Avui em faré ressó d´una notícia que he llegit a un article d´opinió signat per Xavier Sala, economista que habitualment escriu a La Vanguardia. Feia mencíó a aquesta notícia, totalment brutal (i real):
" I això ens porta a la segona notícia de l´estiu: investigadors del Laboratori de Síntesi Computacional de la Universitat de Cornell als EEUU han presentat un ordinador que imprimeix menjar. La tècnica recorda les primeres impressores inkjet que tenien tres tubs de tinta de colors. L´ordinador escopia microgotes contra un paper i la barreja dels tres tipus de tinta permetia imprimir documents o fotografies en una infinitat de colors. Doncs bé, l´equipi de Cornell ha utilitzat aquesta tècnica amb la xocolata: la impressora escup gotes de diferents tipus de xocolata que, un cop solidificades, creen bombons amb infinitat de sabors (...) dipositant microgotes de xocolata líquid que, en solidificar-se, acaben formant un bombó. En llegir aquesta notícia em vaig preguntar si algun dia s´inventarien impressores làser de menjar que permetessin acabar amb el malbaratament.(...)"
Per llegir l´article sencer La Vanguardia, Dimarts 2 d´agost 2011, Article La fam al món, de Xavier Sala i Martin.
Solamente aquel que construye el futuro tiene derecho a juzgar el pasado.
Solamente hay tinieblas en la ignorancia.
Es pobre no quien posee poco, sino quien desea mucho.
A fuerza de construir bien, se llega a buen arquitecto.
Algunes classes d´amebes cultiven bactèries com font de menjar. En un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Rice, s´ha descobert que l´ameba Dictyostellum discoideum duu a terme una forma rudimentària d´ agricultura. L´estudi constata que emmagatzemen menjar, en concret alguns brots de bactèries per menjar amb posterioritat.La Dictyostellum discoideum, és primitivament social i té capacitat de conrear bactèries com a font d´alimentació. Aquest tipus d´ameba, com l´home en el seu moment, no consumeixen tot el que tenen, sinò que deixen part de les bactèries sense menjar i les incorporen al seu sistema migratori.
La sonda Juno es dirigeix ja cap a Júpiter. Dins de cinc anys, la sonda de la NASA estarà a l´atmosfera de Júpiter on passarà un any investigant la seva estructura interna, la composició de l´atmosfera i observant les seves aurores. Està previst que arribi al juliol del 2016. La científica Michela Muñoz, espanyola que participa a la missió, explica que el coneixement de l´interior de Júpiter pot revelar processos fonamentals de la formació i l´evolució inicial del sistema solar i les condicions per la creació de planetes com la Terra. 
