Cercant un món

Les Superterres són planetes prou petits per tenir una composició com la Terra. El planeta HD 85512 b, posseix 3,6 masses terrestres i orbita al voltant de Gliese 370 (HD 85512), un estel una mica més petit que el Sol a 35 anys llum de distància. Es situa al límit de la franja d´habilitat de l´astre i això vol dir que pot ser habitable i que pot existir aigua líquida. Els astrònoms creuen que a poc a poc es descobriran altres planetes semblants a la Terra que tinguin òrbites al voltant d´un estel com el sol. Un nou i potent cercador de planetes, l´ESPRESSO, serà instal.lat al Very Large Telescope (VLT) del ESO a Cerro Paranal, Xile el 2016.

Nou material anti-líquids

Diversos investigadors han constatat que una planta carnívora (Nepenthes) té una propietat molt interessant, ja que després de la pluja les seves fulles es converteixen en una superfície quasi sense fricció. En aquell instant desprén la seva olor atraient formigues, aranyes,etc que s´apropen a la fulla i cauen a dins seu. Amb aquest exemple de la natura aquest grup de científics de Harvard, han creat un material que repel.leix qualsevol tipus de líquid fins i tot en les condicions més extremes. Aquesta teconologia podria tenir moltes aplicacions a la medicina, tecnologia tèxtil, materials de construcció i de transport, etc.  La planta es protegeix de l´aigua precisament amb una capa d´aigua fent que el propi líquid es converteixi en la superfície repelent. L´efecte és similar a l´acuaplaning dels cotexes quan plou fent lliscar els pneumàtics sobre l´aigua en lloc de per la carretera. 

Erupcions a Hierro

Els experts de l´Institut Geològic Nacional revisen sobre el terreny les dades a les seves mans i els punts més crítics, malgrat que veuen molt llunyà el risc real d´una erupció. Malgrat tot l´activitat sísmica es va intensificar ahir es van registrar de l´ordre d´un centenar de tremolors, un d´ells de 3,8 graus. Avui comenten ja que la bossa de magma que s´ha format a les profunditats de l´illa, és gran. Sis científics de l´Institut Geogràfic Nacional treballen sobre el terreny. De fet ja han informat que l´illa s´està bombant  com a conseqüència d ela pressió del magma sobre l´escorça. Veurem com avancen els aconteixements.

Au siau

Sonda Cassini

La sonda espacial Cassini va passar prop d´Hiperion, lluna del planeta Saturn, a una distància d´uns 25.000 kilòmetres. El mecanisme flyby ha permès a la sonda prendre noves fotografies de l´astre i haurà permès fer una mapa de territori ara desconegut. Es creu que Hiperion va poder formar part d´un astre més gran que es va fragmentar com a conseqüència d´una col.lisió amb altre astre o cos. La missió Cassini-Huygens és una col.laboració entre la NASA, l´Agència Espacial Europea i l´Agència Espacial Italiana.

Autrolopithecus sediba, l´ancestre més antic del gèner homo

L´Australopithecus sediba és l´homínid primitiu que va existir a la mateixa època que van començar a sorgir les primeres espècies del gènere homo. Les noves troballes deixen clar que tenia característiques primitives però també altres més modernes i pròpies dels humans posteriors. S´han donat a conèixer nous detalls del cervell, pelvis, mans i peus. L´antiguetat dels fòssils trobats a Sudàfrica és de 1.977.000 anys, amb la mà més complerta d´un homínid, la pelvis més complerta de totes les desobertes i noves peces de peu i turmell. Sembla fins i tot que podia fabricar eines. Per la seva antiguetat sembla que l´Australopithecus sediba és el més antic ancestre directe de l´Homo.

La batalla dels neutrins

La discussió està servida. Aquesta setmana ha estat notícia l´experiment realitzat al Laboratori Europeu de Fisica de Partícules (CERN) a Ginebra. A l´experiment unes petites partícules que es diuen neutrins sembla que han viatjat més ràpid que la velocitat de la llum, concretament uns 60 nanosegons més ràpid que si haguèssin arribat a la velocitat de la llum. Es considera com a fonament que la velocitat de la llum és impossible de superar des que Einstein va formular la teoria de la relativitat. S´ha pensat que podia haver equivocacions a l´experiment però no ho sembla ja que per arribar a aquesta conclusió, s´han analitzat més de 15.000 neutrins!! captats al detector. Es podria pensar que Einstein estava equivocat, però llavors les conseqüències d´aquesta afirmació serien enormes ja que és la base actual del nostre pensament teòric. Després de publicar els resultats i de fer una teleconferència amb molts científics que van fer moltes preguntes sense trobar una escletxa a l´experiment. Són prudents i els mateixos descobridors han determinat que cal seguir pensant ja que seria prematur qüestionar la teoria de la relativitat. Ara per ara si fos real l´experiment, voldria dir que podríem viatjar al passat i enviar qualsevol cosa al passat. A la propera entrada parlarem una mica dels neutrins.

Existència d´altres universos

Diversos investigadors físics han començat a treballar la teoría segons la què el nostre univers esytà dins d´una espècie de bombolla i que existeixen diversos universos alternatius cada un dins la seva pròpia bombolla composant el que es descriu com multiunivers. Els físics cerquen patrons amb forma de discos en el fons còsmic, que és com si fos el ressò de la radiació de l´escalfor primigènia deixada pel Big Bang. Si els físics troben aquests patrons, la troballa pot aportar evidències de col.lisions entre altres universos i el nostre. Moltes teories parlen dels universos dins d´aquestes bombolles i que als altres universos, les constants bàsiques i les lleis de la física poden ser diferents. Fins ara no s´ha trobat el mètode per cercar bé la radiació del fons còsmic, les senyals de col.lisió entre universos. Ara un equip de cosmòlegs de la University College de Londres (UCL), del Imperial College de Londres i de l´Institut Perimeter de Física Teòrica a Canadà, ha abordat aquesta qüestió. 

Formació sistema nerviós

Investigadors de l´Institut de Neurociències del Consell Superior d´Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Miguel Hernández d´Elx, han mostrat el mecanisme de formació del sistema nerviòs. El treball es publica a la revista Developmental Cell. L´estudi  analitza les etapes primeres del desenvolupament, on l´embrió dels sers vertebrats està format per una sola capa de cèl.lules (ectodermo). Aquestes cèl.lules han de migrar per formar les capes intermitges i interna que després formaran els teixits i òrgans. Algunes cèl.lules han d´estar a la superfície per crear el sistema nerviós i la capa superficial de la pell. L´estudi treballa per determinar el mecanisme responsable de la migració i  veure per què d´altres resten a la superfície, perquè d´això depèn la formació del sistema nerviós.

Nou planeta descobert

Al 1995 es va descobrir el primer planeta girant al voltant d´un estel fora del nostre sistema solar. S´han detectat des de llavors més de 670 planetes en més de 550 sistemes estelars. Peró el passat 16 de setembre va passar un fet interessant: es va publicar a la revista Science, la detecció del primer planeta que gira al voltant de dos estels, no d´un com els altres detectats. Aquest planeta és Kepler 16b que és el nom del planeta descobert. Qui hagi vist La Guerra de las Galaxias, se´n recordarà del vespre al planeta Tattoine. Igual... és real!

Bones notícies al món de la investigació

En la lluita per desenvolupar vacunes contra el virus de l´VIH, uns investigadors del programa Hivacat han aconseguit treballar amb una vacuna experimental que està oferint una gran resistència immunitària. De moment només s´està al camp del laboratori, peró els resultats són encoratjadors. La prova de la seva eficàcia es que al congrès 2011 celebrat a Bangkok es parla d´emprendre assajos amb persones d´aquí a no res (uns dos anys). Malgrat que el temps en aquestes qüestions són períodes llargs, és una molt bona notícia per una malaltia tant dura com és aquesta. La cara de la notícia li hem de posar a Christian Brander, investigador i coordinador científic d´Hivacat www.hivacat.org/es . Felicitats!

Plomes de dinosaure

L´àmbar ha preservat al llarg de 80 millions d´anys protoplomes de dinosaure i plomes més modernes corresponents a ocells. Uns investigadors de Canadà han examinat l´estructura de les plomes i la seva distribució de pigmentsamb més precisió que amb els fòssils. Les troballes representen quatre estats diferentes de l´evolució de les plomes, mostrant que el plomatge d´aquestes criatures era transparent o de colors difusos molt semblant als dels ocells moderns amb molta diversitat quan a la seva estructura.

Retorn dels astronautres rusos a la Terra

Tres astronautes de l´estació espacial internacional van retornar el 16 de setembre després de mesos d´estància al complex orbital, retorn que es va veure retardar per la pèrdua de la nau de càrrega Progress en el seu llençament. Aleksandr Samokutyaev, Ron Garan i Andrey Borisenko van deixar la ISS el dijous després de sis mesos tornant a la càpsula Soyuz TMA-21. Un problema a les comunicacions va posar nervis al retorn en perdre el contacte entre la nau i la Terra.

Es descobreix la causa que el cerell humà es desenvolupi abans que el cos

Un equip d´investigadors està treballant en els mecanismes responsables del fenòmen que el cervell dels fetus es desenvolupin a més velocitat que el cos. Els nounats es desenvolupen dins l´uter en un espai limitat i en néixer el seu cap és gran respecte el seu cos. El cervell creix a expenses d´altres òrgans menys crítics. Estudiant larves de la mosca de fruita que té un creixement molt ràpid els investigadors han treballat la carena de pases bioquímiques del fenòmen del desenvolupament, fins l´activitat d´un gen anomenat ALK, que desfa el vincle entre els nutrients de la dieta i el creixement neural. La sorpresa dels investigadors ha estat quan van deshabilitar les vies de detecció de nutrients que responen a la insulina i als aminoàcids, essencials pel creixement de molts teixits. Sense aquestes vies funcionant quasi totes les parts del cos deixaven de crèixer, però les cèl.lules  neurals del cervell seguien endavant amb el desenvolupament cerebral.

Les comprobacions addicionals van portar què l´activació de l´ALK al cervell permet que les cèl.lules mare neurals creixen sense la necessitat de la senyalització relativa a insulina i aminoàcids.

Els diamants mostren el cicle del carboni

Un nova troballa dels científics de la InstituciónCarnegie (Estats Units), ofereix la primera evidència directa de que l´escorça oceànica es va enfonsar sota el mantell inferior del planeta per la qual cosa aquest material, incloent el carboni, va realitzar un cicle de centenars de kilòmetres entre la superfície de la Terra i el fons marí. La investigació s´ha publicat aquesta setmana a 'Science'.

Jornada de portes obertes al Parc Biomèdic de Barcelona

El proper 1 d´Octubre es celebrarà com cada any la Jornada de Portes obertes del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Aquest centre d´investigació, vol potenciar i fomentar, amb aquestes jornades la divulgació de la ciència a nivell de la societat en general. L´objectiu d´aquestes activitats és donar a conèixer els treballs que els investigadors fan dia a dia als laboratoris, còm treballen i es desenvolupen.

Avenços amb els tumors

El doctor Joerg Schlehofer, investigador del DKFZ que és un centre alemany per a la investigació del càncer, va fer una xerrada sobre l´èxit del parvovirus H1 com a cura de gliomes en ratolins. Aquest tipus de càncer cerebral és força dolent i molt resisten a tots els tractaments convencionals. Les dades de la investigació són concloents: vuit de cada dotze ratolinsamb càncer es van curar completament després del tractament. No només això sinó que els ratolins no van tenir efectes secundaris i els virus que van fer servir per tractar-los va matar les cèl.lules del tumor sense fer cap mal a la resta de teixits que envoltaven les cèl.lules malígnes.  Com a gran lliçó veiem còm els virus tenen propietat d´infectar i matar les cèl.lules  cancerígenes sense afectar als teixtis sans. A veure si tenim sort i les práctiques amb els humans tenen els mateixos èxits que amb els animals.

Olimpia devastada pels tsunamis

Olimpia, seu dels famosos Jocs olímpics i del Temple de Zeus, va ser amb una alta probabilitat devastada per diversos tsunamis que van arribar terra endins segons les investigacions que està portant a terme el professor Andreas Vott de l´Institut de Geografia Gutemberg d´Alemanya, i en què han treballat altres universitats alemanyes. Fins ara es creia que la seva destrucció va arribar per inundacions causades per un riu o per un terratrèmol. Cal recordar que les restes d´Olimpia van ser descobertes fa uns 250 anys i es trobaven soterrades en una capa masiva de sorra i sediments de fins a 8 metres de profunditat.

La troballa d´un rinoceront gegant dóna pistes sobre l´Edat de Gel

Un equip de geòlegs i paleontòlegs va descobrir un cani complert i la mandíbula inferior d´una espècie de rinoceront (Coelodonta thibetana) a les estribacions de la cordillera de l´Himalaya. L´equip dirigit per Wang Xiaoming del Museu

d´Història Natural de Los Ángeles (NHM) i Li Qiang, de l´Institut de Paleontología Vertebrada i Paleoantropología de la Academia xinesa de Ciències. L´extinció dels gegants de l´Edat de gel, com el mamut i els rinoceronts llanuts, els ossos  gegants i els gats "dientes de sable", ha estat molt estudiada. La clau la podria tenir aquet fòssil que amb 3,6 millons d´anys (Pliocè mig), és més antic i primitiu que els seus descendents de l´Edat del gel. L´estudi conclou que la planúria tibetana pot haver estat el bressol dels rinoceronts llanuts i d´altres criatures peludes resistents al fred que van acabar migrant al nord d´amèrica i Euràsia al llarg de l´última Edat del Gel.

Oxígen a la Terra

La pirita està poranta dades valuoses a un grup d´investigadors i podrien acabar servint per desembrollar alguns aspectes d´un moment crucial a l´evolució de la Terra fa uns 2.400 millions d´anys. S´espera conèixer una mica millor que va succeir a la Terra abans del període conegut com el de la "Gran oxigenació" fa 2.400 millions d´anys i que es va caracteritzar per un increment de l´oxigen a l´atmosfera. L´oxigen alliberat per les formes més antigues de vida bacteriana va propiciar que brollessin noves formes de vida vegetal i animal, la transformació dels oceans i l´atmosfera. La investigació de la Universistat d´Edimburg estudia la composició de les formes de ferro a la pirita i poden portar a conèixer la quantitat d´oxigen present.

La Terra i la Lluna vistes des del satèl.lit Juno

La sonda Juno s´encamina des del 5 d´agost cap a Júpiter i ha tingut temps de dirigir la seva càmara en la direcció de la Terra en una imatge presa el 26 d´agost.Aquesta fotografia permet veure la Terra i la Lluna. La fotografía es va pendre quan la nau es trobava a 9,7 millions de km de la Terra. La Juno necessitarà cinc anys per completar el seu viatge fins a Júpiter (2.800 millons de km).