Exercici físic

Una investigació portada a terme per l´equip Xifeng Wu de la Universitat de Texas i Chi-Pang Wen de Taiwan indica que que els beneficis de l´exercici físic són significatius fins i tot si la persona fa menys de 150 minuts per setmana.  Les persones que fan exercici moderat de forma habitual amb una mitja d´un quart d´hora cada dia, viuran en promig tres anys més que la gent que no fa exercici. Aquest nivell d´exercici pot reduir segons els estudis duuts a terme, en un 14%.

La part del cervell que percep la bellesa

La bellesaa pot ser un  concepte abstracte perquè la poden tenir o no la música, un quadre o una obra literària, depenent la valoració de cada persona. Malgrat tot la bellesa és ben tangible al cervell humà i ara s´ha pogut confirmar ja que una regió del cervell encarregada de detectar-la a la pintura i la música. Aquesta regió, està a la part frontal del cervell i s´encén quan percep bellesa en una obra d´art o en un passatge musical, segons una nova investigació. Això comporta una característica important que tenen les obres d´art i és la seva capacitat de generar activitat a la mateixa regió del cervell.

Som pols. ADN i sers vius

Investigadors del CSIC han pogut demostrar e identificar una sèrie de secuències d´ADN presents a tots els sers vius i que han romàs intactes al llart de tota l´evolució. Pertanyen a l´ADN no codificant, que representa el 95% de l´ADN totoal i té les regions reguladores que controlen quen, cóm, quantitat i on s´han de produir les proteínes. Tots els sers vius estàn formats per les mateixes proteínes, però es diferencien en l´ús que cadascú fa d´elles, segons el doctor Jose Luis Gómez-Skarmeta. 

Fins ara es creia que cada organisme havia conservat les seves pròpies regions reguladores i que es diferenciaven unes d´altres. Aquesta investigació ha permès demostrar que tots els sers vius comparteixen algunes d´aquestes regions, que romanen pràcticament intactes. Gómez-Skarmeta considera que és un exemple d´informació reguladora conservada a tota l´evolució. El CSIC ha probat que existeix un fragment d´ADN que controla el funcionamient d´un gen esencial pel funcionamient del sistema nerviós que es troba tant en humans com als corals.

Trobat l´antecessor més antic dels mamífers

S´ha trobat a la Xina un fòssil que és l´antecessor més antic dels mamífers actuals. Amb aquesta troballa es situa el momjent que ens vàrem separar dels marsupials uns 35 milions d´anys abans del que es pensava. Diversos paleontòlegs dirigits pel xinès Zhe-Xi Luo han publicat la notícia a la revista Nature. Descriuen les restes com un mamífer semblant a una musaranya que va viure a la Xina fa 160 milions d´anys al període  Juràsic.

Micos Rhesus

S´ha demostrat que els micos rhesus tenen la capacitat d´entendre que ells són la causa d´algunes accions complexes, i posseixen una forma de consciència de sí mateixos que era desconeguda. Per a l´estudi, el psicòleg Justin J. Couchman de Búffal a NovaYork, entrenà a 40 estudiants d´aquesta universitat i a quatre micos rhesus perquè moguessin el cursor d´un ordenador mentre a la pantalla es movia un segon cursor per distreurel´s. Després es va demanar que identifiquessin el cursor que s´havia mogut correctament entre diverses opcions. Els individus d´ambudes espècies van encertar amb un grau molt elevat, cosa que suggereix que són capaços de comprendre que són la causa de certes accions i tenen una forma d´autoconsciència que no es creia que tinguessin.

Fermat

Dies enrera Google va retre homenatge a Pierre de Fermat, matemàtic nascut a Franmça el 1601 i que va trobar l´anomenada "conjetura o teorema de Format" que no va ser desxifrat fins el 1995. Fermat va trobar  una conjetura que va anotar al seu llibre Arithmetica de Diofanto i que deia: "No existeixen tres nombres enters x,y,z (diferent de zero) que compleixin l´equació xⁿ+yⁿ=zⁿ per a n>2". En una nota a sota va fer l´anotació que havia trobat una demostració meravellosa però no es va trobar mai. No es va resoldre fins el 1995 amb Andrew Wiles.

Troballa d´un nou mineral

La NASA i un grup de científics han trobat un nou mineral a un meteorit caigut el 1969. És diu "wasonita". Es tracta d´un mineral format per sulfur i titani i té una estructura cristalina única. El científic japonès Nakamura confia què la nanotecnologia pugui permetre obtenir més secrets de l´univers amagats al meteorit Yamato 691, recuperat amb altres vuit en una expedició de científics japonesos a les muntanyesYamato a l´Antàrtida.

Tsunami Japó

Segons la revista especialitzada Journal of Glaciology, científics de la NASA han descobert que el tsunami que va patir el Japó el passat 11 de març va provocar la trencadissa d´un glaciar a l´Antartàdia i la creació de nous icebergs a més de 13.000 km, fet que s´ha pogut comprovar mercès a les fotografies de satèlit captades els dies posteriors al glaciar Sulzberger, que és una formació intacta des de fa 46 anys.

Ameba Dictyuostellum discoideum

Algunes classes d´amebes cultiven bactèries com font de menjar. En un estudi realitzat per  investigadors de la Universitat Rice, s´ha descobert que l´ameba Dictyostellum discoideum duu a terme una forma rudimentària d´ agricultura. L´estudi constata que emmagatzemen menjar, en concret alguns brots de bactèries per menjar amb posterioritat.La Dictyostellum discoideum, és primitivament social i té capacitat de conrear bactèries  com a font d´alimentació. Aquest tipus d´ameba, com l´home en el seu moment, no consumeixen tot el que tenen, sinò que  deixen part de les bactèries sense menjar i les incorporen al seu sistema migratori.

Tsunamis

El 10 d´agost, 31 països, entre ells Espanya realitzaran la primera prova del sistema d´alerta tsunami en l´Atlàntic Norest, el Mediterrani i els mars limítrofs. L´objectiu d´aquesta primera prova constiteix a evaluar el funcionament de les xarxes de comunicació dels centres d´enllaços dels diversos països.

Hasta el infinito..y más allá!

La sonda Juno es dirigeix ja cap a Júpiter. Dins de cinc anys, la sonda de la NASA estarà a l´atmosfera de Júpiter on passarà un any investigant la seva estructura interna, la composició de l´atmosfera i observant les seves aurores. Està previst que arribi al juliol del 2016.  La científica Michela Muñoz, espanyola que participa a la missió, explica que el coneixement de l´interior de Júpiter pot revelar processos fonamentals de la formació i l´evolució inicial del sistema solar i les condicions per la creació de planetes com la Terra. 

Mart

Estructures allargades a la superfície de Mart poden ser prova que n´hi han reserves d´aigua salada a Mart, segons publica un equip d´investigadors de la Universitat d´Arizona a la revista Science.

Aquestes esquerdes fan sospitar que per elles va haver aigua. A més diverses observacions van mostrar canvis estacionals a les roques de Mart, segons mostra la sonda espacial de la NASA Mars Reconnaissance Orbiter.

Aliments

Avui em faré ressó d´una notícia que he llegit a un article d´opinió signat per Xavier Sala, economista que habitualment escriu a La Vanguardia. Feia mencíó a aquesta notícia, totalment brutal (i real):

" I això ens porta a la segona notícia de l´estiu: investigadors del Laboratori de Síntesi Computacional de la Universitat de Cornell als EEUU han presentat un ordinador que imprimeix menjar. La tècnica recorda les primeres impressores inkjet que tenien tres tubs de tinta de colors. L´ordinador escopia microgotes contra un paper i la barreja dels tres tipus de tinta permetia imprimir documents o fotografies en una infinitat de colors. Doncs bé, l´equipi de Cornell ha utilitzat aquesta tècnica amb la xocolata: la impressora escup gotes de diferents tipus de xocolata que, un cop solidificades, creen bombons amb infinitat de sabors (...) dipositant microgotes de xocolata líquid que, en solidificar-se, acaben formant un bombó. En llegir aquesta notícia em vaig preguntar si algun dia s´inventarien impressores làser de menjar que permetessin acabar amb el malbaratament.(...)"

Per llegir l´article sencer La Vanguardia, Dimarts 2 d´agost 2011, Article La fam al món, de Xavier Sala i Martin.