Retard en arribar a Mart

El projecte Mars One per a la colonització de Mart sembla que retardarà dos anys fins al

2027 la previsió per enviar els primers éssers humans cap al planeta. Les causes s´han de trobar en manca de fons d'inversió, que ha frenat el treball d'una missió robòtica que volia enviar a Mart el 2018. Aquesta missió robòtica pretén llançar un mòdul d'aterratge i un orbitador a Mart per posar a prova les tecnologies necessàries per a l'assentament humà. De moment Mars One té ja adjudicada el mòdul d'aterratge i l´orbitador. "El retard de la nostra primera missió no tripulada per dos anys, també significa que totes les altres missions es mouran el mateix període de temps, i el nostre primer aterratge humà ara està previst per 2027", va declarar el CEO de Mars One, Bas Lansdorp.

La realitat virtual enganya al cervell

Molt interessant l'entrevista que a La Vanguardia, feien a l'investigador Mel Slater. Aquest especialista en informàtica, reconvertit en sociòleg i autodidacta de l'especialitat de neurociència, s'ha convertit en un gran referent en l'estudi de com la realitat virtual canvia la percepció que l'individu té de l'entorn i com ens pot fer creure que hem dit o fet coses que en realitat no hem efectuat. En un experiment dut a terme amb realitat virtual, es va comprovar que la realitat virtual canvia la percepció del nostre cos, ja que els participants van tenir la sensació de dir paraules que en realitat no havien manifestat, però sí el seu avatar. Fins i tot van canviar la veu perquè s'assemblés al seu avatar, descobrint que la sensació de tenir el nostre propi cos està separada de la sensació de ser autors dels nostres actes. Promet.

Troballes arqueològiques a Israel

Un grup d'arqueòlegs ha localitzat un centenar de llocs de culte d'uns 8000 anys d'antiguitat a les muntanyes Eilat, a Israel, al desert de Negev. Els arqueòlegs han trobat restes òssies d'animals i creuen que es pot tractar de sacrificis rituals. El curiós del descobriment és que han trobat pedres tallades amb formes de penis en erecció i vulves, podent-se tractar de símbols de la fertilitat. Són blocs de pedra amorfs, en què s'ha practicat una obertura amb la forma de la vulva. Els penis estan esculpits en pedres allargades en què es pot veure totes les parts de l'aparell reproductor. Una de les talles s´ha trobat dins d'una zona circular, com si es tractés d'un acte simbòlic relacionat amb la mort. Moltes de les escultures encara romanen dempeus. Aquests llocs de culte, en els quals apareixen talles d'òrgans sexuals humans tenen una llarga tradició a la història. El penis sempre s'ha adorat com a signe del poder de la fecunditat ja que és el símbol de la mateixa a les antigues societats. El culte als òrgans femenins va derivar en l'adoració de les deesses mares, com Deméter, Isis, Cibeles, que apareixen relacionades amb els actes de la fecunditat.

L´ocupació crida als seniors malgrat l´elevat atur juvenil

L'atur juvenil ha aconseguit cotes foira de control, superant el 53% a l´estat espanyol. L´atur es fa encara més insuportable per altres qüestions a la forquilla dels 45 endavant amb una dada d´atur de més del 20% a partir de 50 anys. És més especial perquè suporten elevades càrregues i tenen més limitacions per reciclar-se o formar-se. Per veure la dificultat que suposa, el percentatge de població de 45 a 64 anys en situació de risc de pobresa i exclusió el 2013 era del 28,9%. Dels 5 milions d'aturats, més d'un milió té més de 50 anys. Molts perden l'esperança de trobar ocupació Però sembla que n´hi ha una tendència que comença a repuntar: el passat any més de la meitat del creixement de l'ocupació es va concentrar en els quals tenen més de 55 anys. Les empreses han començat a adonar-se que els treballadors de més edat tenen major compromís i fidelitat que altres col·lectius, entre altres qüestions perquè la majoria compten amb càrregues familiars. Per José Ramón Pin Arboledas, professor del IESE, diu que hi ha motius que expliquen l'augment de l'ocupació entre els de més edat. «El primer és que en el futur els treballadors seran cada vegada més majors per una raó demogràfica. Després molts d'ells estaven ocupats, després van passar a la desocupació i van acceptar salaris més baixos que abans de la crisi. Es van tornar més competitius, tenien experiència i ara costen el mateix que els joves.

Avançant en la investigació contra el càncer

El somni de destruir el càncer amb cèl·lules del sistema immune programades per atacar als tumors porta camí de ser una realitat propera. L´esperança es diu “cèl·lula mare T de memòria” (TSCM), i és un tipus nou de glòbul blanc del sistema immune que reuneix les dues propietats ideals: com a cel·lules mare, tenen la capacitat d´autorenovar-se de manera indefinida, i per un altre tenen memòria immunològica, i conserven la seva capacitat per actuar contra un agent infecciós o un tumor. Científics de Milà han demostrat que poden subsistir almenys 12 anys en el cos de 14 pacients.El petit assaig clínic no havia estat planejat per a aquesta fi, sinó per provar la seguretat d'una tècnica de teràpia gènica contra un tipus d'immunodeficiència hereditària (SCID, o malaltia dels nens bombolla). Els resultats es presenten a Science Translational Medicine, de la revista Science.

La destrucció de les posidònies

La pèrdua de les prades submarines de posidònia ja ha estat anunciada fa temps i planteja problemes, ja que aquestes zones ja no poden capturar i emmagatzemar el CO2 atmosfèric, i poden convertir-se en una fonts d'aquest gas en alliberar el diòxid de carboni emmagatzemat en la prada durant dècades. Aquesta és la conclusió d'un estudi en què ha participat el CSIC, la UAB i l'Institut dels Oceans de la Universitat d'Austràlia Occidental. L'equip va avaluar si la revegetació d'aquestes prades és eficaç per restaurar la capacitat per actuar com a embornals de carboni en relació al temps necessari per aconseguir-ho. Per Nuria Marbá, coautora de l'estudi, “els nostres resultats indiquen que la pèrdua d'aquest ecosistema també ha d'haver representat una important pèrdua en la capacitat de segrestar i emmagatzemar carboni en els sediments de les prades submarines”. Pere Masqué, de la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca que “les àrees potencials disponibles a tot el món per dur a terme projectes de revegetació d'angiospermes marines és enorme i poden ajudar a reconstruir els embornals de carboni, així com a preservar els dipòsits més antics”.

Investigant amb l´acer per fer un nou material

Cinc elements (ferro, carboni, manganès, alumini i níquel) són els elements d'un nou material que segons científics de Corea del Sud és tan resistent com l'acer, però més lleuger i mal·leable. L´estudi ha estat presentat a la revista Nature. Durant molts anys, l'acer (aliatge de ferro amb carboni) ha estat clau en el sector de la construcció i en la fabricació de vehicles, però el seu ús ha descendit a mesura que la indústria demanda materials més lleugers; per exemple en un cotxe la quantitat d'acer ha disminuït al 60,1% el 2011. Calen sistemes d'enginyeria que siguin eficients des d'un punt de vista energètic i ha disparat la demanda de materials estructurals lleugers i es vol un metall que sigui resistent, però també dúctil i lleuger. L´empresa Posco, que és un dels majors productors d'acer del món i ha finançat la recerca per desenvolupar aquest material, assajarà en una planta pilot la seva producció i ja ha manifestat que l´'acer que obtinguin d'aquest assaig no serà comercialitzat, servint per detectar possibles dificultats que poden aparèixer en fer-se a gran escala.