Les tres notícies més importants de l´any al camp de la ciència

Al llarg de l´any 2012 han estat moltes les notícies que podríem destacar en el camp de les ciències. Segurament  la troballa de la partícula del bosó de Higgs per part de científics del CERN treballant més de 6.000 científics a les ordres de Rolf Heuer, ha estat la notícia de l´any per la seva trascendència dins el camp de la física teòrica. L´arribada del Curiosity a Mart i les descobertes d´exoplanetes i galàxies llunyanes és també una de les supernotícies de l´any. La investigació del planeta vermell està sent portada amb molta prudència, però sens dubte és brutal: portar un giny científic a Mart, aterrar, mostra-nos imatges, recollir i analitzar en el terreny pols, roques, material, cerca materia orgànica, etc., és inversemblant. És un d´aquells fets històrics que han de passar als llibres de text per donar fe dels avenços de la humanitat no tan sols en el camp de l´espai, sinò en la recerca de sí mateix. Per últim a l´últim trimestre de l´any la recerca en la lluita contra la SIDA comença a trobar el camí amb la trobada de la mol.lècula culpable de propagar i obrir la porta que al virus de la sida per investigadores de l´IrsiCaixa, descobriment que pot ajudar a treballar sobre una nova família de fàrmacs per aturar l´expansió del virus. 

També aquest any és l´any de la reivindicació per la ciència i els investigadors. en l´any de les retallades, la constància de la pèrdua d´inversió a l´I+D+i, i la necessitat de molts científics d´haver de marxar a altres països i tancar projectes, és una notícia negativa però de gran impacte per nosaltres. A d´altres països també n´hi han retallades, però no com el cas espanyol, on sembla que la destinació de generacions serà marxar a l´estranger. Les paraules "Ja no crec que torni si no és jubilat o al taüd", són del bioquímic David López.

Posant colors al cervell

Diverses institucions participen en un projecte per conèixer com es comunica el cervell i així poder entendre millor el seu funcionament. El projecte es va iniciar el 2009 i es diu Human Connectome Project. Mercès a les tècniques de neuroimatge es pot transitar amb les fibres de sustància blanca en persones vives i no com fins ara només en estudis postmortem. D´aquesta forma es pot veure el patronatge de les connexions i alhora fer un mapa de les conexions neuronals del cervell humà i fa servir la tècnica de neuroimatge que permet estudiar la direcció en què les mol.lècules d´aigua es difonen al teixit cerebral. El tractament de les imatges permeten asignar un color a les fibres en funció de la direcció de la difusió: blava per les fibres de projecció vertical, vermell per les de projecció horitzontal i verde per les de projecció anteriors-posteriors.

Nanomàquines pels teixits musculars

Aquests dies enrera hem pogut saber que s´ha aconseguit sintetitzar un conjunt de milers de nanomàquines assemblades capaces de produïr un moviment de contracció coordinat d´uns 10 micròmetres, semblant al produït per les fibres musculars. El treball ha estat encapçalat per Nicolas Giuseppone, professor de la Universitat d´Estrasburg, proporciona una validació experimental d´una visió biomimètica que ha estat llargament analitzat i estudiat. Els resultats obtinguts podrien conduir al desenvolupament de nombroses aplicacions a la robòtica, la nanotecnologia per a la informació, la medicina per desenvolupar músculs artificials o el disseny de nous materials que incorporin nanomàquines. La naturalesa fabrica nombroses estructures bioquímiques complexes que es poden descriure com màquines moleculars. 

Instagram amb problemes

L´aplicació Instagram està amb certs problemes després de les polèmiques decisions que va prendre en relació a la política de privacitat. Malgrat que ha tornat marxa enrera i ha tornat a les polítiques de privacitat del 2010 deixant una porta oberta a la inclusió de publicitat als perfils d´usuaris de més de 13 anys, els usuaris no estan d´acord. Instagram va anunciar incloure publicitat per poder explotar comercialment les imatges dels usuaris. Els problemes que va crear i les protestes dels usuaris van portar a Kevin Systrom, fundador de la companyia a dir que es tractava d´una errada i tornar a les condicions d´utilització del 2010.

Els usuaris continuen enfadats i protestant fins el punt que un grup de fans d´Instagram ha presentat una demanda col.lectiva a San Francisco, acusant l´aplicació de no cumplir el contracte, assegurant que la companyia no té dret a incloure publicitat ara. La protesta és entre d´altres factors perquè si un usuari es dóna de baixa, perd els drets de les fotografies que havien compartit. Un altre front obert per Facebook, que és la propietària d´Instagram i que ja ha anunciat que s´enfrontarà a la demanda presentada. La rumorologia parla què milers d´usuaris estan activant el procés de sortir de l´aplicació.

Facebook planeja cobrar alguns serveis

La xarxa social Facebook està estudiant cobrar una tarifa d´un dólar per permetre als usuaris l´enviament de missatges privats a altres persones que no estiguin incloses en el grup d´amistats. Aquest plantejament és un servei que s´està probant en un grup reduït de particulars nordamericans. Segons la xarxa social, això permetrà connectar amb persones que s´han conegut de forma accidental o ocasional, però que poden tenir algun missatge important que dir-se. Alhora, segons Facebook, servirà aquesta taxa per fer una tasca de filtre per evitar els missatges automàtics no dessitjats o spam. Conclusió: primer, caramel; després, a pagar.

La Barcelona del segle passat

Publicat per l´editorial Alma, ha sortit el llibre "Curiosidades y anécdotas de la Barcelona antigua’, el primer llançament de la col.lecció Fotoalbum de l´editorial. Amb la pretensió d´allunyar-se de l´habitual mirada a la ciutat des del punt de vista arquitectònic i urbanístic, han volgut recollir part dels costums i hàbits dels barcelonins de finals del segle XIX i inicis del XX amenitzades amb un centenar de fotografies de l´època. Josep Pi que ha estat un dels coordinadors de l´obra, destaca que han trobat un grapat de curiositats realment impactants per aquells que no coneixen l´estil de vida finisecular. Des d´un concurs celebrat entre les botigues per escollir Miss Dependienta fins a un pas a nivell a la cruïlla dels carrers Aragó i Casanova o a un punt de venda de llet munyida a la Rambla. Els ha sobtat molt el negoci de la persona que treballava escrivint pels altres, fruït de l´analfabetisme de l´època i que ajudava a encarar documents públics com cartes d´amor. És un llibre doncs que ens porta a tractar des d´un altre punt de vista el canvi social económic, urbanístic i ideològic de Barcelona al llarg de finals de segle i començaments del segle XX.

Newsweek s´acomiada en format paper

Tal com ja havíem anunciat fa temps el diari Newsweek ha publicat la seva última edició impresa en paper. Coincidint amb el 80ª anniversari de la revista, es deixarà de vendre en format paper i passarà només a fer-se en format digital.  L´editora Tina Brawn, ja va informar a l´octubre que la publicació només es publicaria en format digital des de començaments del 2013, anomenant-se Global Newsweek. L´editora ha afirmat que la decisió té que veure amb la tendència pronunciada i continuada en què la majoria dels lectors afirmen passar-se al format digital i la publicitat ha perdut terreny en tot el camp dels mitjans de comunicació. Ja hem comentat en altres períodes que l´edició en paper és una matèria en tendència d´extinció. El fet que una publicació com Newsweek doni aquest pas és un símptoma clar i evident de cap a on caminen els mitjans. Arriba el format digital.

Arqueologia i tocadors

Ha estat inaugurada al Museu d´Arqueologia de Catalunya l´exposició Històries de tocador. La mostra, mitjançant una recopilació d´objectes i ambientacions, constata que la cura en l´aspecte i la higiene personal no és una qüestió contemporània, sinò que és innata a la presència de l´home, estant molt present a l´antiguetat. Teresa Carreras, que és la comissària de la mostra ha manifestat que homes i dones han tractat de millorar el seu aspecte, fent servir els materials que la natura ha posat al nostre abast amb cosmètics, olis perfumats, perruques, mascarilles, etc. L´exposició s´estructura en quatre punts temàtics: la cura del cos, cremes i perfums, el cabell i els últims retocs. L´espai ha estat dissenyat per l´escenògraf Ignasi Cristià amb un joc que retorna la bellesa i els cànons de l´època clàssica. Ens ensenya que cada cultura té el seu ideal de bellesa.

Investigació de cèl.lules del cor

Investigadors del Cedars-Sinaí Heart Institute han empreat un virus que han dissenyat per tenir un paper clau al desenvolupament embrionari i que ha estat capaç de generar impulsos elèctrics de forma espontània. Es reprogramen les cèl.lules normals del cor per transformar-les en rèpliques exactes de les cèl.lules del marcapasos especialitzades mitjançant la injecció d´un gen que té el nom de Tbx18. És un bon pas per corregir els batecs cardíacs irregulars de l´aparell que s´implanta. En transformar-se no es van poder distingir les cèl.lules pures de les cèl.lules replicades. Els científics directament van reprogramar cèl.lules del múscul cardíac a les replicades. Amb aquesta investigació s´aconsegueix avançar en la creació d´un marcapasos biològic.

L´App Gow, una de les millors app del 2012

La millor App de l´estat del 2012 sembla que té un guanyador, l´app Gow. Es tracta d´una app esportiva que controla els indicadors fisiològics de l´esportista mitjançant una samarreta intel.ligtent  i una plataforma. No és només una aplicació, sinò també un projecte amb textils intel.ligents com eina per analitzar els senyals fisiològics del cos humà. Mentre es fa esport, les samarretes mesuren el ritme cardíac, la velocitat i la tensió i personalitzen l´entrenament segons l´estat físic de l´esportista, podent consultar les seves dades a l´ordinador. És doncs també un sistema d´entrenament o de gestió esportiva i funciona com un entrenador personal virtual que guia les passes de l´usuari.

Descobert un nou planeta habitable

Científics de la Universitat de Hertfordshire han descobert un nou planeta que est troba a 12 anys llum del Sol en una zona amb condicions per habitar a l´Univers. Es tracta d´un planeta que orbita al voltant de l´estel Tau Ceti, estel que es pot veure des de la Terra sense telescopis. La troballa s´ha publicat a la revista Astronomy & Astrophysics, i dels cinc planetes que orbiten a Tau Ceti, un es troba en una zona ni massa calenta ni freda perquè l´aigua líquida es formi al planeta. James Jenkins és un dels científics de la investigació i indica que en ser Tau Centi propera, es podrà estudiar l´atmosfera dels planetes. Des de 1900 s´han descobert més de 800 planetes que orbiten estels més llunyans al Sol. Els experts indiquen que la majoria dels planetes trobats tenen altes masses, però no és el cas de Tau Ceti i el seu grup de planetes, factor que el fa ternir més possibilitats per estudiar l´habitabilitat.  

  

Troballa precolombina a Mèxic

A l´estat de Sonora a Mèxic han trobat un cementiri precolombí d´uns 1.000 anys d´antiguetat. Es tracta de 25 enterraments humans, 13 dels quals tenen deformació del crani i mutilacions dentàries. Són pràctiques culturals típiques dels grups precolombins del sud de Sinaloa. La deformació craneal es feia servir per diferenciar els grups socials o per finalitats rituals i les mutilacions a les dents com un símbol de trànsit de la pubertat. Només un cos és d´una dona i la resta són homes. Els cossos en general són de nens d´entre 5 mesos i 16 anys i es creu que es tracta de morts per males pràctiques en aplicar la deformació cranial. L´arqueòloga en cap, Cristina García, creu que l´assentament és dels antics indígenes pimas, que és un grup cultural de la regió però on els seus descendents van transitar cap a la zona de Sonora, on entrarien en contacte amb grups de Mesoamèrica.

Cercant vida al passat

Científics anglesos van començar a cercar microorganismes vius al llac subglacial Ellsworth a l´Antàrtida Occidental, llac que està aïllat des de fa 500.000 anys sota una gruixuda capa de gel. És un dels molts llacs de l´Antàrtida que, en estar per sota de la capa de gel, manté l´aigua en estat líquid mercès a l´escalfor de les roques que es situen a sota del llac. Els científics creuen poder trobar microorganismes que hagin pogut adaptar-se a aquestes condicions. Els biòlegs han començat a perforar el gel i obrir un canal per arribar a l´aigua. Quan arribin a ella, només tindran 24 hores per prendre mostres d´aigua i sediments abans que el gel comenci un altre cop a refer-se. Les condicions són de foscor total, una pressió enorme i fent servir processos químics per proporcionar energia als seus processos biològics.

Jürgen Habermas rep el Premi Heine

El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas ha rebut el Premi Heine a la ciutat de Düsseldorf, atorgat cada dos anyus en memòrica del poeta Heinrich Heine, per la totalitat de la seva obra. Ha estat guardonat i qualificat pel jurat com un dels pensadors actuals més importants d´arreu del món. El filòsof, segons el jurat, ha defensat de forma continuada la cultura democràtica i el debat polític. Jürgen Habermas és conegut pels seus treballs a filosofia pràctica, ètica, filosofia política i dret. Conegut per la seva activitat, la seva obra s´ha traduït en més de trenta llengües i estudiada a tot el món. És membre de l´Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria crítica i ha aportat la construcció teòrica de la democràcia deliberativa i l´acció comunicativa.

Acord entre Google i la premsa de Bèlgica

Ja es porta temps parlant del cànon que exigeix la premsa i els mitjans escrits digitals a Google per publicar i editar les seves notícies a Internet. Google va anunciar fa uns dies que acabava d´arribar a un acord amb els editors de premsa i societats d´autor a Bèlgica després de sis anys de litigi per publicar els enllaços d´articles a la seva premsa. El director de la compnyia a Bèlgica, Thierry Geerts, ha declarat estar content de l´acord després de la demanda interposada al buscador. A la demanda, l´empresa que representa als mitjans acusava a Google de publicar de forma il.legal els continguts de les edicions digitals dels diaris. Els tribunals belgues havien condemnat Google per considerar contrària aquesta pràctica a la llei. L´acord, que no ha concretat en detall, va per la línia de deixar de costat les queixes i les interpretacions legals de la norma per emprendre accions de col.laboració, missatge que amb aquest acord, vol també transmetre a altres països en què el debat sobre aquesta matèria es ben viu.

Accident a la Lluna

La NASA planteja provocar un accident de dues petites sondes científiques a la LLuna la propera setmana després d´un any d´exploració per sota de la superfície del satèl.lit. Els científics han pogut conèixer l´estructura interna i al composició de la Lluna i ja les estan orbitant per provocar l´impacte en una muntanya propera al pol lunar. Com tenen poc combustible, no poden fer més missions científiques. Mercès al seu treball s´ha generat un mapa de millor resolució d´un camp magnètic de la Lluna i permet entendre perquè i com es va formar la Terra.

Investigació contra el càncer

Científics del Centre d´Investigació del Càncer de Salamanca i d´universitats de Sudamèrica, estan investigant com obtenir antitumorals de productes naturals, en concret de les microalgues. Els investigadors tracten així d´identificar noves biomolècules per lluitar contra el càncer mitjançant projectes conjunts. El sotsdirector del Centre, Anastasio Pandiella ha assegurat que els treballs conjunts amb els països sudamericans, com Costa Rica, Brasil, Xile o Perú, no cerquen competir amb amèrica sinó sumar per lluitar de forma conjunta contra el càncer. Aquestes manifestacions s´han fet a la trobada que es fa a Salamanca de Fronteres de la ciència i que a més de la Universitat de Salamanca organitza la Fundació de Suport a la Investigació científica de l´Estat de Sao Paulo.

Troballes a El Soplao

Investigadors dels departaments d´Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, del Museu Geominer de l´Institut Geològic i Miner d´Espanya, del Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC i de la Universitat de Kansas, han trobat l´evidència de camuflatge en insectes més antiga en una peça d´àmbar trobat al iaciment de El Soplao, el més ric de l´era Mesozoica a Europa. La troballa ha estat batejada amb "la crisopa al.lucinant de Diògenes" per ser un fòssil semblant a les actuals crisopes verdes i emprear les deixalles com a material de camuflatge. L´insecte trobat és una larva depredadora de quatre milímetres de llargada i va viure fa uns 110 milions d´anys. Segons els investigadors, la troballa demostra que el comportament del camuflatge i les seves adaptacions morfològiques van aparèixer de forma molt primerenca als insectes.

Origens del Sistema Solar

Un equip d´astrònoms ha descobert un estel infantil al voltant del qual es pot observar un disc de rotació que permet crear el seu propi sistema de planetes. L´estudi ha estat publicat a la revista Nature. La troballa ajudarà a conéixer millor com es va formar el Sistema solar, ja que aquest protoestel té tots els elements d´un sistema igual en procés segons els científics de l´Observatori Nacional d´Astronomia de Charlottesville. Malgrat que la seva massa és un 20% de la del Sol, desprèn el triple d´energia. L´astre ha estat denominat L1527 i és la més jove que permet observar la teconologia actual. La presència del disc significa que tot el material que envolta l´estel que és una densa capa de pols i gasos, està a la seva òrbita de la mateixa forma que giren els nostres planetes al voltant del sol.

Un nou especimen de dinosaure trobat a un museu

El biòleg Sterling Nesbitt de la Universitat de Washington és el científic principal d´un estudi d´uns ossos trobats al Museu d´Història Natural de Londres i al Museu Sudafricà de Ciutat del Cap. Els fòssils pertanyen a un reptil que va viure al Triàsic mig uns 15 milions d´anys abans que l´eoraptor i l´hererasauri, els dinosaures més primitius de finals del Triàsic, fa 225 milions d´anys. Aquest nou dinosaure era tan gran com un gos labrador, caminava recte amb un metre d´alçada i una cúa de més de metre i mig i amb un pes aproximat d´uns 20 a 60 kilograms. Tenia gran quantitat de cèl.lules òssies i vasos sanguinis, la qual cosa indica un creixement ràpid.  

Impactants imatges de la nit al nostre planeta

Una de les imatges més conegudes del nostre planeta des de l´espai es va fer el desembre del 1972 quan l´Apollo XVII viatjava cap a la Lluna. Llavors la imatge era d´una gran bellesa, una esfera amb la sorra del Sahara il.luminada, la blancor de l´Antàrtida i el blau dels oceans. Avui en dia, quaranta anys després d´aquella imatge, molts satèl.lits estan equipats per veure el planeta de dia. Però un nou sensor al satèl.lit Suomi, un projecte de la NASA i la NOAA (Administració nacional d´Oceà i Atmosfera) ha pogut facultar l´observació de l´atmosfera i la superfície de la Terra a la nit. Les imatges mostren la bellesa del planeta i la il.luminació de les zones de prèsencia humana amb un detall i qualitat sense precedents.

Projecte Genogràfic de National Geographic

El Projecte Genogràfic és un projecte de la National Geographic que porta uns quants anys ja d´investigació que fa servir l´ADN per fer la història de la migració humana. Mitjançant la recopilació de dades en set anys, estudia el passat de la humanitat, el seu viatge per la Terra al llarg dels últims 60.000 anys. A la seva primera fase va comptar amb la participació de més mig milió de persones d´uns 130 països. En aquesta segona fase que ara comença espera comptar amb més gent i aprofita ja la tecnologia genètica per explorar i documentar la migració humana. Aquesta nofa se del projecte, Geno 2.0, examinarà una col.lecció de prop de 150.000 identificadors d´ADN que ofereix informació de tot el genoma humà.

Noves modes femenines

Que els tacons i sabates d´agulla són un patiment per les dones, ja és un tema conegut. Que també és veritat que les vendes d´aquestes sabates són grans, també. Tenen un misteriós imant que fa que agradin al sector femení -en general-, i se senten atretes per aquest model de sabates. Els homes, ho hem de reconéixer, sentim una atracció fatal quan sentim o veiem una dona amb els seus tacons. Per tant sigui per un tema de sexualitat o per altre tipus de tendència, la qüestió és que les sabates d´agulla són part de la nostra cultura. Com portar-les són font de patiment, s´ha imposat una nova moda per suportar els alts tacons que imposa el cànon de bellesa: l´extirpació i amputació del dit menovell (el dit petit). Amb la finalitat que no estrenyi gaire la sabata el peu, l´opció d´amputació o escurçar-se el dit està de moda segons diversos membres de l´associació americana de podologia mèdica està posant a sobre la taula. Anem en compte!, que no sabem on arribarem.

App´s de profit pels universitaris

La Universitat de Valladolid http://www.uva.es/portal/paginas/portada  ha llençat una aplicació que permet als professors i alumnes comunicar-se mitjançant dispositius mòbils en temps real. L´App se´n diu App Pizarra. En la presentació de l´aplicació,, la vicerectora de la  Universitat, Rocío Anguita, ha manifestat que en un món molt tecnològic, s´ha de parlar el llenguatge dels estudiants. L´App ofereix a l´alumne una pissarra per cadascuna de les assignatures en què estigui matriculat i pot rebre comunicacions per qualsevol professor vinculat a l´assignatura i la pot rebre a qualsevol lloc.

Tresor de l´Odissey

Finalment podrem veure el tresor de l´Odissey. El Museu Nacional d´Arqueologia Subaquàtica (ARQUA) de Cartagena, acollirà el tresor de la nao Nuestra Señora de las Mercedes. Aquesta col.lecció, que ha costat un llarg procés judicial amb els propietaris de l´Odissey, consta de més de mig milió de monedes (212 d´or, unes 300.00 d´argent i unes 265.000 de metall argent) i pertanyen a l´època de Carlos III i de Carlos IV. Van ser peces encunyades als vireinats de Lima, Potosí, Popayán i Santiago de Xile. El Ministeri ja ha anunciat mostres itinerants i préstecs per altres museus i exposicions a partir del segon semestre del 2013.

Uptodown

Uptodown, amb un catàleg de més de 20.000 aplicacions és el segon més gran portal de descàrregues legals del món hispà, per darrera de Softonic. Està present en set idiomes i té personal propi a països com usa i la Xina. Aspira a ser el ter més gran grup de descàrregues. Uptodowm.com va néixer fa nou anys a la Universitat de Màlaga. Ordenar la informació és un dels grans factors de i valors de la companyia que ajuda als desenvolupadors que financien el portal. Malgrat el seu èxit, confirmen que a l´estat espanyol s´ataca als models de negoci innovadors, a l´inrevés que a d´altres països del món. 

Sónar 2013

Al Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art Sónar 2013, http://www.sonar.es/es/pg/tickets , s´està preparant una festassa. I és el motiu la celebració del 20º anniversari d´aquest prestigiós festival alternatiu. Es preparen més de 300 activitats a 21 escenaris i 5 festivals a 5 ciutats diferents:  Reykjavik, Ciudad del Cabo, Tokio, Sao Paulo i Barcelona. Els grups mítics i històrics Kraftwerk -amb un espectacle en 3D que es podrà seguir amb ulleres tridimensionals- i Pet Shop Boys -amb la publicació del seu àlbum Elysium- també hi participaran. A més de la presència del grup de moda a nivell de hits electrònics, Two Door Cinema Club, a Barcelona, també destaca el directe de Hot Natured, i la col.laboració especial de Lindstrom & Todd Terje. Estaran també Vatican Shadow, Bradien+Eduard Escoffet i Fantastic Mr Fox (a Barcelona, del 13 al 15 de juny).

Ja que es celebra aquest 20º anniversari, el Sónar ha fet públiques totes les dates i ciutats dels seus cinf festivals perquè sigui una celebració global.

La Barcelona subterrània

Mireia Valls ens porta el llibre "La Barcelona subterrània" en què ens envia a travès d´un viatge per sota dels carrers, pels col.lectors, pel clavegueram , per les coves i galeries d´aquesta gran ciutat que es diu Barcelona. Emprenent un viatge pel subsòl de la ciutat, ens duu d´un lloc a un altre. Per presentar el llibre, Valls va escollir a un dels punts d´aquesta aventura, la claveguera que recorre els carrers Carders i Corders i la plaça Marcús, al costat de Santa Caterina i que segueix el tram de la Via Augusta romana. Les ciutats també existeixen per sota dels seus carrers. I Barcelona, bella per dalt, també ho és i molt d´interessant per sota.

Investigant sobre la cèl.lula mare

La Universitat Internacional de Catalunya ha patentat el mètode d´extracció de la cèl.lula mare adulta dels queixals i que és capaç de regenerar ossos i neurones. Els científics de la Universitat de Catalunya han aconseguit aillar una cèl.lula mare extreta del queixal i que pot regenerar teixits ossis, hepàtics i neuronals. La investigació ha estat liderada pel doctor Maher Atari i dirigida per Lluís Giner i publicada a la revista Journal of Cell Science http://jcs.biologists.org/. El centre ha patental el mètode d´extracció que té un alt potencial terapèutic en l´àmbit clínic. L´equip ha fet servir el tercer queixal (del seny), ja que és l´últim que es desenvolupa als humans i està en fase més primerenca de desenvolupament i per tant pot oferir una quantitat òptima de teixit de pulpa dental per a l´aïllament de les cèl.lules mare adultes.

Innovacions a Google Maps

Google Maps s´actualitza amb una nova funcionalitat que mostra un mapa interior dels edificis, concretament de més de 10.000 edificis al món, entre ells aeroports, universitats, museus i centres comercials. De moment correspon a 9 països -Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Japó, Anglaterra, Nordamerica, Suècia i Suïssa, malgrat és segur s´extengui a més edificis i estats. L´aplicació es diu Indoor Maps, que fins i tot destaca planta a planta on es situen els ascensors o les sortides d´emergència. Per accedir als mapes només s´ha de fer zoom a l´edifici que estigui en pantalla, restant les rutes i guies marcades a l´interior dels edificis. De moment, només està a Android.

Avenços a la investigació cel.lular

Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra han descobert com les cèl.lules es protegeixen davant les agressions ambientals. S´han descobert que davant l´agressió externa adopten una estratègia en què resten en mode stand by i no continuen la seva tasca de creixement fins que ha passat l´acció dels agents externs. Una errada d´aquest mecanisme afavoreix l´acumulació de mutacions a l´ADN i fer que les cèl.lules sanes  es converteixin en cancerígenes i, al contrari, pot estimular el mecanisme que frena la multiplicació d´aquestes cèl.lules fa preveure que es pugui desenvolupar medicaments contra el càncer. L´equip d´investigadors s´ha especialitzat a estudiar com les cèl.lules detecten i responen a canvis de l´entorn. Ja se savia que en situacions d´agressió, els gtens produeixen proteïnes que defensen la cèl.lula. Segons els resultats aconseguits i presentats a la revista Nature, la resposta està en la fabricació d´una proteïna -anomenada Hog1-, que s´activa en situacions d´estrès cel.lular. En situacions de conflicte, aquesta proteïna interactua amb una altra, anomenada Mrc1 que regula la multiplicació cel.lular i aturar el procés de còpia d´ADN.

Investigacions sobre la grip

Un equip d´investigació dirigit per Jaime Martín Benito del Departament d´estructura de Macromol.lècules i Juan Orytín de Biologia Molecular del Centre Nacional de Biotecnologia ha aconseguit apropar-se a definir l´estructura del cor del virus de la grip. El cor del virus té vuit segments d´ARN que componen el seu codi genètic. Diverses proteïnes associades són les encarregades de la replicació del virus i fer nous que ajuden a escampar la grip. El treball de l´equip investigador, amb més de 10 anys de feina, ha estat revelar l´estructura tridimensional en doble hèlix i descrirure com és la interacció entre ARN, proteïnes i polimerasa a l´interior de la seva maquinària. El treball, de gran importància, ha estat publicat a Science Express.

Tendències a les xarxes socials

N´hi han xarxes socials que estan promovent contactes d´ordre personal, com per exemple Meetup. És una xarxa social dissenyada per facilitar la localització d´altres interessades en els mateixos temes i que visquin a prop.  Es tracta de veure´s, de comunicar-se, reunint grups de persones que es trobin i vulguin compartir les seves experiències sobre un tema. Té com a característica l´organització per interessos, el què serveix alhora per compartir informació i guanyar experiència. A Meetup no n´hi han restriccions per proposar una trobada ni tampoc per tipus de tema i l´objectiu és només conversar, incrementar la formació o fer negocis. Altres webs promouen altres contextos :trobar parella o amics, com Match o només trobar-se per fer amistat, negoci o guanyar calers com meetin.org. Són altres formes de conèixer gent, d´establir una relació personal o professional i té l´aventatge de saber primer que n´hi ha un interès.

Nova descoberta a l´univers

Un equip d´astrònoms ha descobert un nou planeta que ha sorprès pel seu tamany, ja que està considerat un planeta gegant. Té un diàmetre 10 vegades més gran que el planeta Júpiter. Està al voltant de l´estel Kappa Andromedae, a uns 170 anys llum de la Terra, i per aquest motiu se l´ha anomenat Kappa Andromedae b. L´observació s´ha fet de forma directa, observació que s´ha fet molt poques vegades. Està ubicat a una distància del seu estel semblant a la distància del planeta Neptú respecte al Sol. Al marge del seu tamany, l´altre característica destacada és el seu pes: té una massa 12,8 vegades més gran que Júpiter, el més pesat dels del Sistema solar. Aquest factor, ha fet que els astrònoms estiguin encara dubtant si realment el nou planeta és tal o més bé es tractaria d´un estel marró de massa inferior. Per explicar-ho breument, els models de referència planetària diu que el nou planeta està una mica per sota de la capacitat de generar energia per fusió, cosa que el situaria i faria considerar com un estel nan marró en lloc d´un planeta. Els planetes massius irradien escalfor de la seva pròpia formació (Júpiter, per exemple, ho fa en un volum de dues vegades l´energia que rep del sol). Si l´objecte és massiu,  és capaç de generar energia internament fusionant una forma pesada d´hidrògen anomenat deuteri.

Badalls fetals

Curioses han estat les imatges que hem vist aquests dies arrel de la investigació de les Universitats de Durham i de Lancaster que han portat a terme l´estudi dels fetus i descobrir que aquests també poden badallar. Els científics van fer servir exploracions en 4 dimensions de 15 fetus sans a les últimes setmanes de gestació. Després d´uns quants escànners han distingit el que era un badall d´una obertura de boca normal, basant-se en la durada de l´obertura bucal. Interpreten a partir de l´estudi que més de la meïtat de les obertures bucals són en realitat badalls, arribant a contabilitzar sis a l´hora. A més van descobrir que a partir dels 7 mesos de gestació, aquestes obertures, siguin badalls o normals, van minvant de forma clara.  L´estudi ha estat publicat a la revista "PloS ONE".

Cors cibernètics

Una nova investigació ha pogut desenvolupar un nou robot biològic a partir de cél.lules del cor de rates i materials sintètics. Per crear el cos del robot, l´equip d´investigació va fer servir una impresora 3D que crea objectes sòlids establint les successives capes de materials suaus que es fonen i endureixen. Les cèl.lules del cor van poder aconseguir-se a partir de bocins i fragments de cor de rates que es van anar afegint al cos del robot. Al cap de pocs dies van començar a bategar i els robots van començar a moure´s. Ara per ara el robot biològic ha de submergir-se en un fluïd ric en nutrients per mantenir viu el cor, però en un futur podia viure amb un sistema vascular igual que els humans. Amb aquesta fusió de material sintètic i material orgànic natural, els científics esperen donar a aquests robots, capacitats biològiques, cosa que avui per avui no tenen els robots purament mecànics. Els investigadors diuen que no n´hi ha límit en els usos potencials d´aquest descobriment. Ja abans havien treballat creant una medusa artificial. De mica en mica..., el futur està aquí.

Investigadors fan caminar a un gos paralític

Investigadors de la Universitat de Cambridge han fet proves amb un gos, Jasper, que tenia parlítiques les extremitats posteriors, raó per la qual havia d´arrossegar-se i ser ajudat. Els científics, després d´injectar a la seva medul.la espinal un cultiu de cél.lules procedents de mol.lècules del seu musell, han pogut sis mesos més tard aconseguir que el gos mogués amb agilitat les potes del darrere. Els resultats han estat publicats a la revista Neurology Journal Brain. Per l´ocasió es van agafar 34 gossos en aquest estat, i 23 d´ells van poder gaudir d´una milloria evident. Aquesta investigació dóna il.lusió i esperança als humans, malgrat que la tècnica trigarà a aplicar-se als lesionats medul.lars.

Dinosaures a Sòria

Un poble de Sòria d´uns 50 habitants, Fuentes de Magaña, ha presentat una rèplica d´un dinosaure, considerada la més gran del món i que representa un apatosaure. L´alcalde de Fuentes de Magaña, Dionisio Martínez, va fer aquesta actuació per col.laborar en el turisme paleontòlogic, ja que la comarca a què pertany el poble, Tierras Alatas, és una zona on es conserva una de les millors col.leccions d´icnites -petjades de dinosaure- de l´estat espanyol. La maqueta de l´apatosaure, dinosaure que va viure als finals del Juràsic, s´ubica al jaciment d´icnites de Miraflores, on n´hi han petjades de fins a 120 cm. de llargada. La maqueta, amb una cúa de 19 metres, ha tingut un cost econòmic de 59.000 euros.

La vida als oceans

Segons una investigació internacional en què ha col.laborat el CSIC, els oceans estan plens d´una biodiversitat molt extensa. Sembla ser que la xifra d´espècies diferents es mouria al voltant de les 980.000 espècies. Així ho han afirmat uns 270 taxòmans d´arreu del món en un estudi que mostra les seves conclusions a la revista Current Biology, estadística que ha sorgit de l´experiència de cada especialista i de les seves estimacions. Segons Xavier Turon, del Centre del CSIC a Blanes, coneixem al voltant d´una tercera part de les espècies. Malgrat que no existeix una xifra màgica, es creu que el nombre d´espècies que habiten la superfície terrestre, podria ser 10 vegades superior a la biodiversitat del món oceànic.

Call of Duty Black Ops 2

Poques vegades en aquest blog fem referència a qüestions alienes a temes científics, d´investigació, de l´univers o de salut. Però de tant en tant és interessant entrar en altres terrenys, també molt interessants per un elevat nombre de persones. És el cas avui d´un dels millors videojocs dels últims anys: Call of Duty. I ho fem amb motiu del llançament del Call of Duty Black Ops 2, l´última entrega del videojoc, desenvolupat per Treyarch. Call of Duty és una sèrie de videojocs en primera persona, d´estil bèlic i creada per Ben Chichoski. La sèrie està ambientada en la Segona Guerra Mundial amb personatges i combats que transcorren al llarg del conflicte bèlic. A les diverses actualitzacions ja s´han posicionat en ambientacions contemporànies i fictícies. Amb Call of Duty Black Ops 2 torna a la guerra freda, amb novetats en el tractament de la història, en el mode multijugagor, una ambientació futurista i més opcions al mode zombi.

Felicitats per tots els jugadors de Xbox 360, PlayStation 3 i PC, amb aquest fenomen de masses. I.. a jugar!.

La ciència al rescat

El neurocientífic Adrian Owen ha estat el protagonista d´un programa a la BBC en relació a la feina que està portant a terme amb el seu equip. El seu treball ja és famós des del 2010. Ara ha tornat a sortir als mitjans mercès al treball que està fent amb Scott Routley. Scott va patir un gran accident de cotxe fa més de 10 anys quan es va estavellar contra un altre vehicle. L´accident va ser fatídic i va propiciar que restés en estat vegetatiu, conectat a una màquina que escaneja els seu ritme vital, postrat a un llit d´un hospital d´Ontario al Canadà. No pot parlar ni reaccionar davant cap estímul. Però mercès al treball del doctor Owen, s´ha captat que sent el que passa al seu voltant. Amb l´escanner han vist la seva activitat cerebral i ha estat possible establir comunicació amb ell, mitjançant el seu pensament. El patró de l´activitat cerebral demostra que està contestant a les preguntes que li fan. Per llegir la ment dels pacients, Owen fa servir la imatge per ressonància magnètica funcional (fMRI), procediment que permet mostrar imatges de les regions cerebrals on s´executen les tasques; així permet detectar la consciència que queda en alguns pacients per obrir canals de comunicació.

Aposta per vida a Mart

Segons ha manifestat Jim Adams, nomenat subdirector de Tecnologia de la NASA, la capacitat d´explorar està escrita als nostres gens i al destí del ser humà, que és anar més enllà. Ha participat en més de 25 missions espacials i creu que el millor arribarà. Un dels seus principals objectius és enviar sers humans a Mart. Però aquest ambiciós professional també va més enllà ja que segons ha explicat, el propòsit final d´aquests viatges és poder respondre a algunes de les preguntes fonamentals sobre l´origen i final del nostre planeta i veure si estem sols a l´univers o no. Estan convençuts a la NASA que la causa de l´existència del metà al planeta vermell passa per l´existència de vida que produeix i el genera. Altres propòsits de la NASA són enviar un submarí a la lluna Europa de Júpiter i aterrar en un asteroide. Però de moment allò que també els està excitant i molt, és que la sonda Voyager, que porta ja ni més ni menys que 35 anys a l´espai, ha arribat ja al límit del Sistema Solar, allà on les baixes pressions són com a la resta de la galàxia. Màxima emoció pel que n´hi haurà...

14 de novembre, Dia Mundial de la Diabetis

El 14 de novembre es celebra cada any el dia mundial de la diabetis. Serveix per generar arreu del món, una més gran conciència del problema i conseqüències d´aquesta malaltia, malaltia que està augmentant de forma exponencial la seva presència arreu. No només s´incrementa, sinò que s´ha incremetat també la taxa de mortalitat. Aquest dia es celebra per iniciativa de la Federació Internacional de la Diabetis i l ´OMS, i es fa justament el 14 de novembre per commermorar l´aniversari del naixement de Frederick Banting, que juntament amb Charles Best, va descobrir el 1922 la insulina, hormona que permet tractar als diabètics i salvar-los la vida. L´OMS estima que en al món n´hi han 346 milions de persones amb diabetis i es calcula que al 2030 s´haurà duplicat.

Setmana de la Ciència

Com a tots els anys, el mes de novembre es celebra la Setmana de la Ciència arreu de l´estat espanyol. És un gran aconteixement a nivell de comunicació social de la ciència i la tecnologia. Passa en un moment en què tota la comunitat científica està molt indignada pels efectes de les retallades sobre el sector de ciència i investigació. Malgrat això, amb la voluntat de fer arribar al públic el món científic, museus, universitats, centres d´investigació, parcs tecnològics i empreses, organitzen exposicions, cursos, visites, tallers, taules rodones, conferències amb aquest objectiu per apropar als ciutadans els aspectes més importants i més desconeguts de la ciència. A Madrid per exemple des del 5 fins al 18 de novembre i a Barcelona del 17 al 25 de novembre. Els temes centrals de l'edició d'enguany són l'energia sostenible, la neurociència i l'envelliment actiu amb motiu de la celebració, aquest 2012, de l'Any Internacional de l'Energia Sostenible. Continuarem parlant.

Proves amb la vacuna de la malària

Primers problemes per la vacuna que prova l´espanyol Pedro Alonso contra la malària a Mozambique. Els resultats d´aquests anys feien tenir esperances i es confiava que la vacuna desenvolupada per l´empresa GlaxoSmithKline (GSK), fos la per frenar les prop de 700.000 morts a l´any que pateix l´Àfrica per aquest paràsit. Els resultats parcials de l´assaig clínic que és primordial perquè l´OMS decideixi si el fàrmac pot ser aprobat i fer-se servir a gran escala, només ha aconseguit reduïr el risc de contraure la malaltia en un 31%, després de ser provada en 6.537 nounats d´entre sis i dotze setmanes de vida. Aquets resultats estan lluny del que s´esperava i són realment pobres si es comparen amb els obtinguts a l´assaig clínic anterior, assaig que es va fer amb nens d´entre 5 i 17 mesos, eficàcia que llavors va pujar fins al 50 %. Malgrat tot està lluny del 90 % d´èxit que tenen vacunes contra el tetanus o el xarampió. L´epidemiòleg Pedro Alonso, un dels pares de la vacuna ha reconegut certa decepció. Malgrat tot ha manifestat que continuaran investigant per resoldre totes les preguntes i dubtes generades a partir dels resultats.

Molta sort Pedro! Això sí que és important.

La fi dels maies

Un equip d´investigadors han dut a terme un estudi que ha estat publicat a la revista Science, que els canvis climàtics -en aquest cas una brutal sequera- van propiciar el declivi d´una  de les civilitzacions més extraordinàries, la cultura maia. La fi d´aquesta civilització ha estat de sempre un enorme misteri. El seu imperi, amb un cicle clau des de l´any 300 fins l´any 1000, es va estendre pel territori que avui ocupen Guatemala, Honduras, El Salvador i Belice. Segons l´estudi relacionat, un episodi de sequera que es va allargar uns 100 anys, va propiciar la fragmentació social i el col.lapse polític. La investigació ha pres com a punt de partida de l´estudi les estalagmite4s de 2000 anys d´antiguetat de la cova de Yok Balum a Belice. Mesurant els isòtops d´oxígen que es troba a les estalagmites i que viatgen amb la pluja, reflexen les precipitacions que van caure a la superfície terrestre. Amb lògica els períodes de pluja correspon als cicles expansius de la civilització, amb gran producció agrícola i demogràfica. El posterior període de sequera va ser l´inici de la fi dels maies, sobretot als anys 1020 i 1100. L´estudi l´han complementat amb observacions realitzades amb satèl.lits de la NASA i que va concloure que el polen dels arbres va anar desapareixent en el període de declivi i va ser substituït per polen de males herbes, i la desforestació va propiciar un increment de la temperatura a la regió d´uns sis graus, cosa que va afectar a al qualitat de les terres i canviant els patrons de pluja.

Veure a més http://www.slideshare.net/Rosa_Lara/los-mayas-breve-historia , o http://www.historialuniversal.com/2010/10/civilizacion-cultura-maya.html .

Les armes dels primers humans

Nous descobriments a la costa de Sudàfrica permeten als investigadors concloure que fa 71.000 anys els nostres avantpassats ja eren capaços de construir i afilar projectils per caçar animals o matar els seus enemics. Aquesta troballa comporta l´existència d´un patró de comportament complex en homínids anterior al que es pensava fins ara. Les armes descobertes són llargues i fines fulles de pedra amb les que es tallaven esquerdes en pedra i ossos que servien de suport per a projectils que podien convertir-se en armes mortíferes i ser llançats a una distància considerable amb un arc primitiu, element que va suposar un avanç significatiu sobre la caça amb llances. Tot això demostra que els primers humans moderns van evolucionar en aquesta localitat costanera i mostra a Àfrica com a bressol de la nostra espècie. Els investigadors assenyalen que la complexitat tecnològica d´aquests homínids va ser la clau de la seva dominació sobre les altres espècies, aconseguint una capacitat de comportament cooperatiu molt gran.

Desapareix Messenger

Microsoft http://www.microsoft.com/es-es/ farà realitat allò que és un rumor des de fa mesos: Messenger http://messenger.es/ , tanca. La resposta davant la força i potència amb què WhatsApp ha entrat a la vida de milions d´usuaris, ha estat abandonar al llarg del primer trimestre del 2013 Messenger i substituir aquesta antiga i història plataforma per l´Skype. Els usuaris de Windows i Mac ja estan en disposició d´identificar-se i fusionar els seus comtes. És l´aposta per tenir una missatgeria multiplataforma. Skype és la plataforma de videotrucades que emprea Facebook, empresa que també és participada per Microsoft. Messenger ha estat un programa de missatgeria instantània que va ser creat el 1999 dissenyat per sistemas de Windows i després en Mac. A partir del 2006 va ser anomenat dins d´una cadena de canvis Windows Live Messenger i han estat milions les hores i missatges al món que han tingut aquesta plataforma com a referència de comunicació.