Els coneixements dels neandertals

Un estudi científic ha demostrat que els neandertals usaven escuradents per calmar el dolor d'algunes patologies dentals, com la inflamació de les genives. Una recerca de l´Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona ha documentat el cas més antic de tractament pal·liatiu associat a una dent. S'ha observat aquesta patologia periodontal en un fòssil pertanyent al jaciment de Cova Foradà d'Oliva, a València. Es desconeixia fins ara l'ús d'escuradents a la Prehistoria. Els neandertals eren una espècie amb una gran capacitat d'adaptació al mitjà i amb recursos fins i tot en el camp de la medicina pal·liativa. L'eliminació de restes de menjar entre dents estava documentada en dentadures d´Homo habilis, que va viure fa 1,9 i 1,6 milions d'anys.

Suicidis d´indígenes en defensa de la seva terra

Brasil viu una onada de suïcidis sense precedents. Es tracta de la desaparició dels guaranís, l'ètnia més gran del país i la primera que va prendre contacte amb els europeus a la seva arribada al continent fa més de 500 anys. Cada setmana almenys un dels seus integrants més joves es lleva la vida davant la impossibilitat de recuperar les terres despullades per empreses estrangeres, terratinents nacionals i pels continus atacs per part de pistolers contractats. Així ho denuncia l'ONG Survival en un informe en el qual es demostra com els Guaranís han aconseguit un nivell de suïcidi 34 vegades superior a la mitjana nacional. Els protagonistes d'aquesta epidèmia són joves entre 15 i 29 anys, però la víctima més jove de la qual es té constància tenia solament 9 anys.

"Abans érem lliures; ara ja no som lliures. Per això els nostres joves miren al seu al voltant i pensen que no queda gens i es pregunten com poden viure. Se senten i pensen, obliden, es perden i al final se suïciden”. L'escriptora i investigadora Joanna Eede explica que la pèrdua i la destrucció de les seves terres està a l'origen del sofriment mental d'aquests indígenes. Pels guaranís, com per a la majoria dels pobles indígenes tribals, la seva terra ho és tot. Els dóna aliment i refugi, modela les seves llengües, les seves cosmovisions i la seva identitat. També és el lloc on estan enterrats els seus avantpassats i l'herència dels seus fills. Simplificant: la terra és el que són.

Eclipsi de sol híbrid és podrà veure a l´estat

El primer eclipsi total de Sol de l'any tindrà lloc el 3 de novembre, i es podrà veure a l´estat espanyol. Serà un eclipsi híbrid, és a dir, que en alguns moments serà anul·lar mentre que en uns altres és total. Aquest fenomen ocorre 10 vegades en un segle. Al sud d'Europa, l'eclipsi podrà veure's com a parcial. El màxim de l'ocultació ocorrerà sobre les 13.30 a Sevilla i 13.50 a Barcelona, sent el millor lloc per observar-ho, en tot el continent, Canàries. Malgrat ser un dels fenòmens celestes més espectaculars no és fàcil veure un eclipsi total de Sol, doncs succeeix en una estreta franja sobre la superfície del Planeta. Per això, el projecte europeu GLORIA (Xarxa Global de Telescopis Robòtics), realitzarà una retransmissió en directe del fenomen des de Kenya, a través de la web 'gloria-project.eu'.

Troballes de eines de pedra i fòssils a Prades de 15.000 anys d´antiguitat

Les muntanyes de Prada de Conflent han esta l´escenari de la troballa de més de 2.000 restes d'eines de pedra i fauna d'uns 15.000 anys d'antiguitat. És el resultat de tres anys de treballs a la Balma de la Vall, a Montblanc, a càrrec de l´Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (*IPHES). El total de fòssils descoberts durant les tres excavacions es va donar a conèixer durant una conferència pels codirectors del projecte, Maria Soto i Josep Vallverdú, al Museu Comarcal de la Conca de Barberà.

El conjunt, confirma l'ocupació per part de grups de societats caçadores i recol·lectores de la Balma de la Vall fa uns 15.000 anys. D'altra banda, destaca la baixa densitat de restes de fauna recuperats, al voltant d'un centenar d'elements, amb la presència de cabra, cérvol, linx i conill.

Descobertes 400 noves espècies a l´Amazonas

Científics responsables de l'organització WEF han comunicat la troballa d'altres 400 noves espècies d'animals i plantes en un recòndit racó de la selva de l'Amazonas que romania encara verge i que ha mantingut i preservat veritables meravelles de la naturalesa com un mico, diverses espècies de serps, salamandres, granotes, piranyes i una llarga llista de plantes exòtiques. Espècies, l'estudi de les quals servirà per conèixer una mica més de nosaltres mateixos i de la nostra evolució i que potser ens ajudin a trobar remeis per a algunes malalties o necessitats de tota la humanitat. Hi ha espècies de tot tipus entre les descobertes: un mico que emet una mena de soroll similar al dels gats fins a serps de colors, i una espècie de piranya vegetariana. Són varietats endèmiques de l'Amazones i que no es donen en cap altre lloc del món. Insisteixen igualment sobre la importància de preservar la selva sud-americana com a patrimoni de la humanitat i vetllar per la seva supervivència com a pulmó i motor de l'ecosistema de la terra.

Treballant contra l´Alzheimer

Es calcula que a Espanya hi ha 800.000 persones amb alzheimer. L'any 2050 es preveu que la malaltia arribi a 1,5 milions de pacients a Espanya i 113 milions a tot el món a causa de l'envelliment progressiu de la població. La ciència busca respostes a una malaltia creixent. I una resposta està sent investigada per un grup a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que han desenvolupat un fragment d'anticòs capaç d'actuar contra l'alzheimer en ratolins. Seria necessari l'ús de fragments per evitar la inflamació del cervell. Els ratolins malalts, amb una sola injecció de l'anticòs a l'abdomen i després de cinc dies, milloren la memòria i la capacitat d'aprenentatge, gràcies a l'eliminació d'agregats tòxics i a l'augment del nombre de neurones, segons es desprèn del treball que s'ha publicat. Els científics, de la Unitat de Biociències del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, han testat un fragment d'anticòs contra els agregats solubles d'un pèptid associat a la toxicitat i mort cel·lular pròpies de l'alzheimer.

Salut física, igual a salut mental

Ja havíem sentit allò de mens sana in corpore sano. Ara, investigadors han identificat una molècula anomenada irisina que es produeix al cervell durant l'exercici de resistència i té efectes neuroprotectors, confirmant el conegut llatinisme. Els científics van aconseguir augmentar artificialment els nivells de irisina a la sang per activar els gens que participen en l'aprenentatge i la memòria, una troballa que pot ser útil per dissenyar fàrmacs que usin aquesta molècula per protegir de malalties neurodegeneratives i millorar la cognició en l'envelliment de la població. Ja se sap que l'exercici pot millorar la funció cognitiva i disminuir els símptomes de les malalties neurològiques, però els mecanismes subjacents a aquests efectes no estan clars. Es creu que un jugador important és un factor de creixement anomenat factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF) .

Malgrat la manca de recursos, els nostres investigadors segueixen marcant ritme

Investigadors del Centre Nacional de Recerques Oncològiques han completat la primera seqüenciació de l´exoma, part del genoma que conté la informació per a la síntesi de proteïnes, del càncer de bufeta no infiltrant, el tipus més freqüent de càncer de bufeta. Els resultats, publicats a la revista 'Nature Genetics', revelen noves vies genètiques involucrades en la malaltia, com la divisió cel·lular i la reparació de l'ADN. El càncer de bufeta representa un greu problema en molts països, especialment a Espanya, on es registren 11.200 nous casos cada any. La majoria d'aquests tumors cursen amb un bon pronòstic (70-80% de supervivència als cinc anys del diagnòstic) i no infiltren el múscul de la bufeta en el moment del diagnòstic. Però, malgrat això, molts dels tumors tornen a sortir de forma recurrent, la qual cosa exigeix una estreta vigilància. El treball ha consistit en l'anàlisi de l´exoma de pacients diagnosticats de càncer de bufeta i la posterior validació dels resultats mitjançant l'estudi d'un grup específic de gens.

Planetes surant per l´Univers

Un equip d'astrònoms ha descobert un planeta jove que no orbita cap estel sinó que sura lliurement. El planeta, anomenat PSO J318.5-22, es va formar fa 12 milions d'anys, es troba a 80 anys llum de distància de la Terra i té una massa tan sols sis vegades la de Júpiter. Les observacions van mostrar també que té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbitan al voltant d'estels joves. No obstant això, es mou per si mateix, sense un estel mare. Mai abans s'havia vist un objecte surant lliurement en l'espai que se sembli a això. Té totes les característiques dels planetes petits que es troben al voltant d'altres estels, però està a la deriva. Durant l'última dècada, els planetes extrasolars han estat descoberts a un ritme ràpid, amb prop d'un miler oposats per mètodes indirectes. Segons ha explicat l'autor del treball,publicat en Astrophysical Journal Letters, amb les observacions a aquest nou objecte s'aconseguirà una visió sobre el funcionament intern dels planetes gasosos.

Nova proposta blogurera de discapacitats intel.lectuals

Tres persones amb discapacitat intel·lectual, usuaris de FEAPS La Rioja (Federació de La Rioja d'Organitzacions a favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual), han presentat el seu blog. 

El blog Autogestors FEAPS La Rioja, http://feaps-autogestoresdefeapslarioja.blogspot.com.es/, va sorgir l'any 2008 amb la intenció d'involucrar-se a les xarxes socials, per transmetre les seves inquietuds i fer sentir la seva veu més enllà del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual. Les persones que ho porten, ajudats per un educador, són els autogestors, un grup de persones amb discapacitat intel·lectual que es reuneixen periòdicament per tractar assumptes de la seva vida diària que els preocupen i els afecten i tractar-los en comú. Mitjançant el blog, aquestes persones amb discapacitat intel·lectual parlen de temes que els inquieten com Què serà de nosaltres quan els nostres pares no estiguin, la sobreprotecció, Viure una vida independent, Dret al vot, Oposicions per a discapacitats, Experiència laboral, etc.

Ralentint l´envelliment

El pas del temps es pot ralentir mitjançant un control exhaustiu dels telòmers, estructures d'ADN en els extrems dels cromosomes que són els biomarcadors més sensibles del procés d'envelliment de l'individu. L'escurçament dels telòómers té una influència del 30 % en el procés d'envelliment de l'individu, segons el doctor Ángel Durántez, especialitzat en aquesta nova tècnica mèdica que aborda d'una manera integral i científica l'envelliment, restablint el balanç metabòlic i endocrí per prevenir les malalties relacionades amb l'edat. Segons l´investigador, no és una medicina estètica ni cosmètica i té un efecte directe sobre la bellesa. L'escurçament dels telomers i la seva reducció exposa a les cèl·lules a mutacions i, per tant, a l'aparició de malalties.

Google compra la tecnologia de reconeixement gesticular Flutter

Google compra la startup Flutter. La notícia saltava i Flutter la confirmava poc després. Amb aquesta operació Google afegirà la tecnologia de reconeixement de gestos de Flutter, prestacions similars a les de Kinect, el popular sensor de moviments de Microsoft, utilitzat en múltiples aplicacions. En realitat la companyia té un únic producte, una app que possibilita la detecció i reconeixement de gestos des de webcams. Una solució que seguirà operativa després de la compra. La startup estava desenvolupant un altre producte que tenia previst llançar. La tecnologia de detecció de moviments i gestos està de moda. A més del popular Kinect de Microsoft, existeixen Leap Motion o Omek.

Guanyant la partida a la infertilitat

Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, han identificat una forma d'induir als ovaris d'algunes dones infèrtils per produir òvuls. Amb la seva tècnica, metges de l'Escola St. Marianna de la Universitat de Medicina a Kawasaki, Japó, van recollir òvuls viables de cinc dones amb insuficiència ovàrica primària, una de les quals ha donat a llum un bebè sa i una altra està embarassada, segons anuncien els investigadors. Vint-i-set dones a Japó van participar en l'estudi experimental, de les quals els investigadors van ser capaços de recollir òvuls madurs per a la fecundació in vitro de cinc d'ells. Malgrat no ha estat provada en dones amb altres causes d'infertilitat, els científics planegen investigar si la tècnica també pot ajudar a les quals tenen menopausa precoç causada per la quimioteràpia i les infèrtils de 40 a 45 anys. La tècnica, que els investigadors criden activació in vitro o IVA, requereix extreure un ovari de la dona, tractar-ho fora del cos i després tornar-ho a implantar prop de les seves trompes de Fal·lopi. A continuació, es tracta a la dona amb hormones per estimular el creixement de les estructures especialitzades dels ovaris que es denominen fol·licles, que es desenvolupen en òvuls.

Atorgats els Premis Nobel de Medicina

Els nord-americans James I. Rothman i Randy W.Schekman i l'alemany Thomas C. Südhof han estat guardonats amb el Premi Nobel de Medicina pels seus estudis sobre el transport de molècules dins de les cèl·lules, que han servit de base per a tractaments contra la diabetis, el tètanus i altres malalties.

El Comitè Nobel va atorgar aquest guardó pels descobriments de la maquinària que regula el tràfic vesicular, un sistema de transport essencial. Els guardonats han resolt el misteri de com la cèl·lula organitza el seu sistema de transport intern i han detallat els principis moleculars que expliquen per què aquest sistema és capaç de lliurar les molècules precises en el lloc i el moment adequat. El químic de la Universitat de Yale James I. es va graduar en 1971 en Física abans de doctorar-se en Química Biològica en 1976 per la Universitat d'Harvard. El professor Rothman va descobrir la clau de la maquinària molecular encarregada de la transferència de materials entre els diferents compartiments a l'interior de les cèl·lules. Randy W. Schekman, de la Universitat de Califòrnia, va doctorar-se treballant en Stanford.

Investigant contra la SIDA

Un grup d'experts de la Universitat de Drexel, a Filadèlfia, afirma haver descobert una molècula que pot acabar amb la Sida. En el comunicat, els investigadors assenyalen que l´anomenada Doble Acció Inhibidora Virolítica (Davei) podria posar-li fi a aquest virus que amenaça a la raça humana i que s'ha propagat alarmantment per tot el món. La molècula és capaç de destruir les cèl·lules infectades amb el VIH sense danyar les sanes, i va poder ser trobada gràcies a la combinació de components modificats de la immunitat del VIH amb una proteïna que redueix les defenses del virus. La meta dels especialistes és aconseguir comercialitzar aquesta molècula com a antídot en un futur proper.

Nova missió cap a Mart

L´agència americana de l´espai, la NASA, té previst llançar a l'espai la càpsula Maven, que des de la seva òrbita estudiarà el planeta Mart. El llançament està previst pel 18 de novembre. Si no pot efectuar-se al llarg del mes de novembre, aquesta missió s´hauria d´ajornar fins el 2016 quan la Terra i Mart tornin a alinear-se de manera apropiada. De moment la NASA ha determinat que la càpsula Maven és força important com a enllaç de comunicacions entre la Terra i els robots Curiosity i Opportunity. La càpsula Maven i els seus instruments estan dissenyats perquè els científics investiguin com l'atmosfera tènue de Mart composta de diòxid de carboni, ha canviat amb el temps i com aquests canvis poden haver afectat la capacitat del planeta per sustentar la vida.

La salut del nostre cervell

Fugir de la rutina, no acostumar-se a realitzar les tasques de forma automàtica, incorporar activitats com la lectura, passejar, fer exercici, seguir una dieta variada, dormir bé i exercitar la ment amb passatemps, jocs de taula, xerrades etc, són els consells que donen els neuròlegs per cuidar el cervell, claus per evitar que s'atrofiïn certes parts del nostre cap i retardar l'aparició de dolències. El cervell és un òrgan oblidat i no se sap d´ell fins que ja és massa tard. Són bons hàbits per un òrgan clau en la nostra vida que s'encarrega de dirigir la resta del cos. Ara, amb motiu de la setmana del cervell ens proposen la necessitat d´exercitar-ho, i també de procuar-li un bon descans, una correcta alimentació o fer exercici. Una de les claus per mantenir el cervell en forma és fugir de la rutina, realitzar qualsevol activitat ja que les neurones han de pensar com fer-ho.

La primera cama biònica

Investigadors americans han presentat la primera cama biònica. A les proves realitzades la cama biònica ha interpretat correctament el que vol fer el pacient el 98,2% dels casos. En la majoria de les errades, es tracta de moments d´interpretació, però en d´altres casos, ha provocat situacions de desequilibri que requereixen millores. La prova més dura a la qual s'ha sotmès la cama ha estat pujar fins dalt de la Willis Tower de Chicago amb 108 pisos i 442 metres. La cama biònica ofereix prestacions inimaginables en una pròtesi de cama, contruida i programada de forma que aprèn a reconèixer els patrons de com camina el pacient, que aquest pot fer transicions fluïdes entre estar assegut, aixecar-se, caminar, pujar i baixar rampes o escales. A més, la cama s'adapta a la velocitat a la qual es desplaça la persona. Comparada amb altres cames robòtiques, la nova pròtesi té l'avantatge que interpreta automàticament els senyals que el sistema nerviós transmet als músculs de la cuixa i que aquests transmeten als elèctrodes del giny. Encara que és experimental, els científics són prou orgullosos dels avenços duts a terme.