Investigació sobre la memòria

Un equip d'investigadors del Centre Mèdic de la Universitat de Columbia dirigit per Eric Kandel, ha trobat que la deficiència de la proteïna RbAp48 en l'hipocamp és clau en la pèrdua de memòria amb l'edat i que aquesta forma de pèrdua de memòria és reversible. L'estudi desenvolupat amb cèl·lules del cervell humà postmortem i en ratolins, ofereix l'evidència més forta que la pèrdua de memòria relacionada amb l'edat i la malaltia d'Alzheimer són condicions diferents. L'hipocamp, una regió del cervell que es compon de diverses subregions interconnectades amb una població neuronal diferent, juga un paper important en la memòria. Els estudis han demostrat que la malaltia d'Alzheimer dificulta la memòria com a primera acció en l'escorça entorrinal. Inicialment es va pensar que la pèrdua de memòria relacionada amb l'edat és una manifestació primerenca de la malaltia d'Alzheimer, però l'evidència suggereix que el seu muntatge és un procés diferent que afecta al gir dentat, una subregió de l'hipocamp que rep l'entrada directa de l'escorça entorrinal.

Evidències de la relació entre Mart i la Terra

El professor Steven Benner, de l'Institut Westheimer per a Ciència i Tecnologia a Estats Units ha explicat que una forma de mineral oxidat de l'element químic molibdè, que pot haver estat crucial per a l'origen de la vida, només va poder haver estat disponible a Mart. Aquesta forma de molibdè no podria haver estat disponible a la Terra en el temps en què va començar la vida perquè fa 3.000 milions d'anys la Terra tenia molt poc oxigen, però Mart sí. És una altra evidència de que és probable que la vida arribès a la Terra en un meteorit marcià. La recerca del professor Benner se centra en dos de les paradoxes que fan que sigui difícil entendre com la vida va començar a la Terra: la primera, denominada "paradoxa tar", consisteix que tots els éssers vius estan fets de matèria orgànica, però si s'agrega energia com a calor o llum a molècules orgàniques i els deixa a sí mateixos, no creen vida, sinó que es converteixen en una mica més semblat a quitrà, oli o asfalt. Certs elements, com el bor i molibdè, sembla que són capaços de controlar la propensió dels materials orgànics per convertir-se en quitrà, raó per la qual es creu que aquests minerals van ser fonamentals a la vida primera, diu el professor Benner. La segona paradoxa és que la vida hauria tingut problemes per iniciar-se a la Terra primitiva, ja que és probable que hagi estat totalment coberta per l'aigua, cosa que impedeix la formació de concentracions de bor, que actualment només es troben en llocs molt secs com la Vall de la Mort , sinó que l'aigua corroeix l´ARN, que els científics creuen que va ser la primera molècula genètica a aparèixer. 

L'anàlisi d'un meteorit marcià va mostrar recentment que hi havia bor en Mart, i ara es creu que la forma oxidada del molibdè també estava allí. Diu Benner que "l´evidència sembla assenyalar que en realitat tots som marcians, que la vida va començar en Mart i va arribar a la Terra en una roca".

Caçant asteteroids

La NASA vol capturar i controlar un asteroid i estan estudiant diferents estratègies. La missió constaria de diverses fases i dues naus. Una robotitzada per capturar un asteroide que orbiti prop de la Lluna impulsada per motors solars elèctrics avançats i una altra, que seria la Orión la qual es troba en desenvolupament, per transportar als astronautes. La idea és que la primera capturi l'asteroide i el mantingui captiu mentre continua orbitant. Seguit es llançaria la nau Orión des de la Terra a l'espai i utilitzant la maniobra coneguda com a assistència gravitatòria valent-se de la Lluna, seria impulsada en direcció a l'asteroide capturat pel vehicle robotitzat. Un cop es trobessin ambdues, els astronautes de la Orión activarien els mecanismes per acoblar-se entre si, desplegarien un braç per abordar l'asteroide i prendre fotos i mostres. Després de sis dies d'operacions la tripulació desacloparia ambdues naus i la Orión iniciaria el viatge de tornada a la Terra.

El planeta Kepler-78b, orbitant en hores

En unes 8 hores aproximadament un petit planeta extrasolar descobert a 700 anys llum de la Terra orbita al voltant del seu estel, un any complet. És un planeta semblant de grandària a la Terra, però està tan a prop del seu estel que la temperatura a la seva superfície ha de ser de 3.000 graus centígrads. El planeta és el Kepler 78b i està 40 cops més prop del seu estel que Mercuri del Sol. Aquest món ardent no ha de ser habitable, almenys per a la vida com la coneixem. Josh Winn, professor de Física de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i un dels autors de la troballa. L'estel ha de ser jove perquè gira molt de pressa i Kepler 78B està tan prop d'ella que els investigadors creuen que podran mesurar la seva influència gravitatòria amb el que podrien estimar la massa del planeta. En les observacions, busquen l'atenuació periòdica de la llum de l'astre deguda al pas d'un planeta que es creua per davant, en la línia de visió de la Terra. Planetes amb òrbites d'unes hores.

Trobat un rosegador prehistòric

El fòssil d´un rosegador prehistòric de fa 160 milions d'anys, ha estat trobat a Xina, i està ajudant a explicar com el llinatge dels mamífers evolutivament més longeu del registre fòssil, van aconseguir el seu domini. Els multituberculats són un ordre extint de mamífers ancestrals dels què es coneixen més de 200 espècies fòssils, totes elles del Juràsic mitjà i l´Oligocè primerenc, la qual cosa representa un lapse de 100 milions d'anys. El fòssil descobert mesurava 17 centímetres i era l'avantpassat més antic d'aquest ordre de costums arborícoles representant una nova espècie batejada com Rugosodon eurasiaticus. L'esquelet està gairebé complet i aporta informació sobre les característiques que van ajudar, en el seu moment, a aquests animals a prosperar com cap altre protomamífer ho va fer. Les seves dents s'adaptaven per rosegar plantes com per menjar animals. Els investigadors creuen que el Rugodoson eurasiaticus va aplanar el camí perquè altres mamífers posteriors es fessin herbívors. Presenten una gran diversitat funcional: uns podien saltar, altres podien construir caus, altres podien grimpar als arbres i molts més vivien a terra.

El Hyperloop

Elon Musk ha presentat un nou sistema de transport, el Hyperloop. Es basa en un sistema per comunicar Los Angeles amb Sant Francisco que estalviaria temps de viatge i que costaria construir-ho una xifra encara per determinar però propera als 100.000 milions de dòlars. El Hyperloop seria un sistema de tubs d'aire comprimit que transportarien coetscàpsules amb passatgers a més d'1.000 km/h. Musk va definir el sistema com un híbrid entre l'avió supersònic Concorde, un canó de riel (un arma elèctrica que dispara projectils metàl·lics per mitjà d'un camp magnètic) i una taula d'hoquei d'aire. El seu cost seria molt gran per la compra també dels terrenys necessaris per la via de transport. El projecte suposa que els passatgers entraran en una càpsula de menys de 2 metres de diàmetre juntament amb altres 27 passatgers, tots asseguts còmodament; les portes es tanquen i la càpsula, dins d'un tub, accelera, aconsegueix la velocitat de creuer de més de mil 200 quilòmetre per hora i cobreix la distància desplaçant-se sobre un matalàs d'aire. Seria com viatjar per una versió gran d'un tub pneumàtic per enviar documents d'una oficina a una altra en un edifici. El seu objectiu és revolucionar el transport i ser alternativa als tradicionals trens, avions, cotxes i vaixells. Musk assegura que el Hyperloop serà segur, ràpid, barat, immune a la meteorologia, sostenible i resistent.

El Curiosity pren imatges d´un eclipsi a Mart

El Curiosity ha enviat des de Mart imatges d'un eclipsi de les dues petites llunes del planeta veí, Fobos i Deimos. El robot va captar l'eclipsi, amb el sistema de càmeres del masteler el passat 1 d'agost. El diàmetre de Fobos és menys d'un 1per cent del de la lluna terrestre encara que la seva òrbita està més prop del planeta. Deimos, més petit sembla allunyar-se. Les observacions de l'eclipsi ajuden als científics a determinar amb precisió les òrbites dels dos satèl·lits naturals. L'objectiu principal és millorar el coneixement de les òrbites per mesurar l'efecte de marea de Fobos sobre la superfície de Mart, i comprendre millor com és el seu interior. El sistema Mastcam està format per dues càmeres i preses tant d´imatges en color com de vídeos d'alta resolució (10 fotogrames per segon).

Averia al telescopi Kepler

La NASA ha informat que deté els intents per solventar les fallades al telescopi espacial Kepler i per tant no pot continuar la seva missió sobre l'existència de planetes similars a la Terra fora del Sistema Solar. La NASA es troba considerant què recerques pot dur a terme. El maig passat l´agència va informar de la detecció d'una errada en el sistema de direcció de l'aparell, perdent el control de dos dels seus rotors que ajuden a estabilitzar el telescopi. La sonda orbita el Sol a 64.000 milions de quilòmetres de la Terra i ha dut a terme descobriments importants en trobar exoplanetes, incloses diverses super-Terres en zona habitable. Després de saber que el Kepler ha recollit informació de la seva missió primordial, altres descobriments estan més a prop.

Un any del Curiosity

La NASA va llençar fa uns dies un vídeo de dos minuts amb 548 imatges, com a resum del viatge que el vehicle d'exploració Curiosity està portant a Mart fa un any. Mitjançant una càmera instal·lada a la part davantera de l'enginy, s'han captat alguns dels moments més importants al planeta com el moment en què comença a moure's per la superfície o la recol·lecció d'una mostra de roca. El Curiosity va aterrar a Mart l'1 d'agost del 2012 per provar l´existència de vida a Mart en algun moment de la seva història. Va aterrar després d´un viatge de nou mesos i uns 60 milions de quilòmetres. Fa unes setmanes, el vehicle va completar el seu primer quilòmetre sobre la superfície de Mart camí de la muntanya Sharp.

Troballes importants d´eines de Neandertals

El descobriment d'eines desenvolupades per Neandertals fa 50.000 anys molt semblants a algunes que fem servir a l´actualitat està meravellant el món de l'antropologia. El nivell de desenvolupament és molt superior al que fins ara s´atribuïa a aquests homínids. El descobriment ha estat fet per l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig i la Universitat de Leiden ( Països Baixos ). Les eines provenen de recerques en excavacions de dos jaciments paleolítics del sud-oest de França. Es tracta d'una tecnologia orientada al treball i adobat de pells el desenvolupament de les quals només es coneixia en sapiens i que serien molt similars a les quals, encara avui, alguns treballadors artesanals del cuir segueixen empreant. Aquesta troballa, s'uneix a d´altres que van encaminant a concloure que els Neanderthales eren molt més intel·ligents del que tradicionalment es creia. Està provat que va haver-hi creuaments entre Neandertals i Homo sapiens.

El robot Kirobo a l´estació espacial internacional

La nau de càrrega que porta a bord al robot parlant Kirobo, s'ha acoblat a l'Estació Espacial Internacional segons ha confirmat la NASA. Els tripulants del mòdul espacial van apropar-se amb el braç robòtic Canadarm amb el qual ho van conduir a un moll del mòdul Harmony. Llançat el 3 d'agost, la nau va transportar en total sis tones de càrrega, entre les quals es troba el robot humanoide Kirobo, que podrà comunicar-se amb el futur tripulant japonès Koichi Wakata, que arribarà el proper mes de novembre. Kirobo mesura 34 centímetres i pesa 2 quilograms. Un programari especial li permet identificar a Wakata quan arribi a l'estació i podrà conversar amb ell sobre diversos temes i donar-li suport emocional. Odisea 2001!

The Pirate Bay a l´atac

The Pirate Bay, el portal per buscar i descarregar continguts a través d'Internet, acaba d'estrenar un nou producte que podria convertir-se en un referent i que ajudarà a solucionar el problema de censura que pateix a moltíssims països. Es tracta del PirateBrowser, un navegador propi que permet a qualsevol usuari sortejar tot tipus de bloquejos i per ajudar tots aquells usuaris que no podien accedir a The Pirate Bay i a altres llocs bloquejats. És una versió que funciona per Windows i en les properes setmanes sembla que sortirà una edició compatible amb Mac i Linux. The Pirate Bay ha experimentat una censura sense precedents: Regne Unit, Països Baixos i Itàlia entre d´altres han ordenat als proveïdors d'Internet que bloquegin l'accés de subscriptor a qualsevol lloc. Sembla que en el seu desè aniversari, The Pirate Bay, serà capaç d'evitar qualsevol bloqueig ISP.

Avenços importants a la investigació contra la malària

Avenços importants cap a una vacuna eficient contra la malària, malaltia que infecta a més de 200 milions de persones i mata a un milió de persones l´any a tot el món. El més nombrós en nombre de casos de malària és el produït pel paràsit Plasmodium falciparum transmès als humans per la picada de mosquits infectats. La nova vacuna s´administra per via intravenosa, a diferència de les vacunes més comunes que s'injecten per via intramuscular o s'infonen pel nas i obre la possibilitat d´una prevenció extensa de la malaltia. La vacuna, coneguda com PfSPZ, l´han desenvolupat científics de Sanaria. Fins ara l'única protecció duradora contra la malària ha estat permetre que els mosquits portadors del paràsit Pf, que es desenvolupa a la glàndula salival del mosquit Anófeles, piquin als humans estimulant la seva immunitat. Fa quatre dècades que els científics han sabut de l'eficàcia d'aquest procés, però no podien avançar perquè no podien manufacturar paràsits suficientment afeblits com per usar-los en una vacuna injectable.

Investigacions sobre l´estrès i les dietes alimentícies

Un estudi de científics del Centre de Recerca del Càncer de Salamanca aporta les connexions existents entre l'estrès, el sistema nerviós, l'obesitat i les dietes. Els resultats del treball donen una visió clara sobre les patologies relacionades amb l'obesitat. Els investigadors han constatat que el sistema nerviós i l'estrès tenen funcions diferents en el desenvolupament de malalties com l´estrès en funció de la dieta dels individus. Persones amb una dieta sana, l'estrès i la hiperestimulació nerviosa afavoreixen el desenvolupament de fetge gras o la diabetis tipus 2, mentre en individus amb dieta grassa, el seu paper és protector, evitant que sorgeixin aquestes malalties i, fins i tot, l'obesitat. Els resultats també han permès descartar que la pressió arterial alta contribueixi al desenvolupament de la diabetis de tipus 2 com es creia. A més, la recerca prediu que teràpies dirigides contra la branca del sistema nerviós que determina la reacció de l'organisme a l'estrès podrien ser d'interès per tractar pacients amb síndrome metabòlica que no siguin obesos, però tindrien efectes negatius en cas de ser administrades a pacients obesos.

Dents construïdes amb orina

Investigadors xinesos han treballat cèl·lules mare de l'orina humana i les han fet créixer en ratolins com a teixit ossi que pper poder reemplaçar dents danyades. Les càries afecten al 100% dels adults i perdentatge molt alt dels nens. La investigació va ser de l´Institut Guangzhou de Biomedicina i Salut i van fer servir les cèl·lules de l'orina humana i les van implantar en ronyons dels ratolins del laboratori. Després de tres setmanes, les cèl·lules mare van créixer en estructures similars a les dents, amb polpa dental, dentina i esmalt. El procés podria portar a una forma nova en el tractament i la reparació de càries dentals. L´objectiu de la medicina regenerativa, és regenerar teixits o òrgans funcionals per a reemplaçar els danyats. 

Investigant l´evolució humana

Un equip de científics en què ha col·laborat la Universitat del País Basc ha conclòs que es pot estudiar la història de l´evolució humana només a la illa de Sardenya. En la seva recerca els investigadors han demostrat que després d´haver seqüenciat el cromosoma Y d'1.200 sards i a través de prop de 12.000 mutacions han pogut obtenir quan es va originar l'espècie humana i com es va desenvolupar. L'estudi es basa en que el genoma humà presenta variacions entre les persones ja que l'ADN sofreix canvis bioquímics aleatoris, però heretables, coneguts com a mutacions que, si es produeixen, es van acumulant generació rera generació.

Francesco Cucca, director de l'Institut de Recerca Genètica i Biomèdica ha apuntat que la població de Sardenya sola conté la major part de la variació genètica que existeix en les poblacions d'Europa. "Això la converteix en un valuós recurs tant per comprendre els nostres orígens com per estudiar els factors implicats en el risc genètic a diverses malalties". Altre investigador, Paolo Francalacci, ha explicat que el cromosoma Y és adequat per a una reconstrucció basada en l´ADN doncs es troba només en els homes i en una única còpia.

Científics creen una orella humana al laboratori

Científics d´un equip del Massachusetts General Hospital a Boston han aconseguit crear al laboratori un altre òrgan humà, en aquest cas, una orella. Així, en el futur es podran fer servir òrgans per transplantaments que no siguin fruit de donacions sinò que hagin pogut conrear-se en un laboratori. Aquest equip assegura haver fet un gran pas per fabricar una orella humana completa a partir de les cèl·lules d'una persona.

L'orella té la flexibilitat d'una real i esperen que la tècnica serveixi en el futur per ajudar a les persones amb anomalies a l'oïda externa. L'enginyeria de teixits és un camp que cobra importància a la medicina i la possibilitat de fabricar òrgans en el laboratori ja no és un somni. És un pas més en la preparació d'un teixit modificat per avançar en futurs assajos clínics humans. Els investigadors van prendre teixits vius de vaques, ovelles i els van conrear en un marc de filferro flexible amb la forma d'una oïda humana en 3D -les cèl·lules es van conrear en una bastida de titani que es modela en les dimensions d'una oïda humana veritable-, van implantar el teixit en una rata el sistema immune de la qual s'havia suprimit per permetre que l'orella es desenvolupés. 

Fent un mapa de la Vía Láctea

Un grup d'astrònoms que integren l´Sloan Digital Sky Survey III (SDSS-III), en què participa l'Institut d'Astrofísica de Canàries acaba de publicar les característiques desconegudes de 60.000 estels de la Via Làctica, fet que permetrà explorar la part oculta de la galàxia i ajudarà a entendre com es va formar. S'ha dut a terme gràcies a les dades a través d´observacions de l´espectògraf d'alta resolució APOGEE, que observa la galàxia en infraroig, capaç de penetrar el vel de pols que enfosqueix el centre de la Via Làctica.

La Via Làctica apareix com una banda lluminosa que creua el cel coberta per cortines fosques:  és el disc i el bulb o nucli galàctic i les cortines són la pols que impedeix als astrònoms veure totes les parts de la Galàxia.

Com més a prop es troba un estel del centre, una major part de la llum és apagada per la pols. Per això, els estudis sobre els estels de la Via Làctica han estat limitats per la capacitat de mesurar els estels d'aquesta zona polsosa. Es tracta d´una completa col·lecció d'espectres d'estels en infraroig i és una fita memorable, ja que el total de 60.000 estels analitzats suposen deu vegades més que el nombre d'espectres d'alta resolució en infraroig obtinguts fins ara per tots els telescopis del món.