Els núvols netegen

La superfície dels núvols produeix una quantitat de radicals hidroxil, una reacció química que actua com a netejadora de l'atmosfera en degradar els compostos orgànics que s'emeten a la troposfera segons una recerca de l'Institut de Química Avançada de Catalunya, que publica la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences. La investigació constata que sense aquests radicals produïts als núvols els nivells de contaminació serien insuportables. Els radicals hidroxil, són la forma neutra de l'ió hidròxid, molt reactius, de curta durada i es produeixen a partir de la descomposició d´hidroperòxids. Josep Maria Anglada, investigador de l´IQAC ha explicat que "l'ozó a l'estratosfera absorbeix la radiació solar i ens protegeix dels rajos ultraviolats nocius, però a la troposfera, l'ozó actua com a contaminant i és un gas d'efecte hivernacle: la interacció de l'ozó amb els rajos solars genera un procés fotoquímic que produeix els radicals hidroxil.

Batalla en el món de les ulleres intel.ligents

Les famoses ulleres de Google han despertat l'interès d'altres empreses de tecnologia i la companyia xinesa Lenovo, molt activa en tota la gama tecnològica, ha volgut fer un pas important en aquest mercat. Lenovo es va associar amb Vuzix per fer un prototip d'ulleres intel·ligents anomenat Lenovo C1, que està previst es presenti el proper mes d´octubre. Les Lenovo C1 incorporaran un sistema de reconeixement de veu, un panell tàctil per controlar les funcions, un processador de doble nucli a una velocitat d'1 G, una càmera de 5 megas, giroscopi, GPS, utilitzarà la versió del sistema operatiu Android 4.0.4, wifi i bluetooth. La batalla està servida.

Apple treballa per treure un rellotge intel.ligent

L´empresa Apple ha presentat una sol·licitud de patent per crear un dispositiu electrònic de mà, que podria encaixar perfectament amb les especulacions de l´esperat smartwatch de la companyia. Sembla doncs que està a punt de veure la llum el ja anomenat iWatch. El dispositiu amb el nom de iTime, seria com una polsera, amb pantalla tàctil i configurat per connectar-se de forma sense fil a un dispositiu mòbil com un telèfon intel·ligent. Però aniria més enllà i podria connectar-se a un iPhone o iPad, amb ordinadors amb unes corretges especials que integrarien sensors. Apple està apostant fort per un tipus de tecnologia "prêt-*à-*porter", de disseny com a la companyia li agrada, integrat a la roba o accessoris, com a ulleres, polseres i rellotges intel·ligents. La competència ja està en marxa, i Samsung o Sony s'han llançat de ple des de fa molts mesos a fabricar dispositius. L´iWatch, que podria presentar-se a final d'any, vindria en dues versions: un model amb pantalla d'1.6 polzades, mentre que un altre seria d'1.8.

La NASA ens apropa el futur més imminent

La Nasa té per davant un programa que inclou des de més missions orbitals fins a l'enviament d'una missió tripulada a Mart el 2030. L'Estació Espacial Internacional és la peça central de les missions tripulades en òrbita baixa de la Terra, va recordar l´actual director de l'agència Charles Bolden.

Alhora, la Nasa dissenya i construeix les capacitats per manar als humans en l'exploració del sistema solar amb la meta d'enviar tripulants a un asteroide capturat i resituat la propera dècada, i que els humans arribin a Mart el 2030. L'EEI, amb un cost de 100.000 milions de dòlars, orbita a una velocitat d'uns 27.000 quilòmetres per hora.Al juliol de 2015 la càpsula New Horizons, llançada el 2006, passarà més enllà de Plutó a 4.830 milions de quilòmetres de la Terra. Estats Units ja ha col·locat en Mart robots exploradors i al març de 2016 des de la base Vandenberg, un coet Atles V impulsarà la missió no tripulada InSight, una càpsula de 350 quilograms. Cap a finalitats de 2016 la càpsula Juno, llançada a l'agost de 2011 i que es desplaça a 108.000 quilòmetres per hora, s'aproximarà a Júpiter amb la missió d'estudiar la seva estructura. En 2017 la NASA llançarà des del Centre Kennedy, el telescopi espacial TESS dissenyat per a la cerca de planetes fora del Sistema Solar, i en 2018 la sonda solar Plus explorarà l'atmosfera exterior del Sol. En 2020 un altre robot explorador investigarà a Mart i la missió tripulada al 2030 amb l'esperança de portar a Mart als primers visitants humans.

Xiaomi llença el seu telèfon Mi4

L'empresa xinesa Xiaomi va presentar a Pequín el seu nou equip Mi4, el qual compta amb l'últim en tecnologia per a telèfons intel·ligents, amb el que intentarà rivalizar amb els principals fabricants del mercat. El nou dispositiu ofereix una pantalla IPS de 5 polzades amb resolució Full HD, a una resolució de 1920x1080 píxels. No ha fet el canvi a la tecnologia de qualitat QHD, però ha decidit posar la tecnologia OGS (One Glass Solution), la qual cosa li brinda una pantalla més fina.L'acabat és intercanviable, similar al proposat per OnePlus, per la qual cosa es podrà escollir entre una carcassa que simuli fusta o cuir. En el seu interior, un processador Qualcomm Snapdragon 801, el mateix que porta el Samsung Galaxy S5, amb el qual aconsegueix fins a 2,5 Ghz de potència acompanyat per 3 GB de RAM, que fins al moment, només té el Sony Xperia Z2. Aquest processador compta amb un GPU Adreno 330 i s'oferirà en dues versions en funció de la seva capacitat: 16 GB o 64 GB. Competència pura i dura pels amants de la telefonia,

Seguint la batalla contra el VIH

Un grup de científics ha aconseguit desallotjar el virus del VIH de les cèl·lules en les quals es refugia quan els pacients són tractats amb antirretrovirals, un nou avanç en la lluita contra la malaltia presentat a la conferència internacional de Melbourne. Aquest experiment, dut a terme amb sis voluntaris, té l'objectiu de desallotjar i eliminar el virus, un de les estratègies provades pels científics per trobar un medicament. Prendre antirretrovirals redueix la quantitat de virus a la sang a nivells indetectables i permet als pacients portar una vida gairebé normal. No obstant això, aquests medicaments han de prendre's tots els dies, són cars i tenen efectes secundaris. Si es deixen de prendre, el virus rebrota en amb prou feines unes setmanes i torna a infectar a les cèl·lules immunes. A la Conferència Mundial sobre la sida a Melbourne, un grup d'investigadors va presentar les seves conclusions: sis pacients tractats amb antirretrovirals van prendre romidepsin, un anticancerígen que fa que augmenti entre 2,1 i 3,9 vegades la quantitat del virus a la sang i en cinc dels sis pacients, el virus es va tornar llavors localitzable. Els investigadors tindran que determinar si tots els virus amagats van ser revelats i trobar una manera de matar a les cèl·lules refugi, on el virus es multiplica quan es deixa de prendre els antirretrovirals.