Menjar a poc a poc redueix la sensació de fam

Una nova recerca està investigant la capacitat de controlar el consum d'energia del cos i conclou que aquesta es pot veure afectada per la velocitat a la qual mengem. Així, reduir la velocitat de la ingesta d'aliments suprimeix la sensació de gana i ajuda a consumir més aigua durant el menjar. L´equip d'investigadors del Departament de Kinesiología a la Universitat Cristiana de Texas, va analitzar com la velocitat de l'alimentació afecta les calories consumides durant un menjar. Els investigadors també van recopilar dades sobre les sensacions de gana i sacietat abans i després dels menjars a ritme ràpid i a ritme lent i el consum d'aigua durant aquestes ingestes de menjar. Tots els subjectes van prendre un menjar a una velocitat lenta, pel que se'ls va ensenyar a pensar que no tenien limitacions de temps, prendre bocades petites, mastegar a fons i fer una pausa i deixar la cullera entre mos i mos, i un segon plat a una velocitat ràpida, pel que se'ls va demanar que pensessin que tenien una restricció de temps, prenguessin grans bocades, masteguessin ràpidament i no es detinguessin ni deixessin la cullera en cap moment. En concloure l'estudi, els autors van trobar que només els subjectes de pes normal van tenir una reducció estadísticament significativa en el consum de calories durant el menjar lent en comparació de la ràpida: 88 quilocalories menys del grup de pes normal enfront de només 58 kcal menys en els de excés de pes.

El millor de la ciència 2013

Les dues revistes més importants del món com a referents de la ciència, Nature i Science, han recopilat les fites científiques del 2013.

Per la revista Nature, el referent de l´any és Fen Zhang, un investigador de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, doncs ell i el seu equip van demostrar que el sistema CRISPR, és el mètode que utilitzen bacteris i arqueges per localitzar i tallar seqüències d'ADN. La tècnica es basa en el mateix mecanisme per modificar el material genètic, i permetrà dissenyar tractaments mèdics personalitzats. Per la revista Science la millor fita l´encapçala l´últim treball en immunoteràpia contra el càncer, un camp de la medicina on els tractaments estan dirigits a estimular la capacitat del sistema immunitari per lluitar contra la malaltia. Ambdues publicacions destaquen l'obtenció de cèl·lules mare embrionàries amb la mateixa dotació genètica que un adult, és a dir, clonades. La generació de plaques solars a partir de perovskita,´és també destacat per les publicacions esmentades: a l'agost, el físic de la Universitat d'Oxford Henry Snaith va desenvolupar una de les més prometedores cèl·lules solars a partir d'aquest material, molt més barat i eficient que el silici utilitzat habitualment. 

Science destaca també el sistema d'imatges CLARITY, "claredat": a l'abril, un grup d'investigadors de la Universitat de Stanford donava a conèixer aquest nou mètode que permet veure a través dels teixits biològics com si fossin transparents. També es destaquen una vacuna contra el virus sincital respiratori que és la principal causa d'hospitalització de nens, i la creació de miniòrgans; els primers a arribar van ser els minicervells a l'agost i al novembre un equip d'investigadors amb participació del Centre de Medicina Regenerativa i l'Hospital Clínic de Barcelona anunciava l'obtenció de minirunyons a partir d'un cultiu de cèl·lules d'aquest òrgan.

Fer fotografies amb una picada d´ullet

Google ha presentat un nova funció a les seves famoses Google Glass, que ha fet tremolar les xarxes socials: la novetat permet als usuaris prendre fotos amb una picada d'ullet. Segons Google, aquesta funció és més ràpida que el botó de la càmera o el reconeixement de veu i funciona fins i tot quan la pantalla està apagada. L'actualització de Google Glass també agrega un bloqueig de pantalla i la capacitat de carregar i compartir videos a YouTube. Les signatures tecnològiques estan ansioses per capturar el mercat dels artefactes portàtils, considerats per molts com un àrea clau per créixer. Google va indicar que aquesta característica permet pensar en diversos usos en el futur: pagar un taxi parpellejant, comprar en una vitrina per al seu lliurament a domicili, etc.

Primer quiròfan oncològic amb navegador del món

Un equip d'investigadors del Gregorio Marañón, GMV i la Universitat Carlos III de Madrid han engegat el primer quiròfan oncològic amb navegador del món. L'avanç permet amb una pantalla en tres dimensions que els metges puguin guiar-se dins del cos intervingut a través de les pantalles d'alta definició. Aquesta innovació s'usarà en cirurgia de càncers tractats amb radioteràpia intraoperatòria amb l'objectiu d'aconseguir una major precisió en la radiació dels teixits amb risc després de l'extirpació del tumor. La tecnologia que permet el desenvolupament d'aquesta tècnica és la mateixa que s'utilitza al cinema i videojocs per traslladar el moviment dels actors o jugadors a un personatge virtual. L'equipament és, a més d'innovador amb pantalles d'alta definició i vuit càmeres infraroges per a la navegació en temps real que enfoquen de forma directa a tot l'entorn de l'operació. El més important és que el navegador del quiròfan permet la interacció amb el pacient i amb l'aplicador de radioteràpia a la zona a tractar en temps real. 

Troben diamants a l´Antàrtida: comença el desastre!

A l'Antàrtida, sembla que el seu interior amaga un tresor que ha estat descobert recentment: el diamant, pedra preciosa molt valorada amb finalitats comercials va ser motiu pel qual terres africanes o australianes fossin sotmeses a l'explotació amb la finalitat d'extreure la major quantitat de diamants possible. Els diamants es formen a partir de carboni pur sotmès a una calor extrema, pressionat a una profunditat d'uns 150 quilòmetres sota la superfície de la terra. Un equip internacional de científics ha detectat la presència de kimberlita en muntanyes gelades de l'Antàrtida, concretament en els vessants de la Muntanya Meredith (zona aquest). Quan surt a la llum un nou jaciment de diamants, es corre la veu; no obstant això, els diamants trobats en l'Antàrtida estan protegits pel Protocol sobre Protecció del Medi ambient del Tractat Antàrtic, i la troballa no podrà extreure's per cap fi comercial fins almenys 50 anys. No obstant això, s'està plantejant la possibilitat que es modifiqui aquesta nor mativa, amb la finalitat d'aprofitar tan valuós descobriment.

Oxitocina, clau en la fidelitat masculina

L'oxitocina, una substància coneguda com l´hormona de l'amor, té un paper clau en la fidelitat masculina i la monogàmia segons un estudi d´investigadors de la Universitat de Bonn. Els científics van descobrir que els homes amb elevades quantitats d'oxitocina en el cervell veuen a les seves parelles més atractives que aquells amb nivells més baixos. Per aconseguir aquests resultats van subministrar oxitocina mitjançant un esprai nasal a un grup de quaranta homes heterosexuals que vivien amb la seva parella i van descobrir que aquesta hormona s'ocupa d'activar el centre de gratificació en el cervell masculí, enfortint d'aquesta manera els comportaments monògams en els homes. "Aquest mecanisme biològic actua de manera molt semblant a una droga, explica el director de l'estudi, René Hurlemann. Hurlemann recorda que l'home constitueix una excepció, ja que la monogàmia no és un patró de conducta molt estès entre els animals salvatges.

Troben a Papúa, artefactes de 6000 anys d´antiguetat

Arqueòlegs australians han trobat una sèrie d'artefactes de 6.000 anys d'antiguitat que poden donar pistes sobre l'origen i la història d'una de les civilitzacions més antigues del Pacífic. Els artefactes fabricats a força de vidre volcànic negre o obsidiana, tenen forma fàl·lica i probablement eren utilitzats durant cerimònies i rituals. Són molt grans d´uns 20 centímetres de llarg, plans i tenen molt tall. Se sap que no és una eina funcional sinó alguna cosa gran i vistosa que busca atreure l'atenció i clarament la seva forma és una forma de donar un missatge a la gent. Els artefactes daten de temps anteriors a la cultura Lapita, que es creu va ser el primer assentament humà del Pacífic Sud, per la qual cosa poden donar pistes sobre els orígens i la història d'aquesta civilització. L'arqueologia considera que els lapita, poble d'exploradors marins, provenia de Nova Guinea o d'alguna altra regió de Australàsia, i que després es va disseminar per les illes Salomón, Fiji, Tonga i a la resta de Polinèsia, entre l'1.600 i l'1.000 abans de Crist.

Invents per salvar la vida dels ciclistes

Malgrat les diverses campanyes realitzades, molts ciclistes urbans no utilitzen el casc perquè els resulta incòmode o per una qüestió estètica. Però el casc pot salvar la vida. Dues estudiants sueques de disseny han trobat una solució al p: acaben de treure al mercat un casc invisible per a bicicletes que solament apareix quan es necessita, en cas d'accident. La intenció d'aquestes joves era construir un casc còmode, segur, un casc que la gent volgués posar-se sense témer tenir aspecte de «formiga atòmica». Les inventores van recórrer a especialistes en traumes cerebrals per conèixer les lesions més comunes i dissenyar la forma més convenient per al seu enginy. Així va néixer Hövding, una barreja de bufanda o collet i coixí de seguretat, i es porta com una bufanda al voltant del coll. La bufanda conté una borsa d'aire que s'inflarà i protegirà el cap com un casc inflable en cas de detectar un canvi abrupte en la velocitat, en l'altura i en l'angle gràcies a una sèrie de sensors. 

Científics desenvolupen dispositius per ajudar als malalts de Parikinson

Amb el nom de robots vestibles, un grup d´investigadors de bioingeniería del CSIC, ha desenvolupat uns dispositius robotitzats que ajuden a reduir el tremolor en patologies com el Párkinson, l´ictus, l'apoplexia o la paràlisi cerebral. Eduardo Rocon, investigador del Centre d'Automàtica i Robòtica del CSIC-UPM, ha estat guardonat amb el premi Juan López de Peñalver 2013 de la Real Acadèmia d'Enginyeria. Els robots s'usen en rehabilitació per ajudar a persones amb discapacitat, i concretament a les persones que sofreixen tremolors, el 6% de les persones amb més de 60 anys. Moviments senzills de la vida diària, com beure un got d'aigua, poden convertir-se en alguna cosa molt complicat a causa dels tremolors. Fa deu anys, va desenvolupar en la seva tesi un exosquelet que permetia separar els tremolors dels moviments voluntaris amb l'objectiu de controlar el tremolor i permetre dur a terme certs moviments. Posteriorment, amb el seu grup d'investigadors han creat neuroprótesis i sensors que es poden integrar en tèxtils. Aquests són capaços d'eliminar els tremolors incontrolats que provoca el Párkinson o altres malalties neurològiques.