Plató

Un historiador de la Universitat de Manchester ha desxifrat el que s´ha anomenat el "Codi Plató", que permet llegir missatges secrets i la seva existència ja es sospitava. Aquests missatges són amagats als escrits de Plató que va fer servir patrons regulars de símbols, heredats d´antics seguidors de Pitágoras.
Els seus seguidors ja van manifestar que els seus llibres portaven nivells d´informació amagada en un codi secret, cosa que va ser rebutjada pels acadèmics.
Les idees de Plató eren perilloses pel seu temps. Ell va dir que les lleis matemàtiques i no els déus controlen l´univers, idea gairebé qualificada d´heretgia al seu temps.

Final de campanya a Atapuerca

Un fèmur de homo heidelbergensis de 500.000 anys d´antiguetat és la troballa més important de la campanya d´excavació 2011a Atapuerca. El codirector de les excavacions a la Sima de los Huesos ha dit que s´han trobat petits bocins de crani humà, costelles y una dent. Arsuaga ha assenyalat que el fòsil és interessant i aportarà informació de l´alçada i pes de l´espècie d´aquests hómínids (homo heidelbergensis).

L´ultim viatge de l´Atlantis

El transbordador Atlantis ja està a casa. Amb ell, cau el teló per a tres dècades de vols espacials de la llançadera Space Shuttle. L´últim vol és el final de tota una era de l´exploració i treball a l´espai. Ha permès construir l´estació espacial internacional i fer un munt d´experiments.

 

Dispositiu electrònic per amplificar la memòria

Uns enginyers biomèdics han desenvolupat un modus d´activar i desactivar records, mitjançant un interruptor. Ho han provat en rates amb èxit. Fent servir un sistema electrònic que duplica les senyals neuronals associades a la memòria han aconseguit reproduir la funció que permet posar en pràctica una conducta apresa, àdhuc quan a les rates havíen begut un fàrmac per bloquejar la memòria.

L´equip ho ha descrit fàcil: "Accioneu l´interruptor per a conectar i les rates recordaran; acciona´l un altre cop per desconectar i les rates oblidaran".

L´edat de l´home

Des de fa temps es creu que l´home modern va aparèixer al continent africà als volts de fa 200.000 anys. Ara, uns arqueòlegs de la Universitat de Tel Aviv han descobert proves prou fermes que l´home sapiens ja caminava pel que avui en dia és Israel fa uns 400.000 anys, troballa que representa els indicis amb més antiguetat en referència a l´existència del ser humà anatòmicament modern al món.

La trobada s´ha materialitzat a la Cova de Qesem on es van trobar i analitzar morfològicament vuit dents i on es constata que el tamany i forma de les dents són similars als comuns a les dents del ser humà modern.  
Aquest període (200 a 400 mil anys) és un període crucial a la història de la humanitat des del punt de vista cultural i biològic. Els humans de Qesem practicaven la caça de forma cooperativa i portaven les millors parts del cos a la cova on tallaven la carn amb eines de fulla de pedra afilada i la cuinaven al foc.

Una mica de tots nosaltres: Atapuerca.

Juan Luis Arsuaga va assumir des del principi que la divulgació era essencial per donar a conèixer Atapuerca. El paleontòleg s´ha fet famòs per la seva activitat als mitjans, llibres de comunicació i divulgació i per estar a la web. A Atapuerta tv, la pàgina de Arsuaga ofereix tot tipus d´informació, imatges i vídeos sobre el treball dels investigadors. Ho podeu seguir a http://www.atapuerca.tv/

El quásar más distante conocido

Astrónomos europeos han descubierto el quásar más distante encontrado hasta ahora, gracias al telescopio de largo alcance del Observatorio Austral Europeo (ESO)en Chile. Se trata del objeto más luminoso descubierto hasta ahora en el Universo primordial y está alimentado por un agujero negro que posee dos mil millones de veces la masa del Sol.

La luz de este quásar, llamado ULAS J1120+0641, tardó 12.900 millones de años en llegar a los telescopios de la Tierra, por lo que es visto tal y como era cuando el Universo tenía tan sólo 770 millones de años.

El desplazamiento al rojo cosmológico es una medida del estiramiento total del Universo ocurrido entre el momento en que la luz fue emitida y el momento en que fue recibida.

"Tardamos cinco años en encontrar este objeto", indica Bram Venemans, uno de los autores del estudio, en alusión al quásar recientemente hallado.