Entrega de signatures per salvar el CSIC

235.000 signatures. Són les que han aconseguit presentar els investigadors del col·lectiu "Ciència sense futur" que fa unes setmanes van engegar una petició online demanant que els poders públics no deixin morir el CSIC. Un centenar de treballadors del CSIC han fet lliurament al Ministeri d'Economia d'aquestes signatures, recollides a través de la plataforma Change.org. Moltes persones han recolzat la missiva publicada el 10 de juliol, en què es demana que s'actuï per salvar al CSIC i denuncien que aquesta institució i la ciència pública espanyola agonitzen i podrien desaparèixer. José Manuel Fernández, investigador de ciències agràries del CSIC, ha recordat que cada any sense inversió en recerca es perden 5 o 10 anys de treball. Amb samarretes amb el lema "Sense ciència no hi ha futur", els científics han desplegat pancartes que denunciaven la situació crítica d'aquesta institució que com resaven els cartells, ha desenvolupat tasques tan importants com una vacuna contra el VIH que aconsegueix una resposta immune del 90%" o un compost que permet a les plantes adaptar-se a la sequera.

Creen sensors pel control de l´alimentació o el tabac

Inverstigadors de Taiwan han desenvolupat un sensor que pot detectar si un individu meja o fuma més del compte. El dispositiu encara és un prototip, però el seu desenvolupament té una precisió del 94 % i pot diferenciar entre menjar, parlar, tossir, fumar, beure i respirar. El sensor se situa a la boca i es connecta a la part posterior de la llengua, incorporant un velocímetre amb el què es controla el ritme dels moviments de la boca quan es menja o es fuma, de manera que una persona podria saber si s'ha excedit. Els científics de la Universitat Nacional de Taiwan, treballen amb el sensor, que té la grandària d'una cavitat d'una dent, i li estan incorporant algorismes capaços de diferenciar funcions tan dispars com menjar, parlar, tossir, fumar, beure i respirar. En el futur volen incorporar al sensor un sistema Bluetooth i un sistema de recàrrega inductiva. 

Noves troballes a Atapuerca

Atapuerca segueix fent grans descobertes. Ara ha estat l'eina de pedra més antiga -fins ara- d'Europa occidental. Es tracta d'una lasca de sílex amb vora tallant trobada al jaciment conegut com l'Avenc de l'Elefant, dos metres per sota d'on es va trobar una de les peces humanes més antigues d´Europa (una mandíbula). Aquesta diferència d'altura fa concloure als especialistes que aquesta mena de ganivet primitiu és encara més antic, aproximant-se als 1,5 milions d'anys. Aquesta troballa confirma la continuïtat del poblament humà a Europa des que aquest es va originar, fa 1,5 milions d'anys, fins a l'aparició de l´Homo antecessor fa uns 850.000 segons Eudald Carbonell. Per aquest investigador i científic, "encara que es tracta d'una indústria lítica molt arcaica, aquesta ja reflecteix el desenvolupament d'activitats complexes".

i posar en qüestió la teoria fins ara desenvolupada segons la què el primer poblament d'Europa va ser a partir de la successió de petites onades d'homínids sense continuïtat en el temps i condemnades a l'extinció per no adaptar-se.

Una persona amb síndrome de Down, nova regidora a Valladolid

Valladolid comptarà des de dilluns amb el primer edil amb síndrome de Down de l´estat. És Ángela Batxiller, de 29 anys. La nova regidora treballa com a auxiliar administratiu al consistori, a la regidoria de Benestar Social . Batxiller substituirà a Jesús García Galván, que va deixar el lloc fa gairebé un mes. La inclusió d'Ángela Batxiller a la llista electoral municipal va ser ben rebuda per les associacions de persones amb discapacitat, que ho veuen com un pas més en el camí de la normalització.
Certament el substituït, Jesús García Galván, va renunciar fa un mes en ser citat com acusat per delictes de suborn i prevaricació urbanística. No és doncs un canvi realitzat sense certa polèmica. Però malgrat tot significa un nou pas pel reconeixement social de les persones amb discapacitat, i això és meritori. Sembla a més que Ángela Batxiller és un exemple d'esforç personal i superació, i es marca com a meta ajudar a les persones amb discapacitat intel·lectual, trencant les barreres que molts ciutadans tenen amb aquest col·lectiu.

Neix un bolígraf que detecta errades d´ortografia

Els avanços tecnològics arriben a tot arreu. Ara es tracta de Lernstift, un bolígraf que emet vibracions quan l´escriptor comet una falta d'ortografia o escriu d'una manera il·legible. El bolígraf detecta errors ortogràfics i gramaticals en anglès i alemany, i funciona a partir dels moviments de la mà. Els seus creadors, Falk Wolsky i Daniel Kaesmacher, esperen poder incloure altres idiomes, com el castellà. El sistema operatiu de Linux ha estat el triat per Lernstift. És un bolígraf corrector que amb un disseny ergonòmic compta amb puntes intercanviables i funciona en qualsevol suport. La digitalització de l'escrit pot ser una propera novetat, mitjançant l'emmagatzematge en un smartphone. Una altra de les propostes és la incorporació en un sistema professor-alumne perquè el docent, a partir d'una *tablet, pugui avaluar els avanços en la cal·ligrafia i gramàtica dels seus estudiants. Encara no està llençat al mercat i han obert una línia de finançament per la seva producció en sèrie. 

Yuka, un mamut retrobat

Yuka és una femella de mamut que va viure fa 39.000 anys. Es tracta d´un dels especímens millor conservats fins al moment. Va ser trobada al gèlid gel de Sibèria. L'animal, asseguren els experts, tenia 10 anys quan va morir. Malgrat els milers d'anys d'antiguitat, presenta un perfecte estat de conservació, mantenint gran part del pèl que li protegia del fred dels seus tres metres de llargada. Els científics han fet diversos intents per clonar mamuts, utilitzant cèl·lules de restes de 1990, sense èxit. Potser ara, seran capaçoa. De moment s´ha anat de gira al Japó per ser exposat.

Carregar el telèfon mòbil amb orina

Un dels problemes més freqüents dels telèfons mòbils, la descàrrega, sembla s´està estudiant d´una forma molt humana. Moltes companyies han llançat al mercat accessoris que allarguen la vida d'aquest component. Però ara investigadors de la Universitat de l'Oest d'Anglaterra han desenvolupat una forma original de carregar la bateria del mòbil: amb orina. El que han fet els investigadors és bolcar la micció en una pila de combustible amb bacteris. Gràcies al nitrogen de la urea, aquests microorganismes han estat capaços d'alimentar-se i generar energia segons fonts de la investigació. Així, van poder recol·lectar prou energia per carregar la bateria d'un Samsung. Una pila de combustible és un recipient que s'utilitza per generar electricitat. La clau és que al recipient hi havia bacteris. El doctor Ieropoulos, expert en l'aprofitament d'energia a partir de fonts poc comunes ha explicat que fins ara, ningú havia aprofitat el poder de l'orina per fer això.

Bisturís intel.ligents

En moltes operacions tumorals poden quedar restes de teixits tumorals que han pogut passar desapercebuts pel cirurgià. Ara pot deixar de passar mercès a un invent, el bisturí intel.ligent anomenat iKnife, que pot ser realitat properament als quiròfans. Aquest bisturí intel·ligent és capaç de dir en tres segons si el teixit està afectat o no. És un aparell experimental, però sembla que pot ser una revolució als hospitals en dos o tres anys. A l'actualitat, el cirurgià ha d´enviar un teixit a analitzar per saber si està o no afectat. iKnife és un electrobisturí que transforma energia elèctrica en calor per tallar teixits tous. En el procés surt fum i el bisturí absorbeix les molècules d'aquest fum i les envia a un espectròmetre de masses que analitza els ingredients del fum, diferents en funció de si és un teixit sa o cancerós. El bisturí redueix el procés a una anàlisi de tres segons. L´inventor d'aquest bisturí intel·ligent és el químic hongarès Zoltán Takáts, de l'Imperial College London. La primera prova del bisturí intel·ligent en éssers humans, els resultats dels quals es publiquen a la revista Science Translational Medicine, ha aconseguit diagnosticar teixits de 91 pacients amb un 100% de precisió.

Observant la fi d´un estel

El telescopi Chandra de la NASA hapogut veure la fi d'un estel similar al sol. El seu nom és NGC 2392 o Eskimo Nebula i es troba a uns 4.200 anys llum de la Terra i és del tipus que els astrònoms criden nebulosa planetària, un terme que no té a veure amb els planetes però que s'ha fet servirper semblança d'aquests objectes amb els discos planetaris. Les nebuloses planetàries es formen quan un estel consumeix tot l'hidrogen en el seu nucli, un esdeveniment pel qual el Sol passarà en uns cinc milions d'anys. Quan això succeeix, l'estel comença a refredar-se i expandir-se. Les capes externes de l'estel són arrossegades per vents de fins a 50.000 quilòmetres per hora, deixant enrere un nucli calent, que té una temperatura superficial d'uns 50.000 graus centígrads. La radiació de l'estel calent i la interacció amb vent ràpid amb el vent lent crea l'enreixat complex d'una nebulosa planetària. Finalment, l'estel es col·lapsarà per formar una estel nan blanc. Les observacions de NGC 2392, publicades en The Astrophysical Journal són part d'un estudi de tres nebuloses planetàries amb gas calent en el seu centre.

Primera intervenció quirúrgica amb Google Glass

El doctor Pedro Guillén, del Servei de Traumatologia de la Clínica CEMTRO, ha estat el primer metge del món a realitzar una intervenció en directe amb Google Glass. Gràcies a l'empresa roiders, s'ha pogut seguir per streaming un implant realitzat a un pacient a través d'Internet, la qual cosa ha permès que un altre metge, el doctor Homer Rivas, Director de Cirurgia Innovadora de l'Escola de Medicina de la Universitat de Stanford i expert en Telemedicina hagi participat a l'operació. Google Glass és un dispositiu format per càmera, GPS, bluetooth, micròfon i un visor que permet a l'usuari veure una projecció a través d'una interface. Fins ara no s'havia provat el seu ús en un quiròfan per retransmetre una intervenció quirúrgica en directe. S´ha demostrat les possibilitats per a les intervencions quirúrgiques en la participació d'altres facultatius sense estar presents i veient tots els moviments segons els ulls del cirurgià que està intervenint o comunicar-se amb altres professionals per compartir opinions, informació o resoldre dubtes. El visor també permet visualitzar les constants vitals o els registres d´electroneurografia.

Bolquers intel.ligents

L'empresa Pixie Scientific ha desenvolupat uns bolquers intel·ligents que permeten detectar infeccions urinàries, disfuncions renals i deshidratació. A més, gràcies a una app per a mòbils pot transmetre tota la informació recopilada i enviar-los a un metge. La tecnologia d'aquests bolquers és simple: la part davantera conté un pegat amb quadrats de colors, i cadascun representa una interacció diferent amb una proteïna, amb aigua o bacteris, així que canvia de color si detecta alguna cosa estranya. Té un quadrat blanc neutre per comprovar els canvis de color en els altres quadrats. L'app del telèfon permet escanejar el pegat i fer lectures de les dades químiques basades en els canvis de color. Un cop escanejat el pegat les dades es carreguen en una base central, on els metges poden accedir per veure la informació sobre l'evolució del nen i si és necessari realitzar-li proves.

Montserrat 360

Montserrat 360 és el nom del projecte que permet visualitzar la muntanya de Montserrat des de l'aire en totes les seves perspectives. Es tracta d'una fotografia panoràmica i interactiva, elaborada amb 100 instantànies esfèriques que mostra la serralada en 360 graus i permet recórrer amb detall els racons del massís, visitar els seus cims i el monestir. El fotògraf Martí Fradera ha estat un dels que ha fet possible la instantània, realitzada per l'empresa Noupunt especialitzada en fotografia panoràmica i per la companyia Helipistas amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya. La instantània es pot consultar des de qualsevol dispositiu amb connexió a internet i en diferents resolucions, depenent la capacitat de l'aparell. L'aplicació disposa d'una versió beta per a telèfons. Per Fradera, l'important d'aquesta fotografia no són detalls sinó l'essència general que suggereix la muntanya. Pels quals vulguin conèixer més sobre el making of de 'Montserrat 360º', l'equip ha penjat un vídeo a Youtube.

Veient el color de l´univers

Els científics han vis el color real d'un planeta no pertanyent al Sistema Solar, concretament de l´exoplaneta HD 189733b, que es troba a 63 anys llum de la Terra i té un color blau cobalt profund segons els experts i compta amb furioses tempestes de pluja i vents de vidre de gran velocitat. Ha estat possible gràcies a les observacions del Hubble. Els científics pensen que HD 189733b és un Júpiter calent, un planeta gegant de gas que orbita molt prop del seu estel. El mesurament del seu color és una veritable novetat. En 2007, el Telescopi Espacial Spitzer va ajudar als científics mapear les condicions climàtiques d'aquest planeta. És difícil saber què causa el color de l'atmosfera d'un planeta, fins i tot als planetes del sistema solar han assenyalat els investigadors, però s´està fent camí. 

Nova plataforma d´Uptodowm

Uptodown.com, igual que fabricants o portals, ha anunciat el llançament de la seva nova plataforma de descàrrega d'aplicacions accessible per a mòbils Android o iPhone, més enllà de les pròpies d'Apple i Google. La plataforma Uptodown neix amb 2.500 programes que abasten categories relacionades com oci i entreteniment, productivitat, ofimàtica mòbil turisme, mapes, comparadors de preus, multimèdia, etc. És una nova plataforma al mercat que trenca el monopoli de Google Play i App Store, i és la primera independent que permet fer-ho des del navegador web del smartphone sense necessitat d'instal•lar gens en el dispositiu. Tan sol cal obrir el navegador, anar a la pàgina i clickar a les aplicacions que es desitgi descarregar. La tenda d'aplicacions permetrà als desenvolupadors d´apps independents o grans companyies comptar amb una nova plataforma i sense cap tipus de censura. Això ofereix una garantia als desenvolupadors. 

Mor Douglas Engelbart

Ha mort un dels grans de la informàtica, sense el qual estaríem entre una informàtica molt diferent, Douglas Engelbart. Aquest home és el pare del ratolí modern. Va ser amb Bill English, un dels inventors i va revolucionar la informàtica. El ratolí és el més conegut dels invents d´Engelbart, però no va ser l'únic invent. Entre altres coses va estar en els primers passos del desenvolupament de les interfaces GUI, tal com les coneixem ara, cosa que permetrà una interactuació molt senzilla i seleccionar els elements de la pantalles. Engelbart també va fer la primera videoconferència de la història.

Atapuerca serà seu del Congrès de Ciències Prehistòriques

La Serra d'Atapuerca s'obrirà el setembre vinent durant el Congrés Mundial de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques, que es farà a l´estat després de 60 anys. Els organitzadors esperen que assisteixin milers de científics, arqueòlegs i historiadors de tot el món. Atapuerca és un llibre obert de l'evolució humana a Europa Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga, codirectors del Projecte Atapuerca, van avançar que pretenen que els investigadors i científics internacionals coneguin de primera mà alguns dels secrets de l'enclavament. Ja s'ha iniciat la campanya estival d'excavacions a Atapuerca, i una part dels treballs estarà centrat a deixar els nivells excavats exposats i a recopilar tota la informació obtinguda en els jaciments des de 1993 per publicar els avanços abans del congrés de 2014. El Congrés està organitzat des de 1932 per l'Associació Científica Internacional de Ciències prehistòriques i protohistòriques i s'ha dut a terme a Regne Unit, Noruega, Suïssa i Alemanya. A Espanya es va realitzar per única vegada en 1954. En els propers dies es treballarà en el jaciment 'Elefant', un lloc amb restes d'entre 1,2 i 1,3 milions d'anys. Arsuaga ha confiat que en uns anys Atapuerca serà el jaciment més productiu del món per a fòssils de 500.000 i 1.000.000 d'anys. Ha explicat que quan existeixin més mitjans s'avançarà en els treballs del jaciment de Galeria d'Estàtues, per aprofundir en les recerques neandertals.

Investigant l´Alzheimer

Enginyers informàtics de l'empresa espanyola Elecnor Deimos han desenvolupat un programa que processa les imatges preses pels satèl·lits des de l'espai i que també ajuda als metges a establir un mètode senzill per estudiar la malaltia d'Alzheimer. Segons han explicat, en treballar amb una imatge via satèl.lit, es necessita una forma d´extreure informació d'una part de la imatge, que queda en un pixel i que pot ser una zona tan gran com un camp o una carretera. Amb aquesta mateixa idea, els metges analitzen zones del cervell com l'hipocamp, l'atròfia del qual està relacionada amb l'Alzheimer. Aquesta nova eina està sent utilitzada per a la recerca de l'Alzheimer amb la dificultat de trobar una agulla en un paller, ja que has de trobar sentit a una tona de dades.

Videojocs per la ciència i la salut

Investigadors de l'Institut ai2 de la Universitat Politècnica de València han desenvolupat un sistema de realitat virtual per a la rehabilitació motora de pacients amb esclerosi múltiple, denominat Removiem. Els científics han aprofitat el potencial de les noves tecnologies, entre elles la KINECT empreada als videojocs per desenvolupar escenaris virtuals on els pacients afectats per aquesta patologia puguin desenvolupar els exercicis de rehabilitació en un entorn de motivació. Els malalts d'esclerosi múltiple tenen minvades les seves facultats motores, i aquesta investigació permet que els pacients s'integrin i puguin fer els seus exercicis i teràpies de forma més còmoda.