Piercings per millorar la vida dels discapacitats

Un equip de científics americans han desenvolupat un pírcing per a la llengua que ha permès a una persona controlar un computador i una cadira de rodes amb l'ajuda de sensors que detecten el moviment de la llengua. Els científics creuen que aquesta tècnica pot transformar la manera en què les persones interactuen amb la resta del món després d´una paràlisi. Sembla ser que n´hi ha una secció del cervell dedicada a controlar la llengua pel seu rol en la parla i és espectacularment flexible. A més, tampoc es veu usualment afectada per danys a la medul·la espinal a causa de la seva connexió directa amb el cervell. El pírcing produeix un camp magnètic que canvia a mesura que es mou la llengua, el que és detectat amb l'ajuda de sensors en les galtes que detecten el més mínim moviment. Els científics van programar sis posicions en la boca per manejar una cadira de rodes o un computador.

Els medicaments perden eficiència en els humans

Mercedes Nieto, membre de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries ha manifestat que un greu problema de salut es detecta a escala mundial amb conseqüències greus per als pacients, perquè ens quedem sense opcions de tractament o amb la necessitat d'utilitzar diversos antibiòtics simultàniament, amb el que el problema segueix augmentant”. El problema augmenta perquè l'ús excessiu dels antibiòtics ha pogut ser una de les causes principals que els bacteris hagin desenvolupat resistències, i aquest increment de resistències no s'acompanya del desenvolupament de nous antibiòtics per combatre-les. 

La Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries, compta amb un grup científic específic, el Grup de Treball de Malalties Infeccioses i Sèpsies amb experiència científica en aquest camp. Els seus dos últims projectes, Bacteriema Zero i Pneumònia Zero, van aconseguir reduir molt significativament els casos d'infeccions relacionades amb l'ús dels catèters venosos en un 47% i de les derivades de la ventilació mecànica en un 43%. El seu proper projecte, Resistència Zero, té per objectiu reduir els casos d'inoperància antibiótica davant les infeccions.

Descobreixen un gen que actua contra l´envelliment de les neurones

Investigadors del Cicle Cel·lular i Oncologia de la Universitat de Santiago i de la Unitat de la Universitat de València han descobert que un gen que actua com a fre sobre la proliferació excessiva té també la funció de reprimir el mecanisme que fa que envelleixin les cèl·lules mare neuronals. "La majoria de les cèl·lules neuronals van morint i no es renoven, però hi ha dues colònies concretes d'aquestes cèl·lules que sí poden fer-ho", concreta Anxo Vidal, director del grup que participa en aquest estudi, que coordina Isabel Fariñas. Els investigadors van descobrir en ratolins transgènics que l'absència de dichogen, denominat p21, causa l'esgotament i la desaparició de les cèl·lules mare neuronals. La troballa d'aquest mecanisme biològic, obre la porta per frenar la deterioració de les cèl·lules mare durant el seu envelliment. Pot tenir aplicació en un futur en qualsevol teràpia que necessiti el reemplaçament de cèl·lules neuronals. 

Nova família de partícules composta per 4 quarks

Un experiment dut a terme per un equip internacional de físics de la Universitat de Hawái i del Colisionador d'Electrons-Positrons II de Pequín, ha descobert una nova partícula subatòmica denominada Zc(4020) i composta per quatre quarks. El nou descobriment suggereix l'existència d'una nova família d'aquests components de la matèria. Els quarks, dels quals existeixen sis tipus, no es presenten aïllats en la naturalesa, sinó que es combinen en grups per formar hadrons. Fins avui es coneixen únicament grups de dos quarks, anomenades fondes, i de tres, que formen els barions. Entre aquests últims es troben els protons i els neutrons, components que integren la major part de la massa de la matèria visible. 

Els científics van fer col·lisionar electrons i positrons a una energia de 4260 megaelectronvoltis que correspon a la massa d'una partícula anòmala trucada I(4260) la naturalesa exacta de la qual encara no s'ha determinat. A continuació van estudiar els productes de la desintegració d'aquesta partícula mitjançant l'experiment BESIII. Entre els subproductes d'I(4260), els físics van aconseguir observar per primera vegada la partícula Zc(3900) la passada primavera, a la qual s'uneix ara la Zc(4020), composta també per quatre quarks. En les desintegracions va aparèixer a més una partícula elèctricament neutra cridada X(3872), detectada experimentalment per primera vegada fa més de deu anys.

Segons Frederick Harris, professor de física i astronomia de la Universitat de Hawái i portaveu de l'experiment aquests resultats estan obrint ràpidament el camí a un nou tipus de matèria de quatre quarks.

Orina pels nous robots

Fa anys que els científics es van adonar del valuosos que són les deixalles per produir energia. Residus i bacteris han estat ja utilitzats per fabricar biocombustibles amb major o menor èxit i les deixalles del cos humà també estan al punt de mira: els científics han trobat en els mecanismes amb els quals la naturalesa ha dotat als éssers vius una inspiració per desenvolupar robots i diversos dispositius. Ambdues línies es combinen en un estudi publicat aquesta setmana enBioinspiration and Biomimetics, revista especialitzada. A un equip de científics britànics se'ls ha ocorregut utilitzar l'orina per alimentar als robots del futur. Segons detallen han desenvolupat un dispositiu que imita a un cor humà i és capaç de transformar l'orina humana en electricitat. El seu objectiu és aconseguir que produeixi energia suficient per proveir a robots que puguin treballar de forma autònoma. En el laboratori els científics ja han aconseguit, per exemple, generar electricitat per recarregar un telèfon mòbil utilitzant bacteris que es nodreixen d'orina.

Es prova una vacuna contra la sida en micos al Brasil

La vacuna contra la sida que està sent desenvolupada per la Facultat de Medicina de la Universitat de Sao Paulo ha començat a ser provada amb micos. Als simis ja se'ls ha inoculat la vacuna que conté parts del virus. Després, rebran una malaltia modificada que causa el refredat com a part dels estudis per desenvolupar la seva immunització. Els responsables de la recerca han informat que el que diferencia a aquesta vacuna és l'ús de parts del virus que no són alterades. Un dels grans problemes de fer un remei contra la sida és que aquesta malaltia és molt variable. A més de per la seva escassa variació, aquestes parts del virus van ser seleccionades per la forta reacció que provoquen en la majoria de les persones. Segons fonts de la investigació, després d'experimentar en els quatre micos, tres nous virus modificats amb parts del VIH, seran experimentats amb 28 nous simis. "Les combinacions d'aquests tres virus són, fins avui, les millors combinacions per generar les millors respostes en primats. Aquella que doni el millor resultat, serà testada amb éssers humà", han manifestat els investigadors.

Un iceberg com l´illa de Menorca avança per l´Antàrtic

Un iceberg d'uns 720 km quadrats més gran que l'illa de Menorca, es mou a la deriva per l'Oceà Antàrtic, posant en perill la navegació si segueix a la deriva. La mole gelada es va desprendre el juliol passat de la glacera de Pine Island, el més llarg de l'Antàrtida i el que sembla fondre's a més velocitat. Els científics esperaven aquest nou despreniment des del 2011, quan una expedició de la NASA va observar una espectacular esquerda a la seva superfície. Trencar-se per complet li va portar dos anys. En l'actualitat, el bloc sura a pocs quilòmetres de la glacera i se separa cada vegada més. Investigadors britànics de la Universitat de Sheffield i la de Southampton seguiran l'iceberg durant sis mesos per conèixer el seu estat i poder predir el seu camí a través de l'oceà per evitar que els vaixells que travessen les rutes marítimes de la zona es trobin en perill.

Ordinadors invisibles

Des del popular canal de YouTube Brusspup. S´ha de retirar el filtre polaritzat del teu monitor, fabricar unes ulleres especials i només un pot visualitzar els continguts que apareixen en el monitor. En més d'una ocasió, hem tingut la temptació o el desig d'ocultar la informació que estem visualitzant a la nostra pantalla d'ordinador. Bé sigui navegant per la web i visitant pàgines que no ens agrada que els altres sàpiguen que ens interessen, bé sigui veient documents confidencials que volem ocultar a la resta de persones, la solució a aquest problema ha vingut de les mans de Brusspup amb la publicació d'un fascinant vídeo en el qual mostra com convertir un monitor tradicional en un altre que sigui invisible als ulls de mirades alienes. Per aconseguir-ho, només necessites un vell monitor LCD, filtres polaritzats, unes ulleres 3D, tisores, eines o tornavisos per desmuntar el monitor i un cúter. El primer que cal fer és extreure el filtre polaritzat que ve integrat de sèrie en la pantalla del nostre monitor. Una vegada fet, utilitzant les ulleres, llevem els cristalls 3D i tallem amb la mateixa forma que tenen aquests un parell de trossos de filtre polaritzat que, posteriorment, exganxem a la montura. Quan encenguem el monitor, no veurem res més que una pantalla en blanc, hem fet desaparèixer el contingut, però, si ens posem les nostres ulleres polaritzades, començarem a visualitzar tota la informació que s'està reproduint en el monitor.

Un xip per recuperar la visió

Diversos anys d´investigació han fet que la nano-retina estigui a punt per ser provada en humans. El xip imita la funció de la retina transmetent senyals visuals per impulsos elèctrics Un petit xip desenvolupat per una empresa israeliana és capaç de retornar la visió a pacients amb ceguesa per degeneració de la retina, malaltia que pateixen aproximadament uns sis milions de persones al món occidental. La companyia israeliana Bio-Retina va començar a desenvolupar el xip anomenat Nano Retina, el 2009 i després de diversos anys de recerca en ratolins. El xip s'implanta en la retina i imita la seva funció transmetent senyals visuals per crear les imatges en el cervell. Desafortunadament el xip no serveix per a aquelles persones que han nascut cegues o tenen un altre tipus de malaltia ocular que no sigui degeneració de la retina. 

El telescopi ALMA sondeja els misteris dels dolls de forats negres

Dos equips internacionals d'astrònoms han fet servir les capacitats del telescopi ÀLMA per estudiar els dolls que emeten els enormes forats negres del centre de les galàxies i observar com afecten al seu entorn. Gràcies a aquest treball han aconseguit la millor imatge obtinguda fins al moment del gas molecular que envolta a un forat negre proper i han captat un centelleig de la base d'un potent doll proper a un forat negre distant. En el centre de gairebé totes les galàxies de l'Univers n´hi han forats negres supermassius --amb masses de més milers de milions de vegades la del Sol--, fins i tot a la Via Làctea. En un passat remot, aquests estranys objectes eren molt actius, engolint enormes quantitats de material del seu voltant, amb una lluentor cegadora i treient fraccions d'aquesta matèria mitjançant dolls extremadament potents. A l'Univers actual, la major part dels forats negres són molt menys actius que a la seva joventut, però la interacció entre els dolls i el seu entorn encara segueix modelant les galàxies.