant la Nit dels Investigadors Madrid 2013 es desenvoluparan activitats a les diferents localitats.

Twitter amb les situacions d´emergència

Twitter ha ideat un servei d'alertes per facilitar la comunicació als seus usuaris quan es produeix una situació d'emergència. Twitter ha publicat que el sistema s´ha dissenyat amb la finalitat que organismes oficials i ong apareguin destacats als dispositius, solament en els casos en què es produeixin situacions d'alarma com desastres naturals, incidents químics, nuclears, cibernètics, problemes de transport i actes de terrorisme.

El servei és gratuït i accessible només per a aquells que ho sol·licitin i rebin l'aprovació de Twitter. Els missatges que es distribueixin sota el sistema d'alertes d'emergències disposaran d'una icona especial, diferent de la resta. Els tuits s'enviaran en forma de sms o notificacions des de l'aplicació.

Vacuna contra la grip

Un equip de científics del Col·legi Imperial a Londres ha desenvolupat les bases per a una vacuna universal contra la grip que podria estar preparada en 5 anys. La grip és una malaltia que forma part del nostre modus vivendi però perillosa, ja que es calcula que mata unes 400.000 persones. L'explicació general sobre per què és tan complicat combatre aquest virus i la seva resistència, apunta a la seva superfície. A mesura que realitza còpies de sí mateix, el virus pot alterar el seu mapa genètic, guanyant resistència. La clau per desenvolupar una vacuna universal estaria a atacar a el nucli, utilitzant cèl·lules T. Un equip de científics del Col·legi Imperial va decidir provar utilitzant mostres del virus H1N1 que va causar la pandèmia el 2009. Aquest equip va comparar els nivells de cèl·lules T en 342 persones quan la pandèmia va començar i va concloure que en els casos amb major presència de cèl·lules T, els símptomes de la grip van ser molt més lleus.

El Curiosity no troba metà

El Curiosity, està trobant a Mart menys gas metà del que els científics havien calculat i descarten les possibilitats de vida al planeta. Les dades obtingudes conclouen l'existència de petites petjades d'aquest gas. El metà és un gas que pot proporcionar indicis de possible activitat biològica.Curiosity ha estat durant aquest temps realitzant mesuraments del gas però de les mostres obtingudes no s'han detectat rastres.

Segons Michael Meyer, responsable del programa científic del Curiosity, els resultats obligaran a corregir el sentit de la tasca per determinar les possibilitats de vida en Mart: “És possible que actualment al planeta vermell s'hagi reduït l'existència de microbis que produeixen metà”, va dir Meyer.

El món de l´olfacte

Un estudi científic dut a terme als estats units i publicat recentment, conclou que l'olfacte pot percebre 10 categories que categoritzen els milers d'olors. Després d'analitzar 144 olors, Jason Castro i Chakra Chennubhotla, responsables de l'estudi, van arribar a la conclusió que les percepcions olfactòries poden classificar-se en les següents categories mínimes: fragant o floral, llenyós, fruiter (no cítric), químic, mentolado o refrescant, dolç, cremat o fumat, cítric, podrit, acre o ranci. Aquestes deu categories reflecteixen característiques importants sobre el que hi ha al món: perill, aliment, etc., segons ha explicat Jason Castro. Ha manifestat que un cop conegudes aquestes categories, pots començar a pensar a construir olors.

Preocupats per la Terra

 L´Agència Espacial Europera ha fet previsió del llançamet de 13 missions per controlar i analitzar el nostre planeta. Les noves missions complira tres fites: l´aportació de dades per comprovar els canvis al medi, el desenvolupament de noves tecnologies i per últim, oferir informacions variades al camp de la meteorologia, la predicció de riscos, etc. Per l´ESA, la partida més gran del seu pressupost està dedicada al programa d´observació de la Terra, per davant fins i tot del programa aeroespacial Ariane o el programa d´investigació científica. Ara la gran novetat serà la nova generació de satèl.lits del programa anomenat Copèrnico, iniciativa conjuta de l´ESA i la Unió Europea.

Obtingudes cèl.lules mare en adults

Un equip del Centre Nacional de Recerques Oncològiques ha demostrat que el procés de reprogramar les cèl·lules adultes per convertir-les en iPS es pot provocar també en l'organisme d'un ésser viu adult. Fins ara aquest procès s´havia desenvolupat en laboratori. Aquestes cèl·lules mare, tenen major capacitat de diferenciació, vol dir poder-se convertir en diferents teixits, que les obtingudes en laboratori. Aquesta nova tècnica permet pensar en un futur en què siguin els propis òrgans lesionats els que puguin produir cèl·lules mare per regenerar-se. Aquesta investigació permetrà cercar estratègies que permetin regenerar òrgans i teixits d'una forma similar als processos naturals.

Però, les cèl·lules mare iPS tenen memòria del seu origen. L´investigador Yamanaka va reprogramar en el seu moment, les cèl·lules adultes introduint en elles quatre gens característics de l'etapa embrionària, de manera que, en activar-se, retornen a la cèl·lula a un estadi similar al d'una cèl·lula embrionària, convertint-la en la famosa iPS. Manuel Serrano ha fet servir la mateixa combinació de gens, el coctel Yamanaka amb certes diferències. L'equip de l'investigador espanyol va dissenyar un ratolí al que va introduir un gen artificial que en resposta a l'administració d'un antibiòtic —tetraciclina— s'activa i produeix el mateix efecte que el coctel de les quatre proteïnes de Yamanaka.

Qüestió de testicles

Un estudi d´antropòlegs de la Universitat d´Emory, Atlanta, indica que la grandària dels testicles es correlaciona amb la participació de l'home en la cura dels seus fills, així els que els tenen més petits són més propensos a estar involucrats en la cura dels seus bebès. La investigació mostra que els testicles més petits es correlacionen amb una activitat del cervell més protectora dels pares. Sembla ser que quan els homes s'involucren més com a cuidadors, els seus testicles s´encongeixen. Investigacions anteriors ja havien determinat que un nivell més baix de testosterona en els homes s'ha correlacionat amb una més gran participació paterna i que els més alts de l'hormona comporten possibilitats de poligàmia. L'estudi va incloure a 70 pares amb fill d'entre 1 i 2 anys que vivien en família. La part del cervell de recompensa i motivació es va activar en homes amb testicles més petits. Els resultats van mostrar que tant els nivells de testosterona com la grandària dels testicles es correlaciona inversament amb la quantitat de cura paternal directa reportat pels pares.

Finalitzat l´espectògraf per infraroig pel futur telescopi espacial

Científics europeus han finalitzat la construcció de l'espectrògraf per a l'infraroig proper, un dels dos instruments amb els què participa en el Telescopi Espacial Internacional James Webb, que es posarà en òrbita l'any 2018. El Telescopi Espacial James Webb -JWST-, és un projecte conjunt de l'ESA, la NASA i l'Agència Espacial Canadenca dissenyat per prendre el relleu del telescopi espacial Hubble. El JWST està equipat amb un mirall primari de 6.5 metres de diàmetre, que el converteix en el major telescopi astronòmic posat en òrbita. Aquest mirall concentrarà la llum sobre quatre instruments científics d'alta tecnologia, entre els quals es troba l'Espectrògraf per a l'Infraroig Proper. Aquest instrument està dissenyat per detectar la llum dels primers estels i galàxies que es van formar a la infància de l'Univers, uns 400 milions d'anys després del Big Bang, fa uns 13.800 milions d'anys. La seva funció serà separar els components de la radiació infraroja emesa per aquests objectes per obtenir el seu espectre, permetent als científics estudiar la seva composició química, propietats dinàmiques, edat i distància. També estudiarà les primeres fases del procés de formació dels estels en la nostra pròpia galàxia, o les propietats atmosfèriques dels planetes en òrbita a altres estels, avaluant el seu potencial per albergar vida.

La granota que sent amb la boca

Els científics han descobert que una petita espècie de granota que viu aïllada en les selves de les Seychelles pot sentir amb la seva boca. Les granotes Gardiner que és unes de les més petites del món, no posseeixen oïdes ni timpans de ressonància però són capaces de transmetre senyals de so al seu cervell, segons un estudi del Centre Nacional per a la Recerca Científica. Les granotes no tenen una oïda externa com els humans però posseeixen una oïda mitjana amb timpà que es troba sobre la superfície del cap. Les ones de so entrants fan vibrar el timpà i aquest condueix la vibració través de cadena d'ossetes de l'oïda interna, on cèl·lules sensitives envien senyals elèctrics al cervell.

Trobades restes del tauró fòssil més gran, el megalodón

Científics de l'Institut Español d'Oceanografia han descobert a les Illes Canàries fòssils del "megalodón" que pertanyen a exemplars de l'espècie Otodus (megaselachus), el tauró més gran que ha existit mai. Aquest animal va arribar a mesurar 20 metres i pesar 100 tones. També es van trobar restes fossilitzades d'altres taurons extints i ossos fossilitzats de balenes. El jaciment paleontològic submarí va ser descobert a 1.000 metres de profunditat al nord d'illa de la Graciosa. Segons el biòleg marí Pedro J. Pascual, es tracta d'un esdeveniment de gran rellevància científica. En aquesta època va viure, va caçar i es va reproduir en aquestes aigües el major depredador marí de tots els temps: el megalodon. Aquest tauró va viure des del Miocè fins tan sols 2 milions d'anys. Pel tipus de dents que posseïa sabem que s'alimentava de grans preses, com a balenes, dofins, foques o altres mamífers marin, i un gran migrador.

Investigació sobre la memòria

Un equip d'investigadors del Centre Mèdic de la Universitat de Columbia dirigit per Eric Kandel, ha trobat que la deficiència de la proteïna RbAp48 en l'hipocamp és clau en la pèrdua de memòria amb l'edat i que aquesta forma de pèrdua de memòria és reversible. L'estudi desenvolupat amb cèl·lules del cervell humà postmortem i en ratolins, ofereix l'evidència més forta que la pèrdua de memòria relacionada amb l'edat i la malaltia d'Alzheimer són condicions diferents. L'hipocamp, una regió del cervell que es compon de diverses subregions interconnectades amb una població neuronal diferent, juga un paper important en la memòria. Els estudis han demostrat que la malaltia d'Alzheimer dificulta la memòria com a primera acció en l'escorça entorrinal. Inicialment es va pensar que la pèrdua de memòria relacionada amb l'edat és una manifestació primerenca de la malaltia d'Alzheimer, però l'evidència suggereix que el seu muntatge és un procés diferent que afecta al gir dentat, una subregió de l'hipocamp que rep l'entrada directa de l'escorça entorrinal.

Evidències de la relació entre Mart i la Terra

El professor Steven Benner, de l'Institut Westheimer per a Ciència i Tecnologia a Estats Units ha explicat que una forma de mineral oxidat de l'element químic molibdè, que pot haver estat crucial per a l'origen de la vida, només va poder haver estat disponible a Mart. Aquesta forma de molibdè no podria haver estat disponible a la Terra en el temps en què va començar la vida perquè fa 3.000 milions d'anys la Terra tenia molt poc oxigen, però Mart sí. És una altra evidència de que és probable que la vida arribès a la Terra en un meteorit marcià. La recerca del professor Benner se centra en dos de les paradoxes que fan que sigui difícil entendre com la vida va començar a la Terra: la primera, denominada "paradoxa tar", consisteix que tots els éssers vius estan fets de matèria orgànica, però si s'agrega energia com a calor o llum a molècules orgàniques i els deixa a sí mateixos, no creen vida, sinó que es converteixen en una mica més semblat a quitrà, oli o asfalt. Certs elements, com el bor i molibdè, sembla que són capaços de controlar la propensió dels materials orgànics per convertir-se en quitrà, raó per la qual es creu que aquests minerals van ser fonamentals a la vida primera, diu el professor Benner. La segona paradoxa és que la vida hauria tingut problemes per iniciar-se a la Terra primitiva, ja que és probable que hagi estat totalment coberta per l'aigua, cosa que impedeix la formació de concentracions de bor, que actualment només es troben en llocs molt secs com la Vall de la Mort , sinó que l'aigua corroeix l´ARN, que els científics creuen que va ser la primera molècula genètica a aparèixer. 

L'anàlisi d'un meteorit marcià va mostrar recentment que hi havia bor en Mart, i ara es creu que la forma oxidada del molibdè també estava allí. Diu Benner que "l´evidència sembla assenyalar que en realitat tots som marcians, que la vida va començar en Mart i va arribar a la Terra en una roca".