Pagament a l´espai

Com es pot ja lliurar missatges des de l´espai, les empreses comercials ja estan lluitant pel sector dels calers electrònics. Com ja sembla que n´hi haurà negoci, segur que pot ser necessària una eina per realitzar transaccions financeres. Virgin ja està preparant els seus primers vols comercials i una empresa russa vol obrir un hotel espacial. Els viatges a l´espai generaran la necessitat d'oferir totes les comoditats possibles incloent, com pagar. L´astronauta Buzz Aldrin comenta que s´haurà de pagar una factura o enviar ajuda econòmica a un familiar que estigui a la Terra, i això suposarà tenir accés als diners. Per això PayPal ha decidit llançar PayPal Galactic orientada a que els pagaments a l'espai siguin una realitat. El projecte compta amb el suport de la comunitat científica. PayPal Galactic és una iniciativa per augmentar la consciència quan hi hagi milers de persones a l'espai.

El primer robot astronauta

Toyota ha donat a la lluma Kirobo, el petit astronauta mecànic que viatjarà a l'espai a l'agost d'enguany.  Kirobo és un dels dos robots de comunicació verbal desenvolupats al Projecte Kibo Robot, projecte conjunt del Centre de Recerca per a Ciència Avançada i Tecnologia de la Universitat de Tòquio, Robatori Garage i Toyota Motor Corporation. La infraestructura de Kirobo ha estat creada pel centre de recerca nipó i Robatori Garage i Toyota ha proporcionat el programa de reconeixement de veu. L'Agència d'Exploració Aeroespacial de Japó també s'ha implicat en el projecte. El 4 d'agost, Kirobo partirà cap a l'Estació Espacial Internacional i esperarà l'arribada de l'astronauta Koichi Wakata. Serà el primer comandant japonès que assumeixi el comandament de l'estació el 2014. Kirobo farà companyia a Wakata com a part d'un experiment. El robot i l'astronauta nipó formaran part del primer experiment conversacional entre humans i robots en l'espai.

Creen ossos artificials a partir de cèl.lules mare

La ciència pot fer ossos artificials. Investigadors espanyols han aconseguit crear ossos artificials a partir de cèl·lules mare i carbó activat. És un nou biomaterial que permet generar ossos artificials a partir de cèl·lules mare procedents de cordó umbilical que són prèviament diferenciades sobre un suport de tela de carbó activat, essent aquesta la novetat de la investigació. La recerca on s'ha obtingut l'os artificial s'ha desenvolupat al al Centre de Recerca Biomèdica de la Universitat de Granada, les facultats de Ciències de Granada i Jaén i l'Institut de Parasitologia i Biomedicina López Neyra (CSIC). La troballa pot servir per a la fabricació de medicaments destinats a la reparació de lesions òssies, tumorals o traumàtiques. De forma provisional la recerca ha estat desenvolupada exclusivament en laboratori. Ara tocarà implantar aquest biomaterial en models d'experimentació animal per comprovar si és capaç de regenerar l'os.

La natura en la seva cara més brutal

Els científics han estat treballant sobre els embrions del tauró camús i han descobert que abans de néixer tenen un comportament caníbal, i el més gran o fort es menja a tots els seus germans menys a un, els únics que finalment arriben a néixer. Els científics coneixien aquesta agressivitat intrauterina, però no eren capaces d'explicar-ne el motiu. Ara es creu tenir la resposta ja que segons la Universitat Stony Brook de Nova York, es tracta d'una estratègia competitiva amb la què els mascles tracten d'assegurar la seva paternitat.
Els investigadors van analitzar embrions de tauró en diferents etapes de la gestació de quinze femelles mortes. Les femelles amb un embaràs avançat solament conservaven dos embrions i les femelles que es trobaven en una etapa primerenca de la gestació tenien en l'úter fins a 9 embrions, que eren generalment de dos pares. Una ventrada pot ser composta per 12 membres, però el més gran d'ells devorarà a tots menys un i amb aquesta estratègia solament els gens d'un pare segueixen sent dominants encara que les femelles s'apariïn amb múltiples parelles. Al final, el mascle perdedor s'ha dedicat, sense voler-ho i molt lluny de la seva intenció, a proporcionar aliments per al fill del mascle rival.

En marxa el projecte O3b

El projecte O3b (Other 3 billion) portarà Internet de baix cost a 3.000 milions d'habitants. Des de la Guyana francesa es llançarà el primer dels quatre satèl·lits que configuren un sistema situat a l'òrbita equatorial que donarà cobertura de banda ampla a la meitat de la població mundial. Aquesta xarxa global vol mitigar la bretxa digital entre els països del Nord, i els de el Sud. Dos terços del món no té accés a la major font d'informació i de dades del món. A Europa, el 77% de la població està connectat, a Àfrica, no arriba al 16%. O3b tracta de trencar aquest desequilibri. Amb vuit satèl·lits, durant el mes de novembre el servei es posarà definitivament en marxa, expliquen els responsables del projecte, liderat per la Societat Europea de Satèl·lits. O3b posarà en òrbita almenys altres quatre satèl·lits fins a aconseguir una constel·lació formada per 12 el proper any, que es podrà ampliar.

Les plantes fan deures de mates

Un grup de científics d´Anglaterra han trobat un exemple d´un sofisticat càlcul aritmètic a biologia. Les plantes fan matemàtiques durant la nit per poder calcular la quantitat de midó que consumeixen, a través de la divisió en un procés de productes químics de les fulles de les plantes. Són les conclusions de l'informe de l'equip del Centre John Innes. Els científics han estudiat la planta Arabidopsis, que es considera com una planta modelo per a experiments i han conclòs que el procés és similar al de les aus, que fan càlculs semblats per preservar els nivells de greix durant la migració. Al llarg de la nit, quan la planta no pot utilitzar l'energia de la llum solar per convertir el diòxid de carboni en sucres i midó, ha de regular les seves reserves de midó per assegurar que duren fins a l'alba. Els experiments realitzats per científics del Centre John Innes  demostren que per ajustar el seu consum de midó de manera precisa, la planta ha d'estar realitzant un càlcul matemàtic o divisió aritmètica.

Mapa en 3D del cervell humà

Científics han elaborat el mapa del cervell més detallat de la història i en 3D. Els seus creadors han treballat durant 10 anys per aconseguir un enorme nivell de detall a partir de 7.400 làmines del cervell d'una dona de 65 anys. El mapa té 50 vegades més resolució que altres models anteriors que imitaven un escàner tradicional del cervell. Aquest mapa mostra les neurones individuals i les connexions que existeixen entre elles. El mapa forma part del Projecte Europeu del Cervell Humà, que dedica 1.000 milions d'euros a tractar de desenvolupar un model computeritzat del cervell. Els seus creadors planegen posar-ho a la disposició del públic de forma gratuïta a través d'un portal d'Internet, CBRAIN, amb la finalitat de facilitar el treball d'investigadors de tot el món.

Un mar de Tità en imatges

La missió internacional Cassini mostra Ligeia Mars, segona massa de líquid de Tità. Ligeia Mars té una extensió d´uns e 150000 qm2 i està ple d'hidrocarburs líquids, principalment d´età i metà, i és un dels múltiples mars i llacs que esquitxen el pol nord de Tità, la lluna més gran de Saturn. Es poden distingir diversos rius que desemboquen al mar. Cassini encara no ha observat ones a la superfície i alguns científics pensa que els vents no són prou forts a aquestes latituds com per aixecar onatge, però s'espera que s'incrementin a mesura que l'hemisferi nord de Tità s'apropi al seu solstici d'estiu, l'any 2017. Al llarg de l'aproximació de la sonda a Tità el passat dia 23 de maig, els instruments de Cassini van prendre dades que permetran mesurar amb precisió la superfície de Ligeia Mare. Les imatges són captades mitjançant el Radar d'Obertura Sintètica de Cassini, que funciona enviant polsos cap a la superfície de Tità i analitzant els ressons que tornen a l'instrument en funció del temps i de la freqüència, la qual cosa li permet generar una imatge de la superfície.

Inbenta creix

L´empresa de software Inbenta va desembarcar fa un temps ja a territori americà. Ho ha fet de la mà d´un software de reconeixement de la parla i la marca Barcelona, obrint un forat a un mercat tan competititu com l´americà. Grans clients com Groupon van de la mà d´aquesta firma, que continua amb la seva seu i l´equip de creació a Barcelona. Inbenta està creixent amb la crisi i un producte, el seu software, que permet reconéixer les cerques o preguntes realitzades en llenguatge natural.

Amb bons hàbits s´allarga l´esperança de vida

El funcionament de les cèl·lules humanes i el del cervell es pot perllongar amb bons hàbits de vida segons el cardiòleg Valentín Fuster. Aquesta declaració s´ha produït amb motiu de la celebració d´una taula rodona al Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars. Aquest acte, se celebra a Nova York. Segons l´investigador, és necessari gaudir de la vida durant l'envelliment. Per Fuster, l'esperança de vida mitjana s'ha incrementat en els últims anys, i és que,el 2030 serà de 90 anys, producte de la prevenció de la salut i es previnguin les malalties. Per això, aposta per la pràctica d'exercici, i per canviar els signes psicològics, ja que molts porten càrrega cardíaca d'aquest caràcter. La fragilitat apareix en una persona sense reserves a la qual qualsevol cosa pot causar-li problemes.

Amb bons hàbits s´allarga l´esperança de vida

El funcionament de les cèl·lules humanes i el del cervell es pot perllongar amb bons hàbits de vida segons el cardiòleg Valentín Fuster. Aquesta declaració s´ha produït amb motiu de la celebració d´una taula rodona al Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars. Aquest acte, se celebra a Nova York. Segons l´investigador, és necessari gaudir de la vida durant l'envelliment. Per Fuster, l'esperança de vida mitjana s'ha incrementat en els últims anys, i és que,el 2030 serà de 90 anys, producte de la prevenció de la salut i es previnguin les malalties. Per això, aposta per la pràctica d'exercici, i per canviar els signes psicològics, ja que molts porten càrrega cardíaca d'aquest caràcter. La fragilitat apareix en una persona sense reserves a la qual qualsevol cosa pot causar-li problemes.

Atacant Android

El malware és un problema important per Android. Segons un estudi cada 22 segons es crea una amenaça per al sistema operatiu per a dispositius mòbils de Google Hem d´anar en compte a l'hora d'instal·lar aplicacions per evitar sorpreses desagradables. L'estudi realitzat per G Data SecurityLabs porta dades interessants per Android. El 90% del malware dirigit a dispositius mòbils l'hi porta Android, que té una quota de mercat propera al 75% dels dispositius, el que ens dóna una idea del problema. En 2013 les xifres s'han disparat, ja que en el que portem d´any el malware dirigit als dispositius mòbils ha augmentat en un 3.500%, essent especialment significatiu el mes de maig, registrant-se 124.000 aplicacions malicioses. La majoria de les aplicacions malicioses d´Android van dirigides al robatori de dades dels usuaris o a fer que l'usuari enviï missatges a serveis de tarificació especial, els diners de la qual acabarà en mans del creador del malware.

Finlàndia serà la protagonista de la Fira ARCO de l´any vinent

Finlàndia serà la protagonista de la Fira ARCOMadrid del proper any, país convidat a la 33ª edició de la prestigiosa fira que es celebrarà del 19 al 23 de febrer de 2014. El director Carlos Urroz, ha presentat davant els mitjans alguns detalls de l´edició, en què aproparà a Madrid la producció artística del mercat finlandès. Un dels reptes és estrènyer llaços entre institucions, galeries coneixement de l'art finlandès a Espanya i atreure al públic nòrdic a ARCOmadrid. N´hi ha més de 70 galeries d'art a Finlàndia, que presenten constantment noves exposicions del més nou art finlandès i internacional. La dona segueix estant a l'avantguarda de l'art modern a Finlàndia: el 43 % dels 100 millors artistes finlandesos són dones, a diferència del 13 % mundial.

L´EEI canvia Windows per Linux

La NASA ha près una decisió important respecte el software que equipa l´EEI (l´Estació Espacial Internacional): el canvi del sistema operatiu Windows que fins ara equipaven els ordinadors de l´EEI pel software lliure de Linux. Linux és un sistema operatiu lliure amb què funcionen moltes de les grans instal.acions d´ordinadors i servidors del món. S´argumentat clarament qüestions d´estabilitat i confiança a l´execució de determinades missions. Fonts de la NASA han declarat que la migració és per optar per un sistema estable que proporcioni autocontrol. És un cop dur per Microsoft que ha rebut moltes crítiques després del desplegament de Windows 8.

Desscobert l´esquelet de primat més antic del món

En el que va ser un llac fa 55 milions d'anys, a l'actual província xinesa d´Hubei, s'ha descobert l'esquelet fossilitzat gairebé complet d'un minúscul primat que és el més antic trobat fins ara. Era un animal arbori petit, d´uns 71 mil·límetres de llarg i uns 30 grams de pes, que s'alimentaria d'insectes i que tindria bona visió per a la caça, amb activitat segurament diürna més que nocturna. L´Archicebus achilles, com s'ha denominat, és set milions d'anys més antic que els esquelets de primats coneguts fins ara. Cal tenir en compte que els homínids sorgeixen molt després,entorn de quatre milions d'anys. Per als científics, el nou primat significa una clau per comprendre fases evolutives primerenques dels primats i la divergència que va conduir als micos moderns, simis i humans. Les restes van sortir a la llum en obrir un sediment de l'antic llac. Els investigadors, liderats per Xijun Ni i amb la participació d'experts nord-americans, han estudiat el fòssil, i ho han escanejat amb rajos X.

Inmunoteràpia contra el càncer

Científics del Jonsson Comprehensive Cancer Center de la Universitat de Califòrnia, informen que un nou fàrmac en recerca ha mostrat resultats per al tractament del melanoma, la forma més mortal del càncer de pell. Els resultats s'han presentat a la reunió anual de la Societat Americana d'Oncologia Clínica que se celebra a Chicago, pel director de la recerca, el doctor espanyol Antoni Ribas, format a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona i professor de Medicina a la divisió d'Hematologia-Oncologia de UCLA. Les conclusions de la primera prova clínica del fàrmac lambrolizumab, que va ser descobert i desenvolupat per Merck, es van extreure d'estudis amb 135 pacients amb melanoma metastásico avançat que van ser dividits en tres grups amb diferents règims de tractament. El fàrmac no ataca directament les cèl·lules cancerígenes sinó que reforça el sistema immunitari perquè ell mateix les ataqui. El 38 % dels pacients que prenen lambrolizumab van notar millores en tots els nivells de dosi. La taxa de qualsevol resposta del tumor en tots els pacients va ser del 77 %. Els investigadors encara no han determinat la durada mitjana de la resposta a la droga, ja que només cinc pacients que tenien respostes inicials van ser retirats de l'estudi després que el seu càncer empitjorès. Fins avui, la resposta més llarga ha estat més d'un any.